divendres, 12 de març de 2010

Experiment

Em vaig prendre les màximes del Richard Frost que vaig penjar la setmana passada com un repte. Com vaig dir als comentaris, l'única que no havia trencat era la d'escriure sota la influència de l'alcohol. Jo no sóc un bon bevedor. No puc amb la ressaca, ni amb la gastritis que l'acompanya, així que em limito a unes copetes de vi de tant en tant,  sempre amb el coixí d'una bona teca, o alguna cervesa per acompanyar les patates de l'aperitiu. Però en aquest cas valia la pena fer un esforç, en nom de l'experimentació científica.

L'alcohol i les tasques creatives no són una combinació que em funcioni. En el primer grup musical que tenia, se m'emborratxaven sistemàticament tots els companys abans dels concerts, més conscients que no pas jo de la màxima de sexe, drogues i rocanrol. Jo, que era l'únic que restava sobri, patia un estrés laboral considerable, sempre pendent de la següent cagada del baixista o el teclista. Una vegada, amb l'audiència mermada per un partit del barça i barra lliure al backstage (organitzadors de festivals benèfics: aquest és el pitjor error que podeu cometre), vaig decidir provar  per una nit què se sentia fent de Jim Morrison. M'ho vaig passar molt bé, em sembla, però a la vegada molt malament, perquè no tenia ni la més lleugera idea del que em feia. Hi ha una gravació d'aquell concert llegendari (que potser hauria de cremar en una foguera, per evitar xantatges futurs) i les poques persones que hi han estat exposades no han pogut reprimir un somriure en sentir els meus solos entrabancats per culpa de la torpesa etílica, i la meva facilitat sobrehumana per oblidar totes les lletres de les cançons (que jo mateix havia escrit, que té més delicte). Vaig jurar no repetir l'experiència mai més.

Tornant al cas que ens ocupa, el dissabte passat,  conscient de la meva missió, vaig acompanyar el sopar d'un gintònic (curt de ginebra), un còctel especial de la casa (*), un glop de porto i mig vas de Henessy. Suficient per enviar un fetge inexpert com el meu a l'estratosfera. En acabat, agafo el portàtil i em disposo a escriure almenys dues planes de la novel·la en la qual estic treballant actualment. (Parèntesi, de durada indeterminada). Quan em vaig despertar, havia aconseguit escriure les dues planes, sí. El problema era que estaven totes plenes de Ds, la lletra sobre la qual m'havia quedat adormit. Quin fracàs. O potser no. Vaig decidir que com a mínim podia incorporar l'experiència a l'argument de la història. Properament a les millors llibreries: la novel·la en la qual el protagonista es queda fregit sobre el teclat i omple la pantalla de Ds.

-------

(*) EPÍLEG

En la meva vida anterior, a.p. (abans de la paternitat), era un mestre cocteler de certa reputació entre els cercles catalans de Nova York. Els cosmopolitans made in Macip eren famosos, per exemple. No està malament per algú que no beu gaire. Fins i tot vaig arribar a inventar-me aquest còctel (que, curiosament, només m'agradava a mi):

- El suc de mitja llimona
- Un shot de Jack Daniel's
- Un shot de Southern Confort
- Una Coca-Cola light.

Es barreja tot en un vas llarg ben ple de gel, i se li afegeix una rodantxa de llimona i un parell de gotes d'angostura, si en teniu a mà. Ara que hi penso, em sembla que aquest és el primer cop que faig pública la recepta i, almenys que algú digui el contrari, em sembla que és del tot original. Per tant em toca batejar-la. Donat l'entorn en el que ens trobem, em sembla que el millor és que es digui el còctel bloGuejat. Si algú el prova ja em dirà què li sembla.

14 comentaris:

Galderich ha dit...

El Leblansky el preparà en honor teu! O potser en la grande buffe podràs estar-hi present?
Aneu donant idees que les anem apuntant...

Clidice ha dit...

mira, m'acabes d'alegrar el dia :P m'he fet un tip de riure intentant imaginar-te desbarrant amb un micro a la mà. I això de les Ds, genial. Però no perdis l'esperança, tu ves provant, potser te'n surts :P

LEBLANSKY ha dit...

Veiam, jo soc tant o més negat que tu pel que fa al tema alcohol (i pel que fa a molts d'altres, of course), però m'esforço en preparar caipirinha i mojito, que al menys són més fresquets que el cotel de la teua invenció, cosa dura!

jomateixa ha dit...

