Al 42, aquesta setmana...

Aquesta setmana hi ha la segona edició del Festival 42 de gèneres fantàstics, en el qual participaré en un parell de sessions, una sobre màqiunes i persones i una altra sobre trastorns mentals en la cf. Tot el cartell és molt interessant, segur que hi trobareu coses que us interessin. Val la pena que us ho mireu, perquè el festival va ser un èxit l'any passat i aquest any encara ve més fort.

Aprofito per anunciar que la setmana que ve comença a Cerdanyola l'Empíric, un festival diferent però complementari al 42, en el qual parlarem de ciència i literatura (no de ciència-ficció). He tingut la sort de ser el comissari del festival, i trobo que també hem aconseguit un cartell potent que demostra que la hibridació entre ciències i lletres passa més sovint del que ens sembla (i més que hauria de passar!). A més, comptem amb la col·laboració del sincrotó Alba i el parc tecnològic, que ofereixen l'oportunitat de visitar les seves instal·lacions en alguns dels actes. Serà un festival únic a casa nostra que esperem que tingui continuïtat.

Avui, presentació de Doble vida a Ona

Aquesta tarda, l'Àngels Bassas i jo farem la presentació oficial a Barcelona de la nostra novel·la Doble vida, a la llibreria Ona de Pau Claris. Anunciat com Bassas vs Macip, la principal gràcia era escoltar l'Àngels i el gran Jordi Boixaderas fer de Sílvia i Robert, els protagonistes del llibre que ells mateixos han convertit en audiollibre, però l'actor acava d'agafar la covid i ho haurem de fer sense ell, per desgràcia. En Pep Prieto farà de mestre de cerimònies i l'Àngels llegirà els texts en solitari,

Pels qui no pugueu venir, en tenim previstes dues més el desembre:

 

Ramón y Cajal, avui al CCCB

Avui a les 18.30, al CCCB de Barcelona, li farem un petit homenatge a Ramón y Cajal, un científic que sempre he admirat molt (fins al punt d'escriure un llibre sobre ell). Curiosament, serem a pocs metres d'on Ramón y Cajal va fer els descobriments que el van portar a guanyar el Nobel. No es pot demanar més. 

Cinc anys d'un moment històric

 

La història l'escriuen els vencedors (només cal llegir l'entrada a la Wikipèdia en castellà) però si alguna cosa sabem fer els catalans és crear la nostra pròpia èpica a partir de les desfetes. Havia de ser el principi de tot i ha acabat sent l'inici de la davallada. Des del sot on som ara, no sé si l'hem de celebrar com un victòria o com una derrota però, en tot cas, #NiOblitNiPerdó. #1Octubre