Cap a on va la humanitat?

Cap a on va la humanitat? Al llarg dels darrers anys he fet diverses versions d'aquesta xerrada sobre com la ciència està redefinint la nostra espècie. Aquí teniu un vídeo d'un dels darrers cops, als Pessics de saviesa de Manresa:

Ressenya: Tan lluny de casa

En Sergi Purcet és conegut sobretot per ser el 50% d'Els Book Hunters, un duet de lectors empedreïts que s'han convertit, a cop d'humor, tenacitat i rigor, en un dels booktubers més actius i seguits de la catosfera. He tingut el plaer de ser ressenyat pel Sergi un grapat de vegades, i és lògic que ara que acaba de publicar el seu primer de llibre de contes es giri la truita... Així doncs, aquí teniu la meva ressenya de Tan lluny de casa.

El que trobareu en aquest recull son nou contes de factura clàssica, construïts sobre els preceptes de Pere Calders (costumbrisme casolà, un toc humor), filtrats naturalment pels mestres Monzó i Pàmies, i seguint l'esquema del gir final que arrodoneix, la història popularitzat en el seu moment per Roald Dahl o Ray Bradbury. M'ha semblat trobar ecos de tots aquests contistes en aquestes planes, però segur que n'hi ha hagut molts d'altres que també l'han inspirat, perquè l'espectre de temes i estils és força divers. 

En Sergi es va estrenar amb la novel·la La noia de la pluja, i ha tardat deu anys a decidir-se a fer el següent pas, una dècada plena de lectures que han deixat el seu pòsit i han servit per a què l'autor hagi fet un salt qualitatiu considerable. Les narracions d'aquest recull tenen ritme, ofici i gràcia. Es llegeixen ràpid i no costa gaire anar empalmant-les, senyal que passen bé. Moltes et deixen un somriure als llavis, i la majoria utiltizen una anècdota o un moment concret de la vida d'uns personatges aparentment anodins per fer una reflexió inesperada, interessant o divertida. I, el que és més difícil en un llibre de contes, el nivell es manté tota l'estona sense altibaixos. Malgrat això, si hagués de fer-ho triaria d'entre tots la història d'un pobre home atropellat, descabdellada marxa enrere a l'estil Memento fins a tancar el cercle que fa pena i gràcia a la vegada. 

M'ho he passat bé llegint aquest llibre, tot i que no soc gaire de llegir contes, i us el recomano. Serà un bon regal aquest Sant Jordi perquè pot agradar a un ventall ampli de lectors, i farà un llibre perfecte per endur-se'l de vacances a l'estiu.