Jo també sóc la que condueixo sempre el cotxe de tornada a casa després de sortir a sopar, i és material de llibre veure com a tots els fan gràcia coses que a tu et semblen sense cap sentit...

Sani Girona Roig ha dit...

Sani Girona Roig - Molt bo, molt bo, Salvador!
Tres cosetes.
La primera és que com a fi limier de crims i delictes varis, de seguida he vist on fallava la cosa: no anaves despullat . Voilà. Això t'hagués impedit d'adormir-te i haguessis pogut acabar tot un capítol.

La segona. Seguint la lògica deductiva elemental, m'adono que ets esquerrà (oi?) Només un esquerrà s'hauria adormit sobre les tecles DS. Un dretà ho hauris fet sobre KL o LÑ !!!! ;-)

La tercera: Jack Daniels, molt bé, però parles del Southern Comfort com si parlessis del Torres 10 anys, i la veritat és que no deu ser fàcil ni a Barcelona trobar una ampolla d'aquest alcohol de culte, com veig, associat a la música de New Orleans... Aquí no estem a NY!
Així que em permeto suggerir-te dues accions complementàries:
a. que introdueixis un petit canvi de concepte. Maridar (prova-ho en laboratori) el Daniels amb un alcohol català, un altre 50 graus, però molt més a l'abast: a poder ser, del Penedès. Podria ser un brandy Mascaró , per exemple o una marca que a tu et convenci. Aromes de Montserrat o Calisay potser foren una perversió, però vaja mai no se sap el que més pot agradar a la gent, i en temps de crisi és important consumir productes del país, oi?.

b. Si vols triomfar de veritat, envia aquesta recepta del còctel BloGuejat als Matins de TV3 amb el prec que li sigui adreçada amb preferència a l'Empar Moliner, gran experta, consumidora i comentarista crítica dels còctels. Si li fa "tilín! a ella i comença a escampar el teu nom, fins i tot podries acabar de candidat a "català de l'any" de l'any que ve.

M'agradaria que un dia, quan et vagi bé i on pugui ser, si pot mai ser (veig que no pares quiet ni adormit) que em convidis a un còctel d'aquests o un de "pur" amb el "real Mc Coy" de Southern Comfort.

Sort, i continua tan excepcional com fins ara.
Una abraçadaModifier09:49

SM ha dit...

Galde, si les dates coincideixen us el preparo jo mateix (tot i que pel que diu el Sani podem tenir problemes amb els ingredients).

Clidice, si sentissis la gravació si que riuries!

Leb, vaig fer un curset accelerat de caipirinha (a Brasil) i mojito (a Cuba) o sigui que quan vulguis fem una competició.

jomateixa, tens raó. El dia del concert em sembla que només reia jo...

Sani, és cert. Se m'hauria d'haver acudit això d'anar en pilotes. És un bon estímul per escriure ràpid! Sobre el segon punt, quan un s'adorm, s'adorm sobre el primer que troba (soc dretà!). Tercera, no tenia ni idea que el SC no es podia trobar fàcilment a terres catalanes. Tant als USA com aquí és realment com un Torres 10: el venen als supermercats. La variant catalanitzada amb aromes de Montserrat valdria la pena provar-la (però per a mi això sí que és un licor de culte! L'hauré d'importar il·legalment). Vaig coincidir amb l'Empar Moliner als Matins però no se'm va ocórrer vendre-li la idea del meu còctel... ho hauré de provar! Queda pendent una convidada a un bloGuejat quan coincidim en un lloc o altre!

Sani Girona Roig ha dit...

Sani Girona Roig - Escolta, Salvador,
Veig que això apareix al Buzz però no al blog.. i em sembla una llàstima.
És la primera vegada que clico els Comentaris des del meu correu Gmail i veig que el Buzz va per lliure... Pegunto si saps si ha alguna opció que es pugui activar perquè els comentaris aquí al buzz també apareguin al blog... (o potser no pot ser, no ho sé).

Amb això que dius que trobes el Southern al supermercat de Leicester, em dones un argument més per reafirmar-me en la meva teoria que el United Kingdom no és més, a hores d'ara qu el 53è estat del Estat Units de Nordamèrica i Europa no continental, és a dir, un estat quintacolumnista en la verdadera Europa ( és a dir 26 + 1 ovella negra que va per lliure i ens puteja tant com pot, sempre que pot). I mira que a mi m'agrada tot de la Gran Bretanya, però políiticament és així i el primer exemple, Gibraltar i el que representa.

