No acostumo a fer obituaris, però avui volia recordar Shane McGowan, cantant dels Pogues, gran poeta i músic, pèssim cantant i alcohòlic recalcitrant, que és un miracle que hagi viscut tant, amb el ritme de vida que ha portat. El seu punk folclòric va posar banda sonora a la meva joventut. Quants cops vam escoltar Fiesta a tot drap aquell estiu al cotxe, quan començava a conduir? Recordo també un concert èpic al Palau dels Esports quan els Pogues estaven al pic de la seva popularitat i vaig estar a primera fila cantant tots els temes i saltant amb ells. Però potser m'agradava encara més quan els Pogues es posaven tendres...
Diria que els vaig descobrir amb aquesta:
I aquesta és una de les seves últimes grans cançons, ja sense els Pogues. Que serveixi de comiat.
2 comentaris:
Havia sentit que havien tocat a Zeleste, però no sabia que també al Palau d'Esports. Recordes l'any? Quina sort haver-los vist en directe. M'imagino el festival que devien muntar havent vist alguns vídeos a Youtube.
Deuria ser el 1989, màxim 1990. El Shane encara hi cantava, però ja estava bastant perjudicat. I al van muntar grossa, sí. En directe eren una festa.
Publica un comentari a l'entrada