Supertramp és un grup que em va marcar força la post-adolescència. La seva marca especial de pop progressiu m'era especialment atractiva, tot i que, sent guitarrista, un grup liderat per dos pianistes (la guitarra de Hodgson sol ser testimonial) no era, d'entrada, l'elecció més òbvia. Però aquestes codes de molts dels seus temes (com aquest que us poso) és un truc que he copiat força vegades amb els meus grups.
Supertramp tenia dues ànimes, Davies i Hodgson, i jo era més del segon, si s'havia de triar (i si he d'escollir entre Lennon i McCartney, també em quedo amb el segon). Però era innegable la qualitat com a cantant i compositor de Davies, que acaba de morir després d'arrossegar un mieloma múltiple durant dècades. Davies i Hodgson no van aconseguir refer el grup després del Famous last words, el disc-testament de l'etapa daurada del grup, tot i que diuen que es van reconciliar. En tot cas, ens han deixat la seva música fantàstica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada