Heu comprat Hipnofòbia? (ressaca post Sant Jordi)

Com que aquest any no he pogut estar a trinxeres defensant el meu nou llibre per Sant Jordi, ahir alguns de vosaltres vau començar a enviar-me espontàniament fotos de les Hipnofòbies que us havíeu emportat a casa. Us dono les gràcies! Per a un escriptor és maco veure en directe com li compren un llibre, i això de les fotos va ser un succedani molt encertat. 

Així que animo a tots els qui heu comprat (o comprareu) una Hipnofòbia aquestes dies a fer-me arribar una instantània del llibre, sol o acompanyat, com les que he penjat aquí sota. D'aquí uns dies faré un sorteig i li donaré un premi a una d'elles, ja m'empescaré alguna cosa. Feliç post-Sant Jordi a tots! I no deixeu de comprar llibres!

A. Belver (via facebook)

G. Boloix (via facebook)

Sab LlavSub (via facebook)

M. Figueras (via facebook)

Deric (via facebook/blog)

@judith_mll (via Twitter)

@AnnaaCastillo (via Twitter)

@Patordi (via Twitter)

@subiper (via Twitter)

@jordimasip (via Twitter)

A. Gonzàlez (via Facebook)

Ll. Jardí (via Facebook)

@pquimic (via twitter)

@Nar6Busquets (via twitter)

jomateixa

A. Roger (via Facebook)

@imma01242 (via twitter)

Nano Samper (via Facebook)

J. Gelabert (via Facebook, per duplicat)

N. Vilabella (via Facebook)

Aris (via blog)

@iLoles (via twitter)

@defak i @Sergi (via twitter)

P. Oncina (via facebook, per duplicat)

@raulromeva (via twitter)

El que llegeixo (via blog)

@laiabeto (via twitter)

E. Suriñac (via Facebook)

@ensebastiaroig (via Instagram)

@ferranteixes (via Whatsapp)

@vinalopona (via Twitter)

 @meia_ff (via Twitter)

Mediateca: Hipnofòbia.

Avui és Sant Jordi. Sortireu a comprar algun llibre, no? Si després del que us vaig dir encara necessiteu idees podeu mirar les recomanacions que han fet El Periódico, Vilaweb (i 2), Catalunya Ràdio o A l'ombra del crim per exemple. Veureu que han tingut el detall de mencionar Hipnofòbia a totes elles. No us parlaré més del llibre, que ja us n'he explicat moltes coses, però sí que us deixaré amb el recull mediàtic de la campanya de promoció de fa unes setmanes, per si encara no esteu convençuts que és la novel·la de la temporada... ;)

Ràdio
Catalunya Ràdio, entrevista a El suplement.
Entrevista a El matí de Catalunya Ràdio.Aquí la versió abreujada en vídeo.
Maneres de viure, COM Ràdio (Aquesta és original: una entrevista a la meva mare!)
Breu ressenya a iCat FM (sota el "pseudònim" de Sergi Macip)
Entrevista a la COM Girona.
Entrevista a l'Eureka de COM ràdio.
Una tertúlia al Club 21 de RNE4, amb David Escamilla, Raül Romeva i Miquel Vidal.

Diaris
Una divertida ressenya/entrevista al Time Out.
Entrevista a ACN (d'aquí).
Entrevista a El Punt Avui.
Entrevista a El Perióidico.
Entrevista a l'ARA.

Entrevista al Bon dia Andorra.
Un interessant reportatge sobre escriptors "hïbrids" a El Mundo.
Notícia de la presentació a Andorra a El Periòdic d'Andorra.
Entrevista a El Temps.

TV

Comentari del llibre i entrevista a La Rotonda (Andorra TV), al minut 22:20.

I també: La presentació als instituts d'Andora i per al públic a la Biblioteca Nacional.

Blogs

Entrevista a L'illa dels llibres
Entrevista (conversa, més aviat) pràcticament sense abreujar a A l'ombra del crim (1, 2 i 3)
       [possiblement la més llarga que s'ha publicat mai!]
I un comentari col·lectiu a Catalunya Press.

Comentari a El mercat de Sant Antoni.
Tertúlies de Literatura Científica (UVic).
Leído, vivido, visto, tejido

Crítiques
A l'ombra del crim
Llibres i punt!
Tumateix Llibres
Nosaltres llegim
Un salt al món
El que llegeixo
Club de lectura del Xifra
Thera
Jordi Cervera
La biblioteca del Kraken

En francès
Addict books
Livrogne
Love of book 
Les Livres de Melisande
Encres vagabondes
Cathy Ytak
Blue Moon
Mon Journal Intime
Froggy's delight
Les chroniques de Koryfée (entrevista aquí)
Livres de Fantasy et S
Les chroniques de Madoka
La Fringale Liteerarie.com (videoentrevista en anglès/francès, i el concurs)
Les lectures d'Aleixa
Boulevard du Crime
Murmures
Reveries littéraires
Boulevard livresque
Candice's Books
Mya's books
Je chronique por vous!
Livernvie
Les rats de bibliothèque
Readirl

Un QR per a Hipnofòbia

...i per a uns quants llibres més. Ho publicava El Periódico ahir i he llegit que  n'havien posat també alguns al metro o als autobusos. La idea és que si escaneges el codi QR amb un smartphone et porta directament al primer capítol del llibre. És una manera prou moderna de fer promo, s'ha de dir, i els he d'agrair que hagin tingut el detall d'afegir Hipnofòbia al lot. Apa, escanegeu, que n'hi ha de molts interessants. 

