dimarts, 31 de desembre de 2019

Balanç del 2019

Solia fer un balanç de l'any, com molts altres blogs, però és una tradició que darrerament mantinc només a mitges. Sigui com sigui, he pensat que podia acabar la dècada dels "10s" amb una mica de resum. Som-hi.

Aquest ha sigut l'any amb menys entrades al blog, dues menys que l'anterior, que va ser el primer any post "crisi". Crisi blogaire, s'entén, que cada cop és més profunda (amb el número d'entrades també ha baixat progressivament el de gent que es passa per aquí). A mi també em resulta més fàcil llegir i escriure tuits que entrades al blog, o sigui que no puc dir res... Però com asseguro cada any, no tinc cap intenció de tancar el bloGuejat, ni que sigui només per tossuderia històrica, així que continuaré penjant coses pels quatre que encara us les mireu.

Pel que fa al tema científic, aquest ha sigut l'any més productiu del meu laboratori des que el vaig engegar el 2008, amb vuit articles publicats a revistes especialitzades, amb experiments tant interessants (per mi, almenys!) com nanopartícules per matar cèl·lules velles o un nou fàrmac per retardar l'envelliment cerebral. M'ho passo genial amb aquestes coses...

Literàriament, ha sigut un (altre) any molt productiu, amb tres llibres nous (una novel·la per adults, un crossover i un infantil) i cinc traduccions. Això reflecteix que, després d'unes quantes novel·les col·laboratives, em venia de gust escriure'n tot sol, i d'aquí van sortir els dos volums de Fills de la setena onada i la primera del cicle de l'emigrant (ja treballo en la segona). Estic especialment content d'aquesta collita, perquè trobo que a Tots els símbols de la por he aconseguit per fi sintetizar tot el que m'agrada dels crossovers (o de les pel·lis de crispetes, que en seria l'equivalent audiovisual immediat), després d'haver escrit quatre llibres d'aquest gènere amb altres co-autors. I, de la mateixa manera, Els finals no arriben mai de sobte és la novel·la adulta de la qual estic més satisfet, un canvi de registre respecte al primer cicle que no sabia com funcionaria però que al final crec reflecteix acuradament tot el que volia dir. Hi ha hagut bons comentaris de lectors per totes dues novel·les, però no tinc ni idea de quina mena d'impacte han tingut (ho sabré quan vegi les xifres de vendes la primavera que ve). Malgrat que tot autor el que vol és que els seus llibres arribin al màxim de lectors, la veritat és que el que més em satisfà d'aquest 2019 és haver aconseguit superar aquests dos reptes amb dues novel·les que puc defensar amb el cap ben alt. Com a escriptor, aquesta és una de les recompenses més importants.

I ara toca comentar una mica el pla literari de l'any que ve, com faig habitualment en aquests resums. Aquí ve el preview. Porto un parell d'anys escrivint compulsivament (més del normal, vull dir, que ja soc un escriptor força compulsiu!). No he parat ni un dia, escrivint a avions, aeroports, trens, cotxes... he escrit cada minut que he pogut perquè tenia necessitat de treure una sèrie de coses. Això vol dir que en aquests moments hi ha uns quants llibres enllestits (o gairebé) fent cua, alguns ja amb data d'arribar a llibreries, altres encara rondant per les taules dels editors. Els propers anys, doncs, poden també carregats de publicacions, si tots aquests projectes arriben a bon port. N'hi haurà per a tots els gustos: dues novel·les en parella (un crossover i una adulta, molt diferents l'una de l'altra), un recull de contes (per primer cop en 13 anys!), dos infantils i un de divulgació, a part d'altres cosetes disperses. Ja anirem informant a mida que es vagin concretant.

El pla pel 2020 és prendre-m'ho amb una mica més de calma. Necessito fer una petita pausa (relativa, perquè parar d'escrirue no puc!), per això m'he posat a treballar en un llibre reflexiu, que em xuclarà força energia i requerirà més temps de pensar que d'escriure. Això coincidirà amb una sèrie de nous projectes científics intensos que reclamaran més dedicació, que encaixaran bé amb aquest ralentiment literari que estic planificant.

I això és tot el que em quedava per dir aquest any. Espero que l'acabeu bé i estreneu el 2020 amb bon peu. Que ens porti salut i felicitat a tots! 

7 comentaris:

F.PUIGCARBÓ ha dit...

Bon any! Salvador. Per cert, continues a Londres o ja has marxat pel Brexit? és que no ho tinc clar.

Salut

Salvador Macip ha dit...

Segueixo a Anglaterra, Francesc, sí... I ja veurem què passa amb el Brèxit!

enric ha dit...

Dons que tinguis tota l'inspiraciò el temps i l'encert per que l'escriptura et dongui un 2020 ple d'èxit.

McAbeu ha dit...

Bona entrada d'any i feliç 2020!!

XeXu ha dit...

Ja veig que vols ser l'últim a plegar de la catosfera. I quina feinada que ens prepares als teus lectors. M'has de donar temps, home, que he de fer altres coses a la vida que llegir-te. Si ara ja superes a Murakami, no cal que escriguis més. però fes ciència, això sí, que no falti!

Olga Xirinacs ha dit...

Home feliç, fins i tot si portes camisa o samarreta.
Home productiu, no et presentaràs de buit al Déu dels cels, sinó amb tantes obres que ves que te les deixin entrar, que allà són molt remugaires.
Home satisfet científicament, ja voldria jo una potinga pel meu cervell envellit...
Home segur: segur que et publicaran tot el que facis, encara que embussis totes les editorials del país, quan els pobrets de la literatura anem amb una mà davant i l'altra darrere...
Home resplendent, que traspues la glòria al teu cap, com una aura visible.
Et felicito per tot això, i agraeixo la teva gentilesa en voler-me comentar els posts.
Una abraçada.

Salvador Macip ha dit...

Moltes gràcies a tots! XeXu, això és una prova de resitència entre tu i jo, a veure qui és l'últim en deixar-ho! :)

Gràcies per les coses tan maques que dius, Olga! El teu cervell funciona perfectament, no et calen potingues! I ja m'agradaria a mi tenir el teu currículum literari...