1. Posa'l ben obert prop d'una font de calor, com un radiador.
2. Parla-li. Diuen que això als llibres els agrada.
3. Quan estigui ben sec, recomposa'l sense escatimar pega i deixa'l uns dies sota d'una enciclopèdia ben pesada.
4. Si cal, fes-li una passada amb la planxa, ben calenta però sense vapor.
5. Deixa'l refredar.
6. Llegeix-lo.
Heu vist la foto del abans. Aquí ve la del després. Final feliç.
6 comentaris:
sou uns artistes... millor que nou!!! :)
El problema és que avui en dia en poques cases hi ha enciclopèdies, no? :)
Ara no puc recuperar una fotografia d'hemeroteca on es veia unes noies "estenent" en un fil documentació mullada d'un arxiu inundat (l'Arxiu Històric de la Ciutat? no ho recordo) perquè s'assequés, però és el que, efectivament, es fa en aquests casos. Primer es "renta" el document amb aigua neta, si s'ha tacat amb fang i la tinta ho suporta, això sí.
Ara que la foto del llibre sembla mentida. Com diu la Mercè, millor que nou.
Impressionant la metamorfosi. Jo encara conservo un exemplar de High Fidelity de Nick Hornby, que va sobreviure un viatge de Cabrera a Mallorca a la proa d'un vaixell i que va quedar ben xop.
Marta, és cert: aquest truc amb la Wikipedia no funciona. Confesso que vaig fer trampes: vaig usar diccionaris (d'aquests en tinc uns quants) enlloc d'enciclopèdies.
Morenita: la veritat és que jo al principi era una mica incrèdul. Em pensava que allò no ho arreglava ningú. Va ser el meu pare qui em va explicar la recepta màgica.
Miq: jo tinc una còpia del Senyor dels Anells qua va fer un recorregut semblant (Mallorca-Cabrera-Eivissa-Mallorca) també a la proa, a les mans del seu propietari. Excepte per una mica d'olor a sal, té un aspecte inmmillorable.
Jo no deixaré que es mulli inmortales y perfectos, un dels llibres que m'he endut de viatge. Ara l'estava llegint en ruta desde NY a W D.C. Segueixo dient que l'entenc, millor que l'anglés...
Publica un comentari a l'entrada