Passat i present

Us deia fa un temps que al Tumateix llibres havien engegat un nou concurs, que porta per nom Quin escriptor és? Es tracta d'endevinar el nom d'un escriptor a partir d'una foto de quan era petit. És difícil, però divertit, us animo a provar-ho. 

A la foto d'aquest post podeu veure un fotomontatge que ha fet l'amic Jesús M. Tibau seguint els mateixos principis i aprofitant dues imatges sobreres del concurs de la jomateixa. Com que sóc fan de tota la vida dels Starsky & Hutch no he pogut remiprimir les ganes de penjar  també la imatge d'aquest duo tan dinàmic d'escriptors catalans... A veure si descobriu qui són!

Profetes a la nostra terra

Als escriptors també ens agrada fer el burro. Aquí ens teniu, al Marc Pérez i a mi, fent-nos fotos de matinada davant d'un aparador d'una llibreria del nostre poble, on els nostres darrers llibres ocupaven un lloc preferent. Sempre és maco que t'apreciïn a casa, i en aquest sentit no em cansaré de donar les gràcies a tots els Blanencs que compren els meus llibres. Sou els millors!

Què regalaré aquest Sant Jordi (edició 2012)

Sant Jordi és l'època més absurda de l'any per treure un llibre, ho sabem (gairebé) tots els qui ens dediquem a escriure. A menys que siguis un autor mediàtic o amb una clientela nomrosa i fidel (tal i com estan les coses, caldria afegir també "rica"), la novetat quedarà soterrada per (literalment) milers d'altres que lluiten per fer-se un forat a les lleixes. I malgrat tot, cada primavera es repeteix el mateix ritual del suicidi col·lectiu de llibres-lemming que ni tan sols tindran una oportunitat d'arribar al seu públic potencial... Les coses van així!

La collita d'aquest any la trobo especialment interessant, cosa que vol dir que un munt de llibres que crec que valen la pena corren el risc de passar miserablement desapercebuts per l'allau literari. Aprofitant la meva visita a terres (i llibreries) catalanes, no he pogut evitar carregar la maleta i buidar la cartera. A les fotos us poso uns quants dels escollits (el conte infantil no és estrictament una novetat, que consti en acta) i espero comentar-ne alguns al llarg de les properes setmanes, tot i que al bloGuejat normalment evito fer crítiques als companys de professió.

Si la meva tria no és suficient per inspirar-vos quan sortiu a ramblejar aquest Sant Jordi, també podeu considerar la llista de llibres de divulgació científica que compilen a Recerca en Acció o la selecció negra que ens proposen des d'A l'ombra del crim. Un altre dia ja us donaré alguns motius més per comprar un llibret de tapa vermella que segur que ja coneixeu...

Tour de Blanes

He aprofitat els dies que he estat de vacances al meu poble per anar fotografiant algun dels llocs més emblemàtics (i la processó de setmana santa) i penjant les fotos a les xarxes socials. Us poso aquí una selecció de les millors, i així veureu què maco és Blanes.

 

Recull mediàtic científic de la setmana

La setmana passada ja sabeu que estava promocionant Hipnofòbia (i encara avui en faig l'epíleg passejant-me tot el dia pels mitjans de Girona) però també va coincidir que van sortir les meves tres col·laboracions mensuals científiques als mitjans. Al Via lliure de RAC1 vaig parlar (minut 39.10) de nans de jardí, peixos flatulents i el control de la ment. A El Periódico, el meu article d'opinió anava sobre un descobriment no molt positiu en el tema del càncer (feu clic a la imatge). I finalment, el dijous sant m'estrenava amb una nova columna mensual a l'ARA que comentarà algun descobriment biomèdic curiós d'actualitat. Aquesta setmana anava sobre una curiosa relació entre al·lèrgia i càncer.

Qüestió de títols

Sóc un desastre posant títols a les meves novel·les, o això deuen pensar els meus editors, perquè sempre me'ls canvien.

Per primer cop, i en exclusiva, us presento una llista dels títols originals i els definitius de les cinc novel·les (tres en solitari, dues amb el Sebastià Roig) que he escrit fins ara. Com podeu veure, vaig començar bé, però la cosa es va espatllar ràpidament.

