dijous, 12 de juny de 2008

El jardí.

El títol s'ha de llegir com si fos el d'una pel·lícula d'aquelles de terror. Com qui diu "L'orfanat" o "Els altres". El.... jar....dí! Així, ominosament. Perquè a mi el jardí de casa em fa por. De veritat.

Jo és que sóc de ciutat. Bé, no, sóc de poble, però he viscut a ciutats més o menys grans tota la vida i mira, un s'hi acaba acostumant. Formigó, asfalt. Cotxes, pol·lució, gentades i algun arbre aquí i allà. Si vols contacte amb la natura, mires un documental a la tele. Anar a Central Park ja era com passar un dia al camp. I va i ara acabo a una casa amb el seu propi jardí. Jardinet, no exagerem. Quatre plantes i una circumferència de gespa, maca i ben tallada. Almenys quan vam arribar.

Perquè, escolti, aquesta gespa creix! Això no ens ho havien dit! El jardí és cosa teva, em diu la dona, i he d'admetre que sí, que un se sent com més mascle quan sap que tota la vida vegetal de la casa depèn d'ell. Feina d'homes. I per on començo? La secció de jardineria de l'hipermercat és com la dimensió desconeguda. He d'agafar un sac d'abonament? De quin tipus? I allò per matar herbes indesitjades? Per a què serveixen aquests trastos amb aspecte d'eines de tortura la Santa Inquisició? Me'ls compro tots? Per què les planes webs que parlen de jardineria semblen escrites en un llenguatge més incomprensible que el xinès?

Aprofitant la meva indecisió, el jardí segueix mutant. És la primavera. La gespa, tan bufona ella, està ara fora de control. M'arriba a mitja cama. No és que ho hagi comporvat, és clar: no goso acostar-m'hi. La contemplo a distància, amb respecte. Hi han aparegut plantes que semblen carnívores. I una mena d'arbre espontani que qualsevol dia comença a donar fruites tòxiques. Un amic ho veu l'altre dia i em diu "hauries de fer alguna cosa ben aviat perquè els jardins abandonats atrauen més vida salvatge". Vida salvatge! El que em faltava per donar-me ànims. Ara ja ni surto a mirar-me la selva que tenim al pati, no fos cas que una d'aquestes "vides salvatges" tingues gana i se'm cruspís. La situació cada cop sembla més irresoluble. Estic considerant seriosament cridar algun expert. Que ho arrenqui tot i m'hi posi asfalt, d'aquell ben gris i dur, que ni creix ni et vol envair la casa.

10 comentaris:

Marc ha dit...

Per començar, una segadora per l'herba que creix, si no vols convertir el jardinet en la llavor d'una situació semblant a la del "Dia dels Trífids"!!!

SM ha dit...

Sí, sí: tinc un trífid! Una de les plantes espontànies és tal i com m'imaginava el trífids. Amb la segadora m'haure de comprar una armadura.

saltenc ha dit...

Un tenia aquesta "creu", ¿que vaig fer? i vaig posar gespa artificial, imita prou bé l'autèntica, tens un color viu tot l'any, no atrau els bitxos i solament tens la feina de mirartela. ¡Genial!

Jaume Puig ha dit...

Jo crec que el teu cas demana un jardi zen. Un dels que s'anomenen de pedra. Grava i algunes roques. I a meditar.

Mercè ha dit...

si vols et passo una versió de teatre de poble sobre La botiga dels horrors... o la mateixa pel·lícula d'en Roger Corman del 1960 (millor que la d'en Frank Oz, sobretot comptant que la va rodar, tal i com solia fer, en menys d'una setmana)...
O potser millor que facis cas d'en Jaume... Si haguessis pogut venir a casa ho entendries perfectament!
:)

SM ha dit...

Genials totes les vostres solucions. Herba artificial! Pedres! Millor això que no que m'apareixin més trífids o l'Audrey de la botiga dels horrors (n'hi ha una de petitona que s'hi assembla). Començaré a demanar pressupsotos...

Kostas ha dit...

Carrega-t'ho tot, sense pietat. JO no tinc jardí però si terrassa i la tenia plena de flors , fins que van apareixer cucs, i altres ser estranys invertebrats i algun vertebrat i això que estic en un quart pis.
Talla, sega, sense compasió.
Salut i verd

miq ha dit...

Eiiiiiii tiuuuuuus!

Que casa en Macip a terres angleses comença a semblar la casa de Els Joves.

(almenys el jardí)

;-)

defak ha dit...

Els dia dels trífids! Quin flashback! Ja et planyo doncs!

Sani Girona Roig ha dit...

Has pensat en la psossibilitat 'experimentar amb dues o tres marques d'h3erbicides i veure quina mata més quantitat de cm2 i més intensament=durant més temps?

També pots medir l'altura a la ue arriben dues o tres classes de males herbes ... fotos a l'appui ...

Ciència, ciència , ciència, i anar pensant també com reconvertir el mal son en conte pervers per a infants o per a adults :-)

À quelque chose malheur est bon!(dient en francès)
No hi ha mal que per bé no vingui. (diuen en català)
i ara m'ho has de dir tu en anglès ... que jo no ho trobo enlloc... i ho hauria de preguntar als de Wordreference.com

Això o un tallagespa de darrera generació (energia eòlica ;-)?

Last but not poc llest ... una cabreta que se la mengi !

Ja em diràs com ho acabes resolent...

Salut
Sani