...vivia a Nova York i, tornant d'unes vacances a Catalunya, vaig decidir provar aquell nou invent que es deia blog, on la gent escrivia parrafades sobre el primer que li venia al cap. I aquí estem, una mudança i un fill després, intentant mantenir el blog viu malgrat que les parrafades no estan de moda i els 280 caràcters es porten més. Gràcies a tots els nostàlgics que encara us passeu pel bloGuejat, malgrat que des de l'inici de la pandèmia, el ritme de publicacions ha baixat força. Però el blog no està mort, només una mica zombi, i seguirà aguantant!
9 comentaris:
Com diu el refrany: Els zombis fan la feina. :-)
Obvio el "no" de "no seguirà aguantant" (segur que l'has posat només per comprovar que els que encara passem per aquí de tant en tant serem nostàlgics... però seguim atents) i et felicito de tot cor per aquest 17è aniversari. PER MOLTS ANYS!!
Ets dels més longeus a la catosfera, amb el valor afegit que malgrat ser mediàtic segueixes amb el bloc com el primer dia.
Moltes felicitats per aquests 17 anys.
Un blog? no se que es un blog? Es menja?
Moltes felicitats un any més!
Espero que sí, que persisteixis; no ens deixis orfes, Salvador. Necessitem les teves valuoses aportacions. Enhorabona per aquests tants anys i que en siguin molts més!
Per molt + anys, Salvador! Moltes felicitats.
McAbeu, m'ha traït el subconscient... :) O potser era una prova! "No" eliminat, gràcies!
Gràcies Francesc! Tu si no ets el més longeu, almenys ets el més actiu!
Pons, som estranys, els blogaires... Gràcies!
Fina, seguirem al peu del canó, gràcies.
Gràcies, Allau!
Felicitats i per molts anys més, Salvador
17 anys! Déu n'hi do. Jo vaig per l'11è...
Enhorabona per la constància i per col·laborar en la difusió de la nostra llengua (i de temes tan interessants).
Salut,
Risto
Gràcies a tots!
Publica un comentari a l'entrada