dimecres, 2 de setembre de 2020

Què passarà quan obrin les escoles?

[El bloGuejat reprès l'activitat amb aquest article que vaig publicar dilluns sobre un dels punts problemàtics de la temporada: el retorn a les classes. Espero que hàgiu passat un bon estiu i que estigueu preparats per tot el que ens ve a sobre!]

A hores d’ara, hauríem de ser tots conscients que estem davant d’un dels reptes més importants des de l’inici de la pandèmia: l’arribada de la tardor. Alguns suposaven que aquest seria un estiu tranquil, d’una certa tornada a la normalitat després de la intensitat del primer pic, però ja vam avisar que, si ens relaxàvem, acabaríem precisament on som ara: començant una segona onada just quan s’acosta la baixada de temperatures (que facilitarà els contagis), el final de vacances (que saturarà els transports públics) i el retorn a les escoles. Encarem els mesos més durs en pitjors condicions del que seria desitjable.

Continuem demostrant una manca de previsió fenomenal. Si vam fer la desescalada sense tenir a punt cap de les eines de control de rebrots (tests massius, rastrejos i capacitat de limitar moviments), ara obrirem les classes amb només quatre mesures preses a corre-cuita. Altres països ho estan fent molt millor. A la primavera, quan encara no coneixíem el comportament del virus, aquestes mancances potser es podien justificar, però ara costa entendre perquè les administracions no han fet els deures i han aprofitat l’estiu per planificar amb calma el curs. Ens enfrontem a un problema substancial i les solucions, que existeixen, no son fàcils d’organitzar.

Un dels esculls és la confusió sobre el SARS-CoV-2 i els nens. És cert que solen ser asimptomàtics, però es contagien amb una freqüència similar a la dels adults, segons confirmen els estudis serològics i les PCR actuals. A més, poden tenir una càrrega viral (el nombre de virus al cos) igual o superior. Així doncs, els nens no son resistents a la infecció, només hi reaccionen d'una manera més suau. El que no sabem, perquè encara no hi ha dades, és si son igual de contagiosos. Considerant que poden expulsar una quantitat semblant de virus, podríem pensar que sí. Tampoc sabem si les escoles son un focus important d’infeccions. Durant bona part de la pandèmia han estat tancades i on han obert hi ha hagut alguns rebrots, però no coneixem com han influït en la resta de la població.

Enmig d’aquesta incertesa, el dimecres passat es van anunciar les conclusions d’un estudi que la plataforma Kids Corona de l'Hospital Sant Joan de Déu ha fet a prop de dos mil nens durant cinc setmanes de colònies a 22 casals de Barcelona. És una anàlisi exhaustiva i necessària, pel que dèiem de la manca de dades, que troba que en aquests entorns hi ha poca transmissió. Es van enarborar aquests resultats per demanar tranquil·litat, però l’estudi no demostra que la taxa de contagi entre nens sigui més baixa que la de la població en general, com interpretaven alguns, perquè no està dissenyat per mesurar això. Només diu que en grups petits, en espais oberts i amb mesures adequades (mascareta, rentat freqüent de mans i 'bombolles') els contagis son mínims. Son bones notícies, però, citant la nota de premsa, els resultats no són directament extrapolables a altres condicions. O sigui, no ens expliquen què passarà a les escoles, on tots aquests factors seran diferents. Cal tenir present, a més, que les quantitats de virus que circulen ara son força més elevades que les que hi havia el juny i el juliol, quan es va fer l’anàlisi, cosa que augmentarà el risc.

Seguim, doncs, davant d’un munt d’incògnites. Res ens permet assegurar que les aules seran llocs protegits de la propagació del virus, ni podem garantir que les escoles no actuaran com a nodes importants de transmissió comunitària. Hi ha moltes possibilitats que no sigui així, és cert, però els errors passats ens diuen que no podem confiar en la sort. L’única opció que ens queda ara és preparar-nos pel pitjor tant bé com puguem (i esperar que no faci falta): ràtios baixes, distància, sessions a l’exterior mentre sigui possible... Encara que tinguem poc temps i poc pressupost per implementar les mesures necessàries, hem de fer tots els esforços.

