divendres, 31 de desembre del 2021

Balanç de l'any


És tradició al bloGuejat fer un post l'últim dia de l'any per repassar com han anat les coses... així que som-hi! Comencem aquesta vegada pel blog mateix. Aquest ha sigut el seu pitjor any, pel que fa a entrades: només 30, gairebé la meitat del 21, que ja havia sigut l'any més fluix. Cada cop em costa més trobar estona per fer entrades llargues, i continuo invertint més temps a Twitter, que és el mitjà que uso més ara per comunicar-me. Si deia que l'any passat l'havia acabat allà amb 11.000 seguidors, que era més del triple dels que tenia abans de la pandèmia, la tendència ha continuat a l'alça, i acabo el 21 amb gairebé 22.000, just el doble. La covid-19 continua sent el tema que em dona visibilitat en aquesta xarxa i el que comento més freqüentment, i més ara que formo part del Consell Científic Assessor de la Covid-19 del govern català. En general, l'experiència ha sigut positiva, tot i que més exposició també et posa a mercè de radicals, i també hi ha hagut moments desagradables. En tot cas, malgrat la meva activitat a Twitter, no tinc intenció d'abandonar el bloGuejat, i espero que aquest any que comença podré anar recuperant el ritme, a mida que la pandèmia anirà perdent gas (espero) i tindré una mica més de temps per altres coses. És un dels propòsits de cap d'any, si més no.

L'altre seria tornar al meu ritme habitual d'escriptura, que continua una mica enrocat, tal com ja explicava l'any passat. Malgrat que he publicat pràcticament tant com sempre (un nou llibre de contes, la segona novel·la de Macip Garzón, un assaig sobre la pandèmia i contes en tres antologies: 1, 2, 3), el 2021 he escrit molt poc altre cop, una mica per manca de temps, una mica perquè he estat enllestint el llibre que més m'ha costat de fer, perquè ha requerit molta recerca (he llegit més que he escrit, en el procés!). No he pogut dedicar-me a cap altra cosa mentre tenia aquest llibre al cap, a part de textos curts (els contes per les antologies i alguns que faltaven pel recull). Finalment el vaig entregar ahir als meus editors i veurà la llum en algun moment del 2022. És un assaig curt però dens sobre algunes preguntes filosòfiques i m'ho he passat molt bé escrivint-lo. A veure si agradarà també als lectors. Hi ha un segon llibre que s'ha de publicar aquest any que ve, una novel·la que ha passat un temps a la nevera i que ja vaig anunciar l'any passat, però que encara no té data fixa. Aquestes seran les dues novetats del 22, si no hi ha canvis d'última hora. Mentrestant, ja tinc unes quantes carpetes obertes: continuar la segona novel·la del Cicle de l'Emigrant (que es va quedar encallada a la plana 40), començar la tercera de Macip Garzón (que ja està en fase de pre-producció), el nou llibre de divulgació (per mantenir el ritme de més o menys un cada dos anys, aquest en parella i també en fase de pre-producció) i un d'infantil, a part d'una col·laboració en una antologia. Sembla, doncs, que el 22 serà l'any que tornaré a l'activitat literària després de la pausa pandèmica... si les altres feines em deixen prou temps.

Científicament ha sigut un any altre cop poductiu, malgrat les limitacions pandèmiques, amb 6 articles publicats al laboratori. Un d'ells, sobre un anticòs per matar cèl·lules velles, va tenir força ressò mediàtic (1, 2, 3, 4, 5...) per les possibilitats que té de convertir-se en un tractament anti-envelliment. També en vaig parlar al Tot es mou:

A part, continuem investigant el tema de l'efecte de la dieta en l'envelliment, i esperem tenir resultats en un parell d'anys.

I això és tot pel que fa a aquest segon any pandèmic. Se n'acosta un altre, que esperem que sigui l'últim, així que tinguem paciència i, sobretot, fem servir el seny, que és la millor arma de totes. Almenys durant el 2021 m'he pogut moure una mica (el 2020 no vaig sortir de la ciutat on visc) i tornar a veure els amics i la família (fins que les coses s'han tornat a complicar..). Acabo l'any amb tres dosis de vacuna i havent passant la covid-19 abans de l'estiu (malgrat tota la prudència que vam tenir, el virus va acabar entrant a casa pel costat que podíem controlar menys), així que espero que els anticossos que dec tenir circulant per la sang m'evitin patir cap problema greu causat per la variant òmicron o qualsevol que aparegui els propers mesos. Però, en tot cas, continuaré anant amb compte, espero que vosaltres també. Molta sort, molta salut i ens veiem l'any que ve al bloGuejat!

