En un congrés, fa unes setmanes, vaig veure un model matemàtic que predeia que si el confinament s’hagués mantingut a Espanya almenys fins a mitjan juiol, els casos de covid-19 haguessin arribat pràcticament a zero. Llavors, amb el país “net”, s’hagués pogut tornar a fer vida normal (almenys mentre les fronteres estiguessin tancades). El govern va optar per no fer cas a aquesta i altres previsions i arriscar-se a començar la desescalada abans d’hora, prioritzant les raons econòmiques per sobre l’epidemiologia. Aquesta és l’arrel del problema que tenim ara: els rebrots. La situació no és inesperada. És, per tant, inexcusable que no ens hàgim preparat bé per fer-hi front.
No podem treure importància al que està passant perquè, de moment, hi hagi menys casos greus i morts: ja arribaran, si continuem així. La corba de contagis està de pujada i ja hem vist que es pot descontrolar fàcilment. Quan hi ha una certa quantitat de casos, és difícil frenar-la, perquè aquest virus és molt infecciós.
El brot a Lleida és el primer important i ens ha de servir com a avís del que pot venir a continuació. La situació precària dels temporers va accelerar-hi l’escalada, però un factor de risc important continua sent la densitat de població. Era d’esperar que Barcelona fos la següent ciutat a entrar en zona vermella. En aquest cas, tractar Hospitalet com una entitat separada és absurd. El virus no s’aturarà en creuar un carrer. Tota l’àrea metropolitana, el territori més populós de Catalunya, s’hauria de mirar conjuntament.
Els brots actius a aquesta zona encara son pocs, i això és bo. Vol dir que som a temps d’evitar que es compliquin. Però això no ho aconseguirem esperant, si no intervenint-hi activament. Després de l’experiència dels primers mesos, sabem que només hi ha tres coses que poden aturar la propagació el virus: diagnòstics ràpids (molts PCRs), seguiment de contactes dels positius (un rastreig efectiu) i confinament. El que ha passat a Lleida demostra que això no estava a punt. Potser es fan més tests que abans, però la capacitat de rastreig és deficient i no podem aïllar zones amb eficàcia sense ficar-nos en un garbuix legal.
Si no teníem aquestes eines, per què vam desconfinar el país? És fins a cert punt comprensible acceptar certs riscos per facilitar la recuperació econòmica, però el que no podem és posar el cotxe a dos-cents per hora sense comprovar que els frens funcionen. A la primera corba ens estimbarem. I sabíem que aquest viatge està ple de corbes.
Encara tenim temps d’esmenar les mancances, però el marge és cada cop més petit. Els governs tenen la responsabilitat d’estar a punt per fer front a les crisis (sobretot si son tan previsibles com aquesta) però no son els únics culpables dels fracassos. Recordem que tots hi hem de contribuir evitant ara més que mai les situacions de risc personals i laborals. Si no, els rebrots augmentaran i s’acabaran convertint en una segona onada, tal com hem vist als Estats Units i altres països. Siguem-ne conscients.
[Publicat a El Periódico, 14/7/20]
4 comentaris:
Ho tenen molt dificil els Governs, en moure's entre els interessos econòmics i els dels ciutadans, i aquest és el problema, el problema greu és l'economia i no el virus, encara qur per als Governs la cosa no els ha anat tan malament s'han tret del damunt uns quants milers d'elements no productius i de rebot han optimitzat l'oferta del comerç sobresaturada. El més greu de tot no és res d'aixó, el que és gravíssim, és que s'ha acabat el buffet lliure a creuers i hotels dels viatgers jubilats de l'Imserso, i aixó és gravíssim, 'no se puede permitir', ja mai més veure'm aquells plats curulls plens a vessar de tot, aquells esmorzars d'ous ferrats amb beicon i mongetes vermelles, aquells atiborraments de postres del que sigui, tots aquests records es perdran com llàgrimes en la pluja. El pobre de Roy Batty no havia vist res com aixó, res de tot aixó.
Pobres bufets! Els trobarem a faltar! :) Però sí, és el que dius: els governs ho tenen difícil... i no és estrany que tants fallin, no estan ben preparats.
No hay creación que valga la pena sin ciencia. Los antiguos sabios eran científicos y escritores. Tú también lo sabes, la ciencia y el arte son hermosos amantes, ¿quién dijo, entonces, que la literatura articula mal con ella?
Doncs de moment.... tot va malament
Publica un comentari a l'entrada