"Ets ingestionable", li va dir un amic meu a la seva dona en mig d'una discussió. Ella es va empipar molt. Però jo trobo que s'ha de valorar l'esforç de ser creatiu en el vell art de la disputa domèstica. Pel mateix preu li hagués pogut engegar un "estic de tu fins la gorra" o un "que t'aguanti ta mare". Per què caure en la vulgaritat quan es pot ser original?
divendres, 24 d’abril del 2009
Ingestionable.
"Ets ingestionable", li va dir un amic meu a la seva dona en mig d'una discussió. Ella es va empipar molt. Però jo trobo que s'ha de valorar l'esforç de ser creatiu en el vell art de la disputa domèstica. Pel mateix preu li hagués pogut engegar un "estic de tu fins la gorra" o un "que t'aguanti ta mare". Per què caure en la vulgaritat quan es pot ser original?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
16 comentaris:
"Ets ingestionable" mereix un aplaudiment, fins i tot per part de l'aludida. Vols dir que l'expressió no va servir perquè tots dos es miressin, primer seriosament, i als pocs segons esclatessin a riure, oblidant què els havia portat a discutir?
jajajaj a mes..la pesques per sorpresa i calla mes depresa no?
quina tactica!!
jejeje... M'ha agradat aixó de "ingestionable" trobo que tens molta raó, encara que entenc que a receptora, no li agradés gens.
Bon cap de setmana!
M'has recordat que jo, quan era adolescent enmig d'una discussió amb ma mare li vaig espetar:
- Mama, estàs menopàusica!
Es va empipar com una mona.
No arriba a la categoria d'"ingestionable", ho admeto, però l'efecte va ser similar. Ha quedat en els annals de la història familiar.
OH, que ben trobat!!! Em sembla que m'apunto el neologisme insultatiu per utilitzar-ho en contextos adients.
Ohhh, m'encanta! em quedo l'expressió, com em vaig quedar la del parvulet que un dia li va dir "ectoplasma" a un company i el suposat ectoplasma es va posar a plorar i va venir corrents "a la senyu" a dir-me "m'ha insultaaaaaaaaaat"
hehehe... visca la creativitat!
jo m'aixecava i aplaudia fervorosament. Això és una perla :)
Jo amb insults d'aquesta mena sóc incapaç d'enfadar-me :)
jajajaja millor que li digués "ingestionable" que no pas "indigesta"!!
me l'apunte per a gastar-la! ingestionable, jaja!
Sí!!! S'ha de ser creatiu en el camp de la disputa!
A més, ets ingestionable a mi no em sona tan malament... que vol dir exactament??? fa referència a ingestió o vindria a ser alguna cosa com "no ets gestionable"... en tot cas, a mi em sona a indomesticable i té cert encant de rebel·lia... no se potser no ho pillo...
Es va emprenyar perquè no va saber gestionar les paraules de la seva parella. Diria que és una emprenyamenta fruit de la frustació de veure's descol·locada, i ingestionable.
Salut
Potser això d'"ingestionable" amaga una visió d'eixa relació en concret. Podem deduir que és ell qui gestiona a ella? Ingestionable = indomable?
És el primer que m'ha suggerit el terme, però possiblement no té res a veure amb el que he dit (no conec a la parella en concret).
En qualsevol cas, és divertida l'expressió; sembla pròpia d'alguna història surrealista estil Pere Calders.
Salutacions, que no ho he dit. És la primera vegada que entre al bloc. M'agrada.
si si, com a mínim va ser original... jejeje
Que s'enfadés pel comentari demostra que, efectivament, ella és ingestionable
Gràcies a tots pels comentaris! Si la dona del meu amic descobreix tot el que dieu s'emprenyarà també amb vosaltres... ;-)
Ferran, recordo una discussió amb la meva dona en la que també va sortir una paraula d'aquestes ridícules i vam esclafir en rialles incontrolades. No hi ha millor antídot contra els problemes de parella.
Eulàlia, els homes tenim prohibit fer cap referència als cicles menstruals de les dones en cap discussió. Això són paraules majors i motius de divorci.
Montse, ectoplasma té bastant nivell per a pàrvuls! Felicita l'insultador de part meva.
Rokins, ingestionable sí que sona a indomesticable, ara que ho dius. Un motiu més per no enfadar-se!
Vicent, salutacions i benvingut al bloGuejat. Molt bo això de l'insult calderià.
Ventura, una afirmació de lògica impermeable.
Publica un comentari a l'entrada