Sembla que Hipnofòbia pot haver trencat la maledicció. Serà així?

ORIGINAL // DEFINITIU

Mugrons de titani // Mugrons de titani (no té mèrit: el Sebastià hi va tenir molt a veure)

Déus i fills de puta // El rei del món

Arcàngels, S.L. // El joc de Déu

Feréstecs // Ullals

Hipnofòbia // Hipnofòbia

Semblances

Parlo només de les portades, perquè el de la Monsó no l'he llegit. El del Barnes, un autor nascut a la ciutat on visc ara, l'he acabat fa poc i m'ha agradat bastant. Un recomanable viatge per la vida d'un adolescent als anys seixanta, tot i que la segona part s'allarga perquè sí (i això que el llibre és breu). El Barnes escriu bé, peròa vegades m'ha semblat que abusava d'una retòrica britànica una mica pedant. Ara, conec gent que parla així tot el dia, és cert.

Per cert, l'altre dia el diari deia que el llibre de la Monsó està "a les antípodes" del meu. Hauré de traslladar-me a l'altre costat del globus literari perquè es veu que els premis que donen allà són més sucosos...

Hipnofòbia: making of (II)

(ve d'aquí)

La segona meitat del 2007 va portar un grapat de canvis a la meva vida. Per un costat em vaig llençar de cap a això de la divulgació científica, esperonat per la meva dona, que havia tingut la idea inicial, i el meu agent, que m'acabava d'aconseguir un molt bon tracte amb l'Editorial Destino pel primer llibre, fins i tot abans que n'hagués escrit la primera frase. Per altra banda, vaig canviar de feina i de continent i, a sobre, vaig tenir un fill. Tota i la meva llegendària capacitat de multitàsking, us podeu imaginar que una novel·la no tenia cap possibilitat de germinar en aquest entorn. Hipnofòbia parcada un cop més, doncs.

Aquest anava en camí de convertir-se en el meu projecte maleït quan, el 2008, un amic editor em va preguntar per què no feia una novel·la de ciència ficció per una col·lecció que ell dirigia. El tema no em venia molt de gust (El joc de Déu ja havia tingut una mica de fantasia, preferia fer una cosa més realista) però llavors vaig recordar aquells dos capítols que tenia fets, esperant l'excusa per ser continuats. No era ciència ficció pròpiament dita, però tenia un component fantàstic important. Potser serviria. Vaig veure que era una oportunitat d'or per desencallar-los i vaig començar a donar voltes altre cop a l'argument. I llavors sí que els astres es van alinear.

A principis del 2009 feia un forat a l'agenda em posava a escriure Hipnofòbia a temps complert. Vaig començar refent el primer capítol i traduint el segon. Aquell altre conte que s'havia encallat passava a ser el cinquè. La resta s'anava omplint pràcticament sola. Us en vaig parlar poc després al blog, crípticament, és clar: la meva idea era intentar fer una barreja de contes i de novel·la, amb uns capítols més curts centrats pràcticament només en un diàleg, com si fossin petites peces de teatre. És a dir, tot plegat havia de ser un recull d'històries independents entre elles, però que descrivissin un arc temàtic comú. Una mica com passa en una temporada d'una sèrie de televisió, per exemple els Expedients X, que podrien ser un referent en aquest cas. (També us vaig explicar un episodi, totalment cert relacionat amb els meus experiments amb l'alcohol, que veureu que va acabar integrat en la història.)

El XeXu, en la seva crítica al llibre, una de les primeres que han aparegut, es queixava precisament que això li dóna un ritme diferent al llibre, i una fragmentació inesperada, que alguns poden trobar estranya. Bé, és un experiment, sens dubte no és una estructura habitual, però crec que encaixa bé amb la mena d'història que volia explicar. Per la seva banda, la jomateixa al seu blog troba que aquesta estructura i el seu ritme peculiar enganxen i et fan venir ganes de més, o sigui que dependrà dels vostres gustos. Esteu avisats. Ja em direu què us sembla a vosaltres si us el llegiu.

Però tornem al making of. Per fi, el maig del 2010, dotze anys després d'haver escrit la frase inicial (de la què no he alterat ni una coma en tot aquest temps), vaig acabar la primera versió de la novel·la. Les coses havien canviat una mica els dos darrers anys, i en aquells moments l'opció original de publicació no va acabar de funcionar. Durant aquells mesos d'anar amunt i avall, anava repassant i reescrivint el text, com sempre faig, i escoltant les opinions dels meus lectors de prova. Un any després, el maig del 2011, ja tenia una versió final de la qual estava veritablement satisfet. Era el moment de pensar seriosament què en podia fer. La meva agent ho va veure molt clar: acabaven de publicar-se les bases d'un premi nou que li anava com anell al dit a Hipnofòbia. Vaig decidir confiar en la seva intuïció (com sempre faig) i la resta, com se sol dir, és història.