dilluns, 27 de desembre del 2021

Un Nadal de mínims, sisplau

Estava convençut que tindríem un Nadal no normal però sí millor que el darrer. El control de la pandèmia durant els mesos càlids havia sigut bo, tant que els contagis havien arribat a mínims. Sabíem que a la tardor pujarien (per la tornada a les escoles i les feines, les baixes temperatures, etc.), però amb una població ben vacunada, semblava que l’onada es podria dominar. Fins i tot quan les coses es van començar a desmarxar a mitja Europa, jo confiava que mesures “toves” com demanar el passaport covid a les activitats de més risc serien suficients per alentir prou el progrés com per entrar a les festes amb uns nivells de casos tolerables.

No ha estat així. A l’excés de relaxació que arrossegàvem des de l’estiu se li ha afegit un factor fins a cert punt esperat però sempre imprevisible com és una nova variant. Han hagut de passar unes setmanes fins que no hem tingut dades suficients sobre el comportament de l’òmicron per saber com ens afectaria, però ara ja no ens en queda cap dubte: la situació és dolenta, amb unes xifres que ja superen les del pic de gener de l’any passat, i ho serà molt més si no hi posem remei. El panorama ha canviat completament en qüestió de dies.

L’òmicron s’està convertint ràpidament en dominant a molts països, i també a casa nostra. És com a mínim el doble de contagiosa que la delta i, per si sol, això ja fa molt més difícil la contenció de casos, d’una manera similar al que vam veure quan vam passar de l’alfa a la delta. Però és que, a sobre, l’òmicron s’escapa en part dels anticossos que han generat les vacunes i les infeccions prèvies. Això fa que les reinfeccions siguin més freqüents, cosa que contribueix a augmentar encara més la transmissibilitat. Per sort, hem vist que una tercera dosi fa pujar prou els anticossos com per a què es recuperi aquesta barrera contra els contagis per l’òmicron, per això és tan important vacunar altre cop a tanta gent com sigui possible.

El problema és que no ho podrem fer prou ràpid per aturar els contagis abans de Nadal, per tant, ens calen implementar altres mesures. Aquí és on son indispensables les restriccions, l’altra eina eficaç que tenim en una pandèmia, a part de les vacunes. El Comitè Científic Assessor de la Covid-19 hem treballat intensament aquests dies en unes recomanacions, basades en les noves dades disponibles. Ho hem fet tan ràpid com hem pogut davant una situació que estava canviant dia a dia. Hem procurat centrar-nos només en el que es pot aplicar immediatament, deixant de banda tot el que xocaria amb la realitat legal del país (un altre dia parlarem de per què amb dos anys no hem sigut capaços de flexibilitzar la legislació per adaptar-la a la realitat epidemiològica, com han fet altres països). A partir d’aquí, el Govern ha anunciat una sèrie d’accions per mirar de contenir el problema. Per primer cop aquest procés és totalment transparent: l’informe original del Comitè està disponible a internet, amb els noms dels qui l’han elaborat, i es pot veure fàcilment què han considerat els polítics que era realista aplicar i prioritzar de tot el que demanàvem.

Per consens, al Comitè vam estar tots d’acord que calia proposar evitar les trobades d’aquests dies: màxim quatre persones en espais públics i només la bombolla al domicili. En conseqüència, jo he anul·lat els sopars i dinars de Nadal que tenia previstos. Per molta ràbia que ens faci, és millor sacrificar-nos que no posar en risc els que estimem. A més, si no extremem la prudència, correm el risc de saturar el sistema de salut (la primària ja ho comença a estar), amb tots els problemes que això comporta també per les altres malalties. I encara que les vacunes funcionen molt bé a l’hora d’evitar els casos greus i la mortalitat, fins i tot per l’òmicron, si el número de casos és alt, el de víctimes també ho serà.

Cal anar-ho repetint: encara queda molta pandèmia. Res del que està passant és inesperat, com hem dit molts cops. Hi haurà més onades i, segurament, més variants que complicaran la situació. Sabem com hem de respondre: vacunant i restringint el contacte social quan calgui. Son mesures que funcionen molt bé, encara que el preu a pagar sigui alt. Per això, sigueu prudents. I passeu unes bones festes.

[Publicat a El Periódico, 22/12/21]

BONUS TRACKS:
Entrevista a El Nacional
Entrevista a Nació digital
Entrevista a BTV
Entrevista al Matí de Catalunya Ràdio
Entrevista al Tot es mou:

dissabte, 25 de desembre del 2021

Bon Nadal!


Aquest Nadal el passarem amb un dimoni una mica especial, amb nom de lletra grega. Cuideu-vos!