Editors (II).

Jo dec ser una mica tradicional, perquè quan es parla d'aquests temes tinc al cap la figura de l'editor que et coneix bé, amb qui pots tenir converses sinceres sobre la qualitat del que estàs escrivint, que t'ajuda a gestar el llibre i que no es talla a l'hora de fer recomanacions. Una mena de figura paternal, el mentor, savi de barba llarga i blanca, bregat en els combats de la vida. Potser és una visió massa romàntica. Avui en dia pot ser que aquest model no sigui ni tan sols possible. Tal com explicava el llibreter Guillem Terribas a l'Avui l'altre dia, Joan Sales editava només cinc o deu llibres l'any. Tenia temps per a treballar-los a fons. Creia en els projectes que escollia. Suposo que els editors d'avui en dia no tenen (o no volen invertir) tant de temps en el procés creatiu. Entenc que això ha de ser encara més clar en el cas de l'editor que es troba a les mans una novel·la que ha guanyat un premi, com alguns de la llista que comentava en la darrera entrada, i que, li agradi o no, ha de treure el carrer (això si assumim, és clar, que l'editor en qüestió no ha tingut res a veure en el fet que el premi hagi acabat a les mans que ha acabat).

Tot i això, Terribas parla en aquesta entrevista d'uns quants editors moderns que encara segueixen en certa manera un patró d'editor clàssic. Curiosament, vaig estar a punt de treballar amb un d'ells. Li va agradar la meva novel·la però va dir que havia de canviar el terç final si volia que la publiqués. La meva primera reacció, naturalment, va ser ofendre'm. Orgull d'escriptor: ningú no em diu com he d'acabar les meves novel·les. Però després vaig començar a valorar si potser podia tenir raó. Al cap i a la fi, sabia de què parlava. I, certament, començava a trobar alguns punts lògics al seu raonament quan vaig rebre l'oferta d'un altre editor que no m'exigia cap canvi. Al final aquest va emportar-se el gat a l'aigua, però sempre em quedarà el dubte de si la novel·la hagués quedat millor si hagués deixat que un editor amb ganes de treballar-la hi hagués ficat cullerada. Sincerament, espero poder respondre a aquesta pregunta en el futur.

En el mateix suplement de l'Avui, Lluís Llort comenta com l'elecció del títol d'un llibre pot ser un malson si et toca un d'aquests editors ,que ell anomena "intervencionistes", que volen imposar la seva opinió. Suposo que les ganes d'un editor de fer-se seu un llibre es poden veure tan des del costat positiu com des del negatiu i a vegades poden acabar amb la paciència de l'autor. Jo he patit canvis grans o petits a pràcticament tots els títols dels meus llibres i he de confessar que la idea de l'editor ha millorat el resultat en alguns dels casos. Crec que cal escoltar totes les opinions, sobretot si són de gent que sap el què es fa, però també m'agradaria que l'autor tingués la darrera paraula, un dret que els editors no sempre volen cedir .