dijous, 8 de maig de 2008

Lambing.

Lambing, quina gran paraula. Estigues atent, que és temporada de lambing, em diu un company de feina fa unes setmanes. Lambing, penso jo repassant mentalment el diccionari. Que caram deu ser? Una dècada vivint en un país anglosaxó i encara no m'havia topat mai amb el mot, quina vergonya. En aquell moment no m'adono que és simplement perquè a Manhattan i faltava una part important de l'equació: el lamb, el corder.

A principi de primavera és quan neixen els xais, tots de cop. El lambing. Que bonic això de ser una raça sincronitzada, reproduint-se en harmonia còsmica, no? Deu tenir els seus inconvenients, és clar. Per exemple, si ens passés a nosaltres hi hauria saturació als hospitals, i cua uns mesos després per aconseguir lloc a una guarderia. O s'esgotarien els bolquers a tots els supermercats el mateix dia. Per sort, les ovelles no tenen aquests requeriments tècnics. Pareixen al mig del prat i es queden tan amples. Si hi penses, una temporada de naixements deu anar precedidia per una de fornicis desaforats. Milers d'ovelles refocil·lant al mateix temps sota la llum de la lluna, un espectacle que deu fer de bon veure. Deu tenir també un verb propi, això? Segur.

En fi, jo que sóc de ciutat i ara visc transplantat al cor de la campinya, m'adapto als costums locals i enlloc de mirar els playoffs de bàsquet per la tele agafo el cotxe i surto a veure el lambing en viu i en directe. Home, s'ha de dir que no és tan espectacular com el Kobe Bryant fent una esmaixada, però la imatge de centenars de xaiets acabats de fer enganxats a les potes de les seves mares és d'allò més entendridora.

Quan a New York vols engalipar la teva cita la portes a veure pondre's el sol al River Café. Són diners ben invertits: garantia d'acabar la nit a casa seva o a casa teva. Aquí a la campinya, ja veig que la forma de guanyar punts amb una noia ha de ser fer un volt pels prats en plena temporada de lambing. Molt més barat i potser fins i tot més efectiu. Les ganes de reproduir-se se li han d'encomanar per força veient com són de bufones aquestes bestioles. Fascinant, el món animal.

4 comentaris:

Mercè ha dit...

La foto és fantàstica i transmet perfectament el fet...
Pensa que fins i tot jo, que sóc de pagès encara que trasplantada a la city, quan vaig pel camp flipo veient les bestioles... fins al punt que un amic meu, en una visita a Menorca anys enrera (en la qual no me'n vaig cansar d'assenyalar, una a una, les vaques amb les que anàvem topant) em va dir que no ho semblava pas, jo, de pagés... més aviat al contrari.
;)

defak ha dit...

Ostres que bo... Jo tampoc la sabia aquesta del lambing...

Per cert, que acabo de descobrir que sóc un animal sense gens de cor; el primer que m'ha vingut al cap han estat unes costelletes de xaiet al forn...

Roi ha dit...

O sigui que ets un vouyeur de lambing!
per favor, no pengis les fotos a internet en una pàgina d'aquelles... "lambing photos for free" "free tour lambing" "secret lambing" "night lambing"...etc...

marta ha dit...

Jo vaig aprendre què era el lambing passejant per Nova Zelanda, on hi havia milers de xais, molts dels quals estaven en època de lambing i, per tant, en certs llocs no et deixaven arribar-hi (per no molestar, suposo).