La setmana passada (el 6 d'abril) va fer deu anys del primer article que vaig publicar al diari ARA (el teniu aquí al costat). Des de llavors, he continuat publicant-ne regularment, més o menys a ritme d'un parell al mes. Un any abans ja havia començat a escriure el meu article mensual per a El Periódico (que també continua encara), però aquell és més d'opinió, malgrat que giri al voltant de la ciència. El que faig a l'ARA, en canvi, és divulgació pura i dura, i m'ha servit per anar afinant les meves habilitats per explicar coses complexes de la manera més entenedora possible, que després he explotat en els deu llibres de divulgació que he publicat i en diversos programes de ràdio.
Tot això m'ha preparat per aquests dos últims anys a primera línia informativa de la pandèmia, on m'ha tocat fer divulgació d'urgència per intentar ajudar a entendre què estava passant. Sempre dic qeu la divulgació és part de la feina del científic, i jo he tingut la sort que mitjans com l'ARA i El Periódico m'han donat l'altaveu necessari per a poder-la fer i que arribi al màxim de públic possible. Sempre els estaré agraït (en el cas de l'ARA, al Carles Capdevila per donar-me l'oportunitat, a l'Esther Vera per renovar-me-la i als dos caps de secció que he tingut, la Mònica López i el Toni Pou, per editar-me). I a vosaltres per llegir-me, és clar!
4 comentaris:
Enhorabona! Vas camí d'atrapar a l'Espinàs.
Valent! Pienso, como Jung, que "la vida no vivida es una enfermedad de la que se puede morir". Magnífico plot twist, señor catedrático.
Chiloé
Moltes gràcies a tots dos!! L'Esìnàs em queda lluny encara... :)
Tot té sempre un principi que, de vegades, no podem ni arribar a intuir cap a on ens portarà o fins on ens farà arribar. No m'imagino què devies pensar ara fa deu anys, alguna cosa com 'ai mira, un espai on poder parlar una mica de ciència per a tots els públics, que bé poder fer arribar el coneixement a un públic, encara que ho llegeixi molt poca gent... si ho llegeixen!'. I mira ara. I jo que me n'alegro de tota la teva evolució, i ves a saber on arribaràs. Sempre m'has semblat imparable, i així segueixes. Sempre al costat de la bona divulgació científica, els qui en sabeu teniu tota la meva admiració!
Publica un comentari a l'entrada