diumenge, 4 de maig de 2008

Un bon professional.

Posem per cas que ets un bon professional, tant que t'has inventat una tècnica revolucionària. Concretem: ets Sir Alec Jeffreys (que t'hagin fet Sir ja dóna una pista) i ets el pare del DNA fingerprinting, un truc de laboratori que ha revolucionat la justícia mundial (i els programes de televisió) dels darrers vint anys. Ja sabeu, allò de mirar el DNA i saber qui és l'assassí. O el pare. Milions de pares del món t'han d'agrair saber qui són els seus fills (i moltes mares que es creien eixerides et deuen odiar a mort).

En el teu primer cas, demostres que un immigrant pertany a una família i això permet al nano demanar un visat i quedar-se al país. Final feliç. Poc després tens l'honor d'identificar genèticament el cadàver de Josef Mengele, nazi de vacances permanents, per certificar que sí, que ha escapat de la justícia humana d'una vegada per totes (però no de la divina) gràcies a un infart oportú quan nedava en una platja brasilera. Només cal obrir els diaris i cada dia sents com s'exoneren innocents i s'atrapen culpables gràcies a la idea genial que vas tenir. Això t'ha de fer sentir bé.

Llavors, com reacciones quan un bon dia uns americans amb ulleres fosques, vestits de negre i molt seriosos ells (recreació totalment fictícia de la trobada, si em permeteu), demanen la teva col·laboració com a expert mundial del tema per resoldre un cas d'importància vital pel futur del país (i aquí no exageren ni una mica)? Dius que sí, és clar. I llavors reps a casa un vestit blau. Truques als senyors de la CIA i els dius "escoltin, algú es deu haver equivocat de paquet, m'heu enviat el de la tintoreria". Però no. "Les taques al vestit, això és el que importa!". I a les teves mans, el DNA d'un president indiscret. El destí de l'home més poderós del món es dirimeix als tubs d'assaig, gràcies al vestit d'una becària. La ciència al servei de la política d'alt nivell. Respires fondo i penses "que baix que hem caigut". I et poses a la feina amb celeritat: tot el món està pendent de tu.

5 comentaris:

miq ha dit...

Quin mal gust per als vestits, la becària aquesta. Com moltes altres americanes que sembla que vagin vestides amb les cortines de la iaia.

Molt bon apunt sobre l'empremta genètica.

SM ha dit...

Les dones que es posen vestits així és només perquè t'entrin ganes de treure-les-el (ui, quin garbuix de pronoms febles... que algú em digui si ho he fet bé!).

SM ha dit...

He hagut de remenar una gramàtica mitja hora (podrien fer-les més clares, dic jo) però ja he trobat la solució: treure-los-el.

Jean Robur ha dit...

Benvolgut Salvador,
T'escric aquí perquè no trobo el post on vaig comentar-te que t'havia escoltat al programa "Espacio en Blanco". Només dir-te que al dissabte a la matinada vares tornar a sortir en antena i que tractaven un tema que segur t'interessarà. Aquí et deso un enllaç si ho vols escoltar:

http://www.forosdelmisterio.es/foro/index.php?topic=5645.0

Aprofito per dir-te que també et vaig veure al programa "Afers Exteriors". Bé és un dir, perquè no l'aguanto al senyor Calzada i procurava saltar-me totes les seves collonades i et vaig veure a trossos. Tindries de fer un estudi, perquè aquest senyor aprengués a viure amb els peus a terra i no a l'estratosfera. Salutacions i fins aviat!

SM ha dit...

Hola Robur, feia temps que no sabia res de tu. Gràcies pel link i per veure l'Afers!