dilluns, 5 de maig de 2008

Paraules que fan riure.

El meu fill, que amb vuit mesos ja ensenya que porta un petit filòleg dins (o, valga'm déu!, un crític literari), ha descobert que certes paraules catalanes són molt gracioses. Es rebenta de riure cada cop que les hi dic. En canvi, altres semblen ser molt avorrides i no li fan fred ni calor. Deu tenir algun poder especial que li permet detectar l'humor innerent dels mots.

Jo, conscient que un ha d'explotar els talents dels seus fills per a poder-se costejar una jubilació folgada, estic aquests dies llegint-li tot el diccionari a veure si així puc muntar un catàleg de mots hilarants seleccionats amb tot l'amor per un expert en el tema. Imagineu-vos quant en pagarien els explicadors d'acudits professionals o els presentadors de programes nocturns d'humor. Seria com fer trampes jugant a les cartes: pòquer de rialles assegurat cada nit.
De moment sé amb certesa que caputxeta, patata, cacota, ximixurri i xinxeta són un èxit. Filaberquí, cadira i banana no tenen res a fer. No acabo d'endevinar-ne la fòrmula. Trisíl·labs amb unes quantes x semblen les més segures, però cal seguir investigant. Corro a llegir-li tota la G sencera del DIEC2. Ja us explicaré els resultats.

13 comentaris:

RY ha dit...

Prova amb xiuxiueig. ;)

SM ha dit...

Funciona, tu! L'apunto a la llista.

miq ha dit...

Jo diria les paraules davant del mirall, i em fixaria en la cara que poses amb unes i les altres: potser aquí hi ha la clau de les rialles.
;-)

Biel Barnils ha dit...

T'ho deus estar passant pipa. Pensa que aquest homenet aprèn cada dia centenars de paraules! Quina enveja!

Mercè ha dit...

d'això se'n diu començar amb empenta... ja pots anar dient de mi, que en Pol, al pas que va i per poc més que t'hi facis, els passarà la mà per la cara a les meves noies!
;)

defak ha dit...

xerinola?

SM ha dit...

Mercè, li queda molt camí encara per arribar al nivell de la factoria cultural que tens a casa! :-) Jo ja fare el possible...

Ah, i he vist que un dels trucs no és posar cara de brètol (nice try, Miq) sinó que les "x" sonin com "tx". Sort que tinc accent de Barcelona i això no és cap problema per a mi. Txerinola ha estat un èxit.

Toni Ibañez ha dit...

Ep, aqusta adreça em retorna els mails: salvador@macip.org

L'has canviat?

Marc ha dit...

Caram! Això sí que és un treball de camp! Un tractat de semiòtica lingüística infantil! Fins aviat!

Jesús M. Tibau ha dit...

Un treball molt interessant.
Prova-ho amb trapezista.Gràcies

Sàlvia ha dit...

Guau! Un plaer comprovar el llenguatge com autèntic joc amb els xiquets, sense maquillatge mediàtic. M'encanta. Prova amb "moc" mentre hi fas "moc-moc" apretant el nasset.

SM ha dit...

Jesús, ets un pillastre. D'això se'n diu fer-li propaganda subliminal al nano :-)

Sàlvia, per algun motiu "mec" funciona millor que "moc". Deu ser que encara no estem a la fase escatològica.

Sani Girona Roig ha dit...

I germaneta amb entonació interrogativa ? ;-)

Si li fa gràcia ja tens això de guanyant per quan toqui ... si s'escau.

Ep...gens ni gota de malícia en la meva proposta...eh?

Crec que són millor dos que un ... el que sé que passa és que potser suposa triple feina ... de manera que vosaltres sabreu ...

Sigui com sigui... els millors desigs
del Sani