Bon Nadal, malgrat tot

S’està acabant l’any més estrany del segle però encara ens queda un obstacle en aquesta cursa accidentada: dues setmanes de celebracions que no sabem com encarar. Falten només un parell de dies per les primeres trobades d’alt risc, així que toca anar decidint quina opció triarem, si la més prudent, que implica sacrificar les tradicions de la temporada, o la del tirar els daus i a veure quina xifra de contagis ens surt. Ara més que mai, l’evolució de la pandèmia depèn del nostre comportament.

El missatge de les autoritats aquestes últimes setmanes ha sigut confús, perquè han intentat nedar i guardar la roba més que mai. Per un costat, han continuat amb la idea d’incentivar al màxim l’activitat econòmica, la necessitat que ja va impulsar el final prematur de les últimes restriccions, i per l’altre, han anat suggerint, cada cop menys tímidament, que els plans siguin conservadors. No és d’estranyar que la gent dubti. El que ara ens cal és una comunicació clara: estem en plena pandèmia, hi ha molt virus circulant i no és el millor moment per tancar-se durant hores en un espai petit i poc ventilat una colla de familiars que molt probablement ni respectaran les distàncies de seguretat ni durant mascareta. El més sensat seria que les celebracions es fessin només amb la gent amb la què convius o que es busquessin maneres segures de veure les persones estimades.

Cap líder té prou capital polític per arriscar-se a ser considerat el Grinch que es va carregar el Nadal, per això no s’atreveixen a seguir l’exemple d’Angela Merkel, que fa uns dies implorava als alemanys que fessin tanta bondat com els sigui possible per evitar que la tercera onada, que s’espera inevitablement a principis d’any però que pot començar en qualsevol moment, es converteixi en un tsunami. Almenys Boris Johnson ha pogut fer cas als qui li demanaven més restriccions sense quedar malament, perquè al Regne Unit ha aparegut una variant del virus que sembla més infecciosa. És aviat per saber si pot ser un problema, però no és mala idea ser prudent mentre esperem unes setmanes a tenir més dades. Però Europa no respon de manera unitària a aquests reptes: alguns països son més severs i altres, com Espanya, continuen amb una política de mínims.

Si mirem qualsevol mapa d’estadístiques de la covid-19 ens adonarem que bona part d’Europa té unes de les pitjors xifres del planeta. No hi ha manera més clara d’entendre que aquí hem fallat estrepitosament, tant pel que fa a la gestió política de la pandèmia com en la responsabilitat social dels ciutadans. La manera com estem encarant la campanya de Nadal fa pensar que no hem après gaire aquest darrer any i que continuarem ensopegant amb la mateixa pedra fins que les vacunes ens rescatin del drama.

Per sort en aquest camp s’han complert les prediccions i acabarem el 2021 amb més d’una vacuna aprovada per l’ús general. De fet, ja n’hi ha cinc (tres de xineses i dues de russes) que fa temps que s’estan administrant, malgrat no haver completat totes les proves clíniques. Les han rebut ja centenars de milers de persones, però no en tenim cap informació. De moment és poc probable que ens arribin, perquè aquí es distribuiran només vacunes que s’hagin demostrat que son segures i eficaces. Les de Pfizer/BioNTech i Moderna (fetes amb ARN) hauran sigut les primeres de la llista en aconseguir aquest segell de qualitat a Europa i Amèrica, però les seguiran de prop les de Johnson & Johnson i Oxford/AstraZeneca (que utilitzen un segon virus inofensiu que actua com a vector).

És essencial que, ara que encarem una recta final que s’albira llarga, ens esforcem a promoure l’única arma que pot aturar la pandèmia. És cert que les vacunes s’han fet molt ràpid, però ha sigut per una combinació de sort (es va trobar una proteïna que fes de diana immediatament, el virus és molt estable...), una inversió descomunal de recursos i una optimització del procés. Els assajos clínics s’han fet amb el mateix rigor de sempre i les vacunes que passen el filtre de les entitats avaluadores son tan bones com qualssevol de les anteriors. Siguem-ne conscients i fem un últim esforç: protegim vides sent prudents i confiem en les solucions que ens ofereix la ciència. I, malgrat les dificultats, mirem de passar un bon Nadal.

[Publicat a El Periódico, 22/12/20]