Xocs culturals.

Porto poc més d'un any al Regne Unit. Ja és hora que comenci a parlar de les idiosincràcies dels meus nous hostes i recuperar així la sèrie Xocs culturals que tan vaig explotar en la etapa novaiorquesa del bloGuejat.

A veure, no sé per on començar. Podria parlar, per exemple, d'aquesta sensació estranya que dóna quan vas a una conferència, arribes cinc minuts abans i la sala està totalment buida. Et penses que t'has equivocat de lloc o d'hora. I no. La puntualitat britànica no és un mite: és real i molt exacta. Encara no sé molt bé com, tothom es presenta de cop quan només queden dos minuts i a l'hora en punt el conferenciant ja ha engegat el seu discurs. Ni cinc minuts de gràcia. No fan falta, perquè sembla que ningú no fa tard. Inaudit.

Però millor que avui us comenti la mania que tenen aquesta gent de prendre's la cervesa calenta. En un pub fa un temps, discutia amb dos companys anglesos aquesta tradició bàrbara, i encara em volien convèncer que era jo qui estava errat. Segons ells, la cervesa s'ha de servir entre 12 i 15 graus, sinó no pots apreciar-ne el gust. I un rave, els deia jo. Sou l'únic país al món, que jo sàpiga, que s'ha empassat aquesta història. La cervesa com més fresca millor. Van seguir una sèrie de valoracions climatològiques per part dels meus contertulians amb l'objectiu de demostrar que al sud la prenem freda per refrescar-nos i al nord calenta per fer front al mal temps habitual. No em van entabanar: hi ha una temperatura a partir de la qual tens la desagradable sensació que t'estàs empassant una sopeta tèbia (amb bombolles), i això no ho arregla que a l'altra banda de la finestra estigui diluviant. Si volen ja em poden citar tots els tractats de cervesologia escrits per nòrdics fredolics, que no canviarà res.

Els qui m'aneu llegint ja sabeu que, com a bon emigrant que sóc, sempre faig mans i mànegues per adaptar-me a les tradicions locals, així que ja us podeu pensar com acaba aquesta història. Després d'haver-me acostumat a amanir els meus matins amb una tassa de tè, un terròs, sense llet gràcies, ara ja em prenc la cervesa als pubs a la temperatura britànica sense fer escarafalls. I fins i tot començo a trobar-li un gustet diferent. Interessant, si més no. Ara, a casa l'Estrella surt glaçada de la nevera i va directe gola avall. Tampoc cal fer un gra massa amb això de l'adaptació.