Per acabar, voldria tranquil·litzar els pares que estan patint pels seus fills: sabem que a la gran majoria el virus no els farà res. Els qui perillem som els adults, que podem contraure la malaltia si ens la passen quan arribin a casa. Nosaltres sí que som susceptibles a la forma severa de la covid-19. Ara bé, no perdem la perspectiva: correm molts més riscos anant a sopar o fer unes copes amb els amics en espais tancats, sense mascareta ni guardant distàncies (situacions que veiem molt sovint aquests dies), que fent un petó als nanos quan tornin de l’escola. Siguem prudents i, sobretot, siguem raonables.

[Publicat a El Periódico, 31/08/20. Versió en castellà.]

7 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

Mi apreciado:
Leído atentamente su entrada, y a la pregunta de ¿qué pasará...?, es fácil discernir la respuesta.
Aristotélico convencido, la lógica es uno de mís asideros cuando hay dudas.
Si vamos parcos en rastreadores; si cuando los tenemos carecemos de reactivos y si cuando encontramos estos andamos faltos de personal, la respuesta es simple.

Tengo siete familiares trabajando en Sanidad (Clinic, Taulí y Oncològic). Sanidad está saturada, porque si bien es cierto que te atienden si es por Covid, todas las pruebas que los pacientes tenían programadas han quedado "a la espera".

Cuando se de un caso positivo en un aula (que se darán a cientos) tendrán que poner en cuarentena a la "isla", suponiendo que en los colegios ya hayan hecho "islas", pues tampoco saben a que atenerse. Pero se supone que no confraternizarán sólo con los de su "isla", sino que en alguna ocasión jugarán, se tocarán, tropezarán con otros de otras "islas" que están en el aula. ¿Todos en cuarentena?

Creo se ha perdido un tiempo precioso. Que los diez y siete feudos se han preocupado más de salvar su sillón, y que el sr feudal máximo ha tomado unos días de licencia en Lanzarote cuando lo que debiera es haber estado preparando una estrategia para lo que se avecinaba.

Un fracaso total de las diez y siete comunidades, porque cada día se han muerto en España más de 10 personas (y eso es una barbaridad ¡¡¡) y nos lo hemos tomado como rutina.

Temo que esta sea (la de los niños) una generación que verá las consecuencias de aquí un par de décadas. Perdone que sea tan agorero, pero como decía Blas de Otero :" a mi edad ¡leches¡"
Un abrazo y gracias por escucharme.
Salut

Tot Barcelona ha dit...

Perdón, se me olvidaba:
Ratio en Catalunya por 1.000 alumnos 62; en Canarias y Euskadi, 103.
Esta afirmación la he escuchado ayer noche en la cadena SER.
¿Qué pasará con el maestro o profesor cuando salga algún niño de alguna "isla" de las varias que habrán en el aula, si da positivo?
¿Ponerlo en cuarentena?
¿Esperar que venga otro?
¿juntar los niños con otros niños?
¿Suplir al maestro?

No tienen nada claro, no nos han aclarado nada.
Salut

Pons ha dit...

Ara es quan els altres adults em mirem amb enveja perquè no tinc fills, bé, sent sincer, sempre m'han mirat amb enveja.

FRANCESC PUIGCARBÓ ha dit...

Potser mestres, pares i alumnes ens donaran una lliçó i no passarà gran cosa. La solució a la pandemia no és dels d'experts, metges, etc, la solució la tenim els ciutadans si ens comportem com cal.
Veia avui a la guarderia de davant de casa com anàven arribant pares o avis amb els menuts, tots amb mascareta, els grans, amb hidrogel abans d'entrar, i com cada inici de curs uns quants menuts plorant i demanant l'avi o la iaia no els pares, que els rescati del segrest.

Tot Barcelona ha dit...

Sr PONS: Le doy mi palabra que tener hijos es una bendición, y tener nietos es doble bendición. Si que es cierto que, si estos te salen políticos, entonces si que me da ud envidia.
Salut

Salvador Macip ha dit...

Tot Barcelona, estic del tot d'acord amb tu. La gestió ha sigut pèssima, i ens enfrontem a un moment clau amb una preparació deficient. Hi ha moltes preguntes clau, com les que tu fas, que no s'han respost. D'acord que hi ha coses imprevisibles, però es podia haver fet molt millor.

Pons, tu, a disfrutar!:)


Francesc, és cert que els ciutadans tenim un pes molt important en la resposta. Veurem si serà suficient, davant de la incompetència dels polítics!

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

En resum: hem d'estar preparats pel pitjor --allò de "better safe than sorry"-- i no n'estem.
Gràcies!