Quant al còctel, no hi ha plaer petit... I ja que tens títol també de cocteler professional, jo no m'estaria de fer proves a la manera de Ferran Adrià fins trobar un còctel que sigui a la vegada "català" i internacional: vull dir que a més de la llimona, hi hagi algun alcohol català, i d'aquí a l'eternitat . Si pogués ser que no deu poder ser amb cava, l'elixir del meu poble de Sant Sadurní, a més de celestial, fóra diví ;-)
Darrer suggeriment: pots incloure en alguna novel·la o assaig les virtuts euforitzants ergo holoterapèutiques d'aquests còctels i això ja te'ls immortalitzarà.

Aviam si és veritat això de la copa... Avisa quan tornis a estar de bolos per Barna i miraré de fer una escapada.

Cuida't

__________________________


Vols posar a prova la teva capacitat políticolingüística?
Només et farà perdre 3 minuts o menys encara:
Joc políticolingüístic Nº 21

sànset i utnoa ha dit...

No sóc massa amic de còctels que superin els dos ingredients i no siguin Whisky i taronjada...

Intentar fer alguna cosa de profit –i amb un mínim sentit- en estat etílic és massa complicat. Ja feies bé seguint aquella màxima. Ara, fa temps, vaig sentir en un d’aquells documentals de TV2 que hi havia bastants escriptors que necessitaven fotre-li al haixix per escriure alguna cosa. Vaig acabar concloent que escrivien com a pretext. Ja ho diuen; més vici que talent!

*Sànset*

Lluís Bosch ha dit...

És una qüestió d'entrenament, això de l'alcohol i la literatura. Els meus experiments tampoc no han estat massa reeixits, però el secret està en trobar la dosi justa i el bon moment. Si t'has llevat a les set del matí, a les deu de la nit un sol got de vi del Priorat fa estralls. I allò de beure des del matí, a poc a poc?
Nota sobre el còctel: l'imagino massa dolç malgrat la llimona. I substituint la coca-cola per una altra cosa?

SM ha dit...

Sani, com et sentin els britànics... ;-)Em posaré a pensar en un còctel de cava, que s'ha de dir que no són gens fàcils. Més enllà del bellini i la mimosa costa trobar coses que funcionin... Personatges de novel·la bevedors són realtivament fàcils de fer, potser sí que la immortalitzaciço del còctel bloGuejat ha d'anar per aquí.

Sànset, hi ha molt cràpula per aquests móns de déu! :-) Matemàticament ho podríem resumir com: producció=creativitat/alcohol

Lluís, com tot en aquest món, amb la pràctica es pot arribar a la perfecció... però no sé si en aquest cas m'interessa! El còctel està ben calculat: la llimona mata la dolçor, i el truc és usar coca-cola light, que té un gust menys dolç. Si vols estar-ne segur, afegeix un segon shot de JD. Home, no és un Dry Martini, però passa bé.

Alepsi ha dit...

Jo és que fent còctels trobo que tinc més aviat poca gràcia... però bevent-ne en tinc bastanta.... així que si a algú li ve de gust experimentar... jo em presto com a conillet d'índies! xDDD

[uhm... el vídeo aquest que menciones... no estarà pel "teutub" no? xDDD]

Manolo Sánchez Prinetti ha dit...

Bon dia SM! Sembla una editorial ... Bon dia Salvador!
Entre d'altres llibres estic llegint un d'articulets que s'anomena "Ideas para la imaginación impura" de Jorge Wagensberg. Hi ha un, ell diu reflexió, que s'anomena "La profesión y el vicio que va por dentro". En el seu moment em semblà curiós llegir-lo i ell diu que fins i tot potser interessant investigar esta relació. Bàsicament ve a dir que cada professió, per les seues particularitats, tendeix a afavorir una classe de vici. Escriptors l'alcohol, esportistes els videojocs, pintors i escultors el tabac, filòsofs i religiosos el bon menjar, músics-intèrprets drogues químiques, científics sexe ... i tot açò més o menys raonat.
Esta és la meua reflexió, que potser induisca a reflexionar, o a una teoria científica.
Un salut.

Assumpta ha dit...

Ostres, quin post més bo!!! :-))

SM ha dit...

Alepsi, no em donis idees, que la meva especialitat és experimentar... Per sort al youtube encara no hi ha cap video meu (massa) compremetedor.

Manolo, el "Ideas..." és tot un clàssic (ara mateix l'estic veient a la meva llibreria mentre escric això).

Gràcies Assumpta!