dijous, 26 de juny de 2008

Acceptar la realitat.

Arriba l'estiu a la campinya i comencen a proliferar els signes que un reconeix com propis de l'estació. Els supermercats ofereixen mobles de jardí a preus rebaixats. Els aparadors de les botigues de roba s'omplen de maniquins amb bermudes i mànigues curtes. Els restaruants pengen cartells anunciant les seves terrasses. Res que faci sospitar que aquí “estiu” vol dir dies ennuvolats amb temperatures al voltant de 15 graus, nits gèlides, i pluges tan intermitents com sempre. Així perquè caram s’entesten en negar la realitat?

Jo, com un passerell, m’he comprat tot l’equip de l’”estiu perfecte” (barbacoa inclosa) i me’l miro aparcat al meu jardí, acumulant aigua sense que trobi el moment per poder sortir a estrenar-lo. M’han ben enganyat. Bermudes? Però quan volen que me les posi? Potser dins de casa amb la calefacció encesa. Sopars a la fresca? Sí, però amb un abric de llana. Almenys tinc el consol que no sóc l’únic que ha picat: cada dia veig gent que va cap a casa amb caixes que posen “Taula de jardí plegable”, “barbacoa portàtil” o (aquest és el millor de tots) “Para-sol extra gran”. Il·lusos.

No sé si se suposa que tot plegat ha de canviar durant les properes setmanes (començo a témer que no) i finalment podrem gaudir de tots els gadgets que ens hem comprat. Més aviat tinc la sensació que els anglesos sublimen la seva necessitat d’estiu fent veure que tot va bé i invertint diners en trastos inútils per reforçar la seva coartada. Què hi farem, ens hem d’adaptar als costums locals. Avui mateix vaig a comprar unes lampadetes de jardí, que aniran perfecte per il·luminar totes aquestes nits que no passem sota la llum dels estels.

10 comentaris:

miq ha dit...

Quin fart de riure aquestes teves "Cròniques d'un antropòleg entre els indígenes de les terres britàniques". Aquesta en concret és boníssima.

Ànims, que tot just comença l'estiu!

Salvador Macip ha dit...

Gràcies Miquel! Riuries menys si estiguessis aquí... És clar que la xafogor que patiu per allà tampoc no és per fer massa bromes.

Ànims, que queda poc per a què s'acabi l'estiu! ;-)

miq ha dit...

Almenys t'ho prens amb bon humor, en treus una fantàstica crònica i ens fas somriure als lectors.

defak ha dit...

Coincideixo amb en Miq, molt bons els posts antropològics...

Salvador Macip ha dit...

Dec ser un antropòleg frustrat, tu... ;-)

Jaume Puig ha dit...

Com més et llegeixo millor entenc l'estat en que ens arriben els pobres anglesos de vacances. ;-)

Mercè ha dit...

ara... la foto del post és el que millor contrasta amb la trista i plujosa realitat...
apa, que ja fareu alguna escapadeta per aquí per tal de gaudir del que us falta allà!!!
i, sobretot, no us deixeu encomanar del perillosíssim virus que obliga tota aquesta gent a anar amb xancletes i mitjons!

Marti ha dit...

Marketing. Res més a dir. Money makes the world go 'round!

Salvador Macip ha dit...

Això, ens deixem entabanar per les fotos maques i mira, ara tinc un joc de taula, cadires i para-sol (que em sembla que farem servir més de paraigües) tan lluent com el de la propaganda morint-se de fàstic al jardí. Bé, encara queda motl estiu pel davant, no siguem pessimistes... (si més no, sempre ens quedaran les vancances al mediterrani).

viu i llegeix ha dit...

Està clar que els britànics són uns optimistes sense remei i a més donen per fer estudis antropològics inacabables. Són font d'inspiració per les històries més inversemblants i, a mi amb tot el temps que he passat entre ells, no m'han pogut esgotar la capacitat de sorprendre'm.