dimarts, 23 de setembre de 2008

Experiències d'un escriptor de gira (I).

Estic en una sala fent una entrevista amb uns quants periodistes. Un d'ells és una noia que aquell matí quan s'ha llevat es deu haver sentit especialment sexy i va i se'm posa una samarreta amb un escot banyera que deixa al descobert una bona part del seu formós pitram. A això sumem-hi el fet que estem asseguts al voltant d'una taula i que, quan ha de prendre notes del que dic, la noia s'inclina constantment cap endavant per poder apuntar millor.

I jo penso: hi hauria d'haver una escola per a entrevistats que et preparés per a aquesta mena de coses. Això podria ser una de les proves pràctiques de l'examen de final de curs. Et llencen a l'arena on una sèrie de periodistes ben informats et fan preguntes difícils sobre un tema complexe i tu les has de contestar sense parpellejar malgrat que hi hagi una cosa a l'habitació que t'està distraient perquè es troba terriblement fora de lloc. Com una televisió a tota castanya, un senyor fent la vertical o un parell fenomenal de pits mig al descobert (perquè fenomenals ho eren, tot s'ha de dir). Aprendre a bloquejar les interferències és una habilitat molt útil si un ha d'explicar sovint coses en públic.

Tampoc és que haguem d'inventar un codi de vestir per quan es parla de ciència però sempre s'agraeix una certa concordància harmoniosa amb l'entorn. És com si jo em presentés al laboratori en banyador. La indumentària de la periodista hagués triomfat més en una discoteca (on la resta dels presents no ens haguéssim tingut gens d'èxit) que en una sala d'entrevistes. Pel que us he anat explicant aquests dues ja haureu vist que quan un s'embranca en tasques de promoció ha d'estar ben preparat per a totes les coses inesperades que li poden arribar a passar...

7 comentaris:

Marc ha dit...

No ho entens, home! Et van posar un formós pitram operat per desactivar-te i que no "rajéssis" contra els cirurgians estètics, que ja et veien a venir, hehehe...

Fina ha dit...

De totes maneres, jo crec que en el fons era un truc de màgia, per a impressionar-te i per a deixar-te un record d'ella durant tota la vida.

Però en veritat, res de res eh?.

És un somni , una il.lusió.

Que duri eh?, hahaha.

Petons des de Blanes.

Jaume Puig ha dit...

Jo crec que la periodista anava perfectament vestida per l'ocasió. No sé... no acabo d'entendre... què vols dir? ;-)

Quique ha dit...

A mi l'altra dia em va fer un examen oral de Francès (com si no sonés ja prou eròtic) una jove i atractiva professora, i també em costava força concentrar-me.
Normalment totes les professores que havia tingut eren afables senyores de cabells blancs, i el canvi també em va agafar totalment desprevingut.

Flanagan ha dit...

I a sobre es queixa... :)

Marti ha dit...

A l'ambient laboral, els escots es porten per compensar grans deficiències professionals. Estic segur que les preguntes d'aquesta noia no eren gaire sofisticades...

Metaljack ha dit...

I mira que n'és d'exagerat !!
Tota la vida esperant una ocasió com aquesta, i en comptes de quexar-te al la direcció del mitjà de comunicació per l'excès de roba de la seva empleada t'agtafen remordiments ......