dilluns, 16 de juny de 2008

Humor intel·ligent.

El meu és un humor intel·ligent. Això li dic a la meva dona quan aconsegueix que el nostre fill es rebenti de riure fent-li ganyotes i carotes diverses. Un riure explosiu, incontrolable. Jo, en canvi, com a molt li arrenco un somriure i un güè afectiu, per molt que posi tota la llenya al foc.

Està claríssim: és que tinc un humor més subtil. El de la meva senyora és de garrotada, pastís a la cara, relliscada de pell de plàtan, més americà. Jo en canvi vinc de l'escola britànica, tirant a Monty Python, diguéssim. Acudits que no et fa venir mal de panxa de tan riure, sinó una rialleta còmplice.

La meva dona fa cara de no empassar-se la pobra justificació dels meus fracassos com a pallasso infantil, però diu que sí per no portar-me la contrària. Jo en canvi estic segur que el meu fill sap apreciar la varietat d'estils d'entreteniment que hi ha a casa i que en un futur podrà asseure's a veure els DVDs del Monty Python Flying Circus i gaudir-ne com pertoca. Tot gràcies als meus esforços per proporcionar-li la dosi d'humor intel·ligent que tot nano necessita per créixer sa i fort.

6 comentaris:

Mercè ha dit...

Se'ls ha de donar del tot i més... oi tant!
I ells acaben trobant el seu camí, tirant cap a la banda del pare, cap a la banda de la mare o cap al lloc més impensat, que això també té el seu què.
Apa que el teniu distret, eh?

Sani Girona Roig ha dit...

Salvador ... jo no en dubto que el teu sigui un humor altament intel·ligent... "non plus ultra" vaja ...
Aquest post n'és una mostra que val per tota la galeria.

Ages since we exchanged some written words! I'm going to drop you a line to ask you for a service.
See you soon on gmail or on Google Talk.
Take care of your blissfully joyful or joyfully blissful family

Sincerament
Sani

Jaume Puig ha dit...

Em sap greu dir-ho, però amb aquest ritme acabarà estudiant biologia mol.lecular als tres anys. Es comença de broma i no es sap on s'acaba. ;-)

Jesús M. Tibau ha dit...

Tots dos tipus d'humor són vàlids, tot i que jo estic més de la teva part, però de vegades et fas un tip de riure amb una xorrada, amb una animalada, i això també és saludable

defak ha dit...

No et deis en Blackadder!

Salvador Macip ha dit...

L'avantatge de viure al Regne Unit és que a la televisió sempre hi reposen l'Escurçó negre i mil altres sèries clàssiques. Almenys el nano creixerà amb els estímuls adequats.

I sí, confesso que jo sóc el primer a rebentar-me de riure amb això que els ianquis anomenen "bodily humor". És superior a les meves forces.