He arribat a un punt que vaig tan enfeinat que només puc llegir un llibre seguit de coberta a coberta, com diuen els ianquis, quan estic de vacances. Per això a la maleta de la platja només hi poso dos banyadors, dues samarretes i tants llibres com dies tinc (sempre acabo fent curt i he d'atacar la pila de la meva dona). Tot l'any que espero aquest moment per recuperar obres perdudes mentre em torro a algun paratge remot (caribeny abans, mediterrani ara).El resultat, terrible, és que estic associant cada cop més lectura amb relax i absència de compromisos i obligacions. Per això qualsevol cosa que llegeixi en aquestes circumstàncies em fa immensament feliç, encara que sigui una pedra infumable. Em sembla que em podria empassar la guia de telèfons sencera estirat a la tovallola i en sortiria satisfet de l'experiència. Això és un gran problema. He perdut tot el meu esperit crític i els nivells d'exigència legendaris que m'empenyien a abandonar qualsevol obra que no m'enganxés en les primeres cinquanta planes (vint-i-cinc quan era més jove i més radical). Quins temps aquells!
De moment he gaudit com un nen amb un caramel amb el darrer d'un autor novaiorquès idolatrat a casa nostra (s'ha de tenir estómac, quina estafa de llibre), el darrer experiment doble d'un dels nostres autors de luxe (una carallotada sense límits), el més famós de l'estrella mediàtica de la literatura japonesa del moment (no massa més que un Salinger de segona), l'últim recull del contista més adorat de la nostra cultura (d'allò més vulgar i avorrit, malgrat la brevetat extrema del llibre, que s'agraeix però que amb prou feines justifica els euros que costa el paper), la novel·la catalana més lloada de la temporada passada (mira, té els seus moments, però navega d'un costat a l'altre sense trobar el rumb) i del llibre d'una amiga, que m'ha semblat el millor de tots (o he perdut definitivament l'objectivitat o tinc amics que són són la repera). Encara me'n queden uns quants a la reserva, a veure si puja el nivell. O no. Em sembla que a mi tant em farà...
6 comentaris:
Home... l'esperit crític sempre perdura, eh? -només cal veure el que es pot arribar a dir entre dos parèntesi...
Això de poder llegir seguit un munt de llibres és una de les coses que segurament faré en una altra vida, jo... i no serà perquè en llegeixi pocs al cap de l'any!
Acaba de gaudir de la platja, del sol i de tot el que té de bo poder fer unes vacances com cal, amb dona i nen petit inclòs, que aquestes són les coses bones de la vida, el temps passa volant i l'hem de caçar al vol!!!
Que tinguis unes bones vacances i molt bones lectures. Jo m'hauré d'esperar al setembre, almenys per la primera de les coses.
Els malalts de lectura gaudims simplement del fet de tenir el libre a les mans, d'encetar-lo, d'endinsar-nos en les primeres pàgines amb emoció per a descobrir què ens amaga. Si a més el llibre és bo, llavors el plaer és sublim.
Per cert, fa mesos vaig fer un comentari al blog sobre la guia de telèfons, el llibre amb més personatges del món.
Auster, Murakami, Monzó???
Bona vista, pratinsky!
Res, sembla que vem fer una tria semblant...
Publica un comentari a l'entrada