Uns científics del departament de genètica de la meva universitat han estudiat la relació entre el cromossoma Y (que s'hereta de pares a fills) i el cognom (que també). En principi, el teu pare t'ha d'haver passat totes dues coses. Entre moltes de les interessants conclusions de l'estudi hi ha aquesta: "Normalment es cita la xifra d'un de cada deu quan es parla de fills il·legítims. El nostre estudi demostra que segurament és una exageració. Probablement és un de cada vint-i-cinc."
Sembla que, almenys al Regne Unit, hi ha molts que porten el cognom d'algú que no és el seu pare biològic. Pot haver-hi uns quants motius tècnics, l'adopció, per exemple, però segons les prediccions dels experts la infidelitat pura i simple sembla que s'emporta el gat a l'aigua. Un de cada deu o un de cada vint-i-cinc, és igual: es pot dir que la raça humana creix cimentada en un alt percentatge d'enganys.
6 comentaris:
Uixxxx! El més cas és un xic difícil, sóc clavadeta al meu pare... si és que no hi va haver acomodació o alguna cosa semblant...
Vols dir que no és pas engany el fet d'anar contra natura i ser fidels? :)
Òbviament.
Marta, Jeroni, que no us sentin les vostres parelles...
ostres, només dir l'estudi ja m'he imaginat que estaves amb en Mark Jobling! Fa molt temps que hi ets? Una amiga del meu ex-grup hi va fer el posdoc.
Anna, no estic amb el Jobling, només en sóc "veí". El meu grup està a l'edifici del costat.
Publica un comentari a l'entrada