divendres, 19 de setembre de 2008

La promo: el resum.

Ja sabeu que de tant en tant m'agrada fer resums. Aquí en ve un altre.

- 5 dies
- 14 programes de ràdio
- 13 entrevistes al diari
- 4 entrevistes a televisió
- 1 entrevista digital
- 2 avions
- 19 taxis
- 117 llibres signats
- 18 ampolles de 33cl d'aigua, la beguda oficial de ràdios i teles (*)
- 17 pastilles d'hibitane (*)
- 1 gran esgotament

Moment màgic: la presentació multitudinària del llibre al meu poble, envoltat de bons amics.

Moment a oblidar: estar assegut en una sala d'espera escoltant com el presentador que m'entrevistava al cap d'uns minuts a TeleMadrid desbarrava a plaer contra catalans i bascs enlloc de donar les notícies de forma més o menys objectiva, com un espera d'una televisió pública.

Moment inesperat: escoltar El meu avi per la ràdio a Madrid l'onze de setembre ja l'he dit, així que el moment inesperat hauria de ser veure la portada amb la meva closca al quiosc de l'aeroport de Girona, que no deu tenir massa més d'una seixantena de llibres a les seves lleixes.

-----

(*) La meva veu s'esparraca bastant ràpid, així que he hagut de buscar maneres de mantenir-la en forma. Beure aigua per tenir la gola ben lubricada anava molt bé, només amb l'efecte secundari que havia d'anar al lavabo cada dos per tres, davant de les rialles de les meves caps de premsa. El truquet de l'hibitane el vaig aprendre a Cardedeu, portant el Carles Sabaté en cotxe amunt i avall per un poble que cap dels dos coneixíem a la recerca d'una farmàcia on comprar la medicina per la gola, amb la urgència que imposava un concert de Sau al cap de poques hores.

4 comentaris:

Jaume Puig ha dit...

Bé, ara que ja has endreçat l'enrenou dins el resum (minimitzat el caos com diria S.R.) ja podràs descansar feliç, espero.

defak ha dit...

Quina sobredosi d'Ego no? Vull dir, amunt i avall essent el centre d'atenció com una rock and roll star, encara sembla que ser escriptor és alguna cosa important!

Enhorabona una latra vegada i reuneix forces per continuar la ratxa!

miq ha dit...

Òndia!
Jo em quedo amb l'anècdota sobre l'hibitane tot passejant el Carles Sabater. Què hi feies tu? Que eres el tercer Sau?

SM ha dit...

Ei, ja veieu, ja fa temps que soc una rocanrol star, almenys d'esperit ;-) No patiu que ja torno a tenir l'ego a lloc.

La història de Sau és tan complicada que ni jo mateix recordo massa bé com va anar. Comença amb un sopar amb el Pep Sala ple de filosofia sobre l'art de composar cançons i acaba al backstage després del concert triomfal. Té alguna cosa a veure amb un amic que treballava a una discogràfica que els volia contractar.