Un cop superada la part catalana de les celebracions (polint-me uns quants quilos de panellets gentilment proporcionats per la meva mare), avui toca complir amb la versió anglosaxona portant l'hereu vestit de vampir a pidolar llaminadures per les cases del barri. Com que, per sort, no ha heretat del seu pare el gen de l'addició al sucre, no em quedarà més remei que sacrificar-me i consumir els trofeus que reculli al llarg del seu periple. La vida del pare és molt dura...
5 comentaris:
9 de cada 10 dentistes desaproven aquesta dolça tradició, el desè dentista es una mala persona.
Ben vist, Pons! S'ha de fer sempre cas als dentistes...
veig que ho aprofites tot. Bon profit i sobretot, moscatell, que ajuda a passar els panellets.
Que no falti el moscatell, Francesc!
Un fill a qui no agraden les llaminadures? Torna'l, segur que encara està en garantia!
Publica un comentari a l'entrada