dijous, 9 d’abril del 2020

Aquest virus ja no se n'anirà

Mentre vivim immersos en aquesta pandèmia, ara en plena fase d’un confinament necessari que se’ns està fent molt llarg, el tema que més ens preocupa és quan podrem sortir de casa i tornar a fer vida normal. Alguns fins i tot temen que aquesta normalitat no es recuperi mai. Per respondre a aquestes preguntes i començar a pensar com serà el món postcrisi, hi ha algunes coses relacionades amb la naturalesa dels virus que cal tenir presents.

Un brot inicial es converteix en epidèmia i, després, en pandèmia si la possibilitat de contagi és molt elevada. Això és més probable que passi quan parlem d’un microbi desconegut, perquè encara ningú hi és immune. Quan un virus entra per primera vegada al cos, es genera una resposta que inclou la producció d’anticossos per neutralitzar-lo. A partir de llavors, les cèl·lules que els fabriquen es queden entrenades i poden respondre més eficaçment si aquest virus o un altre de similar ens torna a infectar, evitant que ens posem malalts. Això és el que anomenem immunitat. Aquesta mateixa resposta es pot aconseguir amb una vacuna, i així t’estalvies patir els símptomes de la infecció i els riscos que comporten, però el procés d’obtenir-ne una és llarg, i difícilment arribarà a temps per aturar el primer brot d’una malaltia nova.

Aquí entra en joc el concepte de la immunitat de grup. Com més gent immune al virus hi ha, més dificultats té a l’hora de propagar-se, fins que arriba un moment que només pot donar brots localitzats i s’acaba el risc que continuï la pandèmia. Depenent de les característiques de cada virus, pot ser necessari que hi hagi d’un 70% a un 90% de la població amb anticossos per assolir aquesta preuada immunitat de grup i aconseguir que el virus deixi de ser un problema global. Això ha passat dotzenes de vegades al llarg de la història de la humanitat, no és res nou. El xarampió, la pòlio, la rubèola i la verola, per posar exemples ben coneguts, són malalties que també van causar pandèmies i que hem anat controlant gràcies a haver desenvolupat immunitat de grup contra els virus responsables, sobretot a través de vacunacions massives.

¿Què passarà amb la Covid-19? Que la causa ja no se n’anirà: segurament el tindrem amb nosaltres per sempre, com encara tenim el virus del xarampió, la grip i tants d’altres. Mentre no disposem d’una vacuna, continuarà infectant gent, cada vegada a ritme més lent perquè hi haurà més persones resistents. Això és important, perquè recordem que un dels principals problemes és la saturació dels hospitals, que es dona quan hi ha massa casos junts, cosa que impedeix tractar de la manera adequada els malalts greus i, de fet, pot augmentar la mortalitat. Així doncs, una vegada superem aquesta primera ronda d’infeccions, que durarà uns mesos, ja tindrem molt guanyat. Per això és essencial ara aconseguir que el nombre de casos s’espaïn i no arribin tots alhora a urgències, i l’única manera que tenim de fer-ho és a través del confinament.

Però després tampoc podrem baixar la guàrdia perquè, recordem-ho, el virus encara estarà circulant. Haurem de vigilar els rebrots i, almenys durant un temps, haurem de limitar certes activitats de risc, com poden ser els viatges de llarga distància o els actes multitudinaris. Hi ha experts que creuen que pot passar almenys un any fins que puguem estar tranquils del tot (dependrà en part de quan tardi la vacuna). Mentrestant, possiblement es mantindrà un ritme més lent de contagis en rondes successives, i així el nombre de persones immunes anirà augmentant poc a poc. Però això, per desgràcia, tindrà un preu. Algunes estimacions calculen que es podria infectar entre un 50% i un 70% de la població mundial i que, si assumim que la mortalitat del virus està entorn de l’1%, podria causar 40 milions de morts.

¿Què passarà després? Segurament en un parell d’anys ens oblidarem del SARS-CoV-2 perquè ja no ens afectarà l’estil de vida, però el virus no estarà ni de bon tros erradicat. Sembla que no té capacitat de variar ràpidament, cosa que voldria dir que la immunitat que genera podria durar mesos o anys, potser fins i tot per sempre, perquè els anticossos continuaran reconeixent-lo. Però això és difícil de predir ara per ara. Podria convertir-se en un virus estacional, com el de la grip, que torna cada temporada i, tot i que no solem fer-ne gaire cas, mata aproximadament mig milió de persones a l’any. Sigui com sigui, la crisi passarà, però aquest coronavirus es quedarà amb nosaltres. Millor que no el perdem de vista.

[Publicat a El Periódico, 06/04/20. Versió en castellà.]

4 comentaris:

Sergi ha dit...

Noi, estàs per totes bandes darrerament. Després de l'Oriol Mitjà, sembla que t'has convertit en el màxim expert del tema! Molt sensates les teves previsions de cara al futur del virus, és molt probable que sigui com dius. I fa gràcia que no li fem cas a la grip que es cobra tantes morts cada any, els humans ens acostumem a tot. Només em queda el dubte de si la taxa de letalitat del virus es de l'1% ara, que no ha afectat encara a països subdesenvolupats com ho fa a Europa o a Estats Units, que passarà si hi ha brots importants a Àfrica o al sud-est asiàtic?

Salvador Macip ha dit...

Doncs sí, XeXu, tinc sort que em deixen parlar aquests dies, però espero que s'acabi ràpid i puguem tornar a altres temes! La xifra suposo que no la sabrem fins d'aquí un temps. En alguns països sembla que està molt per sobre d'1%, però també és cert que no tenim ni idea de quanta gent està conragiada.

Josep ha dit...

Clar i entenedor, cosa que és d'agrair.

Garbí24 ha dit...

Ara el que necessitem és saber quants ho han passat i quants no, això donaria molta informació de on estem.