Balanç de l'any (passat)

Normalment acabo l'any amb un balanç, però aquest cop no he tingut temps de seure a repassar els darrers dotze mesos, així que he passat el post al primer del 23, no m'ho tingueu en compte.

El 22 ha sigut un any intens per mi (un altre!). Per sort, la bogeria pandèmica (em refereixo a la presència mediàtica dels dos últims anys) va anar diluint-se des de princips del 22 (tot i que la pandèmia està lluny d'acabar-se, com he dit diverses vegades), i he pogut tenir temps per altres coses. Ha sigut un any encara d'escriure poc (pels meus estàndards), perquè he estat més dedicat a la meva altra feina (el 22 ha sigut l'any que m'han fet Catedràric de Medicina Molecular a la Universitat de Leicester i després a la UOC, i també l'any que he aconseguit la plaça de Director dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC). Això m'ha fet anar amunt i avall més que de costum, i he après a treballar productivament a aeroports i avions (s'ha d'aprofitar el temps!). Al laboratori hem publicat nou articles científics, que és una bona xifra considerant que la pandèmia ens ha frenat molt, i han llegit la tesi tres dels meus estudiants de doctorat, tots ells amb èxit. Motiu d'orgull.

Malgrat tot això, he aconseguit publicar dos llibres durant el 22, escrits en plena pandèmia, de fet, els que ja us havia anunciat l'any passat: el meu primer assaig filosòfic i un experiment novelístic a quatre mans. Tots dos han tingut bona acollida (l'assaig, sorprenentment, es va passar cinc setmanes al top 10 de vendes, poc usual per un text d'aquesta mena) i, el més important, crec que he aconseguit els objectius que m'havia marcat amb l'un i l'altre. De cara a l'any que ve, ja tinc un llibre de divulgacío emparaulat, escrit a mitges amb un dels meus últims coautors, que hauria de sortir a la tardor, si tot va bé (i que, a part d'algun conte en antologies, segurament serà l'única novetat literària de l'any). Continuem treballant en la nova novel·la de Macip Garzón (el 22 vam canviar de direcció un parell de cops, perquè no estàvem convençuts amb la idea que teníem, i ara ja tenim una història tancada molt prometedora i aviat ens posarem a escriure-la), estic encara amb la segona novel·la del Cicle de l'Emigrant (que se m'està allargant, no crec que l'acabi aquest any) i començaré a desenvolupar la continuació del Què ens fa humans, que ja he tancat de nou amb Arcàdia (suposo que, com el primer, serà un llibre llarg d'escriure, tot i ser breu). La carpeta de projectes sempre plena, per variar.

El 22 també va ser l'any que vaig ser el convidat d'honor a la Catcon i vaig rebre el tercer premi Ictineu del meu palmarès... i que em van traduir un llibre al persa, que no passa cada dia. A més vaig tenir l'honor de ser el comissari d'un nou festival, l'Empíric, que naixia amb la idea de ser un aparador de la relació entre ciències i lletres (un dels meus temes preferits, ja ho sabeu). Va tenir tan bona acollida que sembla que la segona edició ja està garantida, i un com més podré ser-ne el comissari, una feina que no havia fer mai abans i que he trobat molt gratificant.

Un any intens, com deia, amb tot de coses noves. El 23 es presenta igual, amb molta feina al front científic (tenim uns quants estudis interessants a la cartera que esperem publicar aviat), els projectes pendents que us he explicat al front literari i la possibilitat de reactivar una mica el front musical, que sempre el tinc més aparcat (si tot va bé, aquesta primavera tornaré als escenaris, per primer cop en quinze anys, i hi ha alguna altra història en marxa). Ja n'anirem parlant.

Si voleu, ens anem trobant aquest any al bloGuejat, a twitter (si el Musk no ens el mata), Facebook i Instagram. Molta sort i salut a tots!