Per a tots els públics.

Al dilluns musical d'aquesta setmana hi convido Dan Zanes. Als 80 jo era fan del seu grup de rock, els Del Fuegos. Després es va fer gran, va tenir una filla i es va reconvertir en cantant per a nens. Per a nens és un dir, perquè els seus discs són per a tots els públics. Si més no a mi m'agrada el seu folk casolà. El fenomen Zanes va começar el 2000. Al principi només el coneixiem a Nova York, que era per on es movia. L'èxit que tenia entre pares i nens de la ciutat era gegant. A partir del 2003 li van veure el potencial, va començar a aparèixer a la tele, Starbucks va començar a vendre els seus discs a les cafeteries, li van donar un Grammy... S'ho mereix tot.

Ara que tinc descendència tinc millor excusa, però jo em compro els seus discs des del principi sense remordiments. Fins i tot vaig estar a un concert seu a Nova York. Era l'únic adult que no anava acompanyat d'un nen. A més, aquell dia plovia i portava gavardina. No ho sé, tot plegat em donava un aspecte de pederasta que feia por. Em vaig quedar amagat en un