El que trobareu en aquest recull son nou contes de factura clàssica, construïts sobre els preceptes de Pere Calders (costumbrisme casolà, un toc humor), filtrats naturalment pels mestres Monzó i Pàmies, i seguint l'esquema del gir final que arrodoneix, la història popularitzat en el seu moment per Roald Dahl o Ray Bradbury. M'ha semblat trobar ecos de tots aquests contistes en aquestes planes, però segur que n'hi ha hagut molts d'altres que també l'han inspirat, perquè l'espectre de temes i estils és força divers.
En Sergi es va estrenar amb la novel·la La noia de la pluja, i ha tardat deu anys a decidir-se a fer el següent pas, una dècada plena de lectures que han deixat el seu pòsit i han servit per a què l'autor hagi fet un salt qualitatiu considerable. Les narracions d'aquest recull tenen ritme, ofici i gràcia. Es llegeixen ràpid i no costa gaire anar empalmant-les, senyal que passen bé. Moltes et deixen un somriure als llavis, i la majoria utiltizen una anècdota o un moment concret de la vida d'uns personatges aparentment anodins per fer una reflexió inesperada, interessant o divertida. I, el que és més difícil en un llibre de contes, el nivell es manté tota l'estona sense altibaixos. Malgrat això, si hagués de fer-ho triaria d'entre tots la història d'un pobre home atropellat, descabdellada marxa enrere a l'estil Memento fins a tancar el cercle que fa pena i gràcia a la vegada.
M'ho he passat bé llegint aquest llibre, tot i que no soc gaire de llegir contes, i us el recomano. Serà un bon regal aquest Sant Jordi perquè pot agradar a un ventall ampli de lectors, i farà un llibre perfecte per endur-se'l de vacances a l'estiu.
3 comentaris:
Ai Salvador, quina alegria llegir aquesta ressenya. Que grans que em venen tots aquests noms que em poses. No sé de qui ho he tret, però segur que aquests contes són producte de totes les lectures que he fet al llarg del temps, aplicades als temes que m'interessaven i ocupaven quan els vaig escriure. Mira que el de "Condicionals" pensava que era el més ximple, un divertimento fet per riure una mica i retratar una societat egoista i poc cívica, però es veu que està agradant, tu. Moltes, moltes gràcies per tot el que en dius, i tot el que has fet per mi al llarg del temps. Una abraçada.
No penso deixar-me'l perdre. Sempre fa gràcia que un amic publiqui un llibre nou i ja tenia ganes de comprovar com se'n surt en Sergi fent de contista, però amb aquesta ressenya encara m'has fet venir més ganes de llegir-lo.
Llegir tant té recompensa, Sergi! :) Un plaer poder-li dedicar elogis al teu llibre.
Mac, t'ho passaràs bé, ja veuràs.
Publica un comentari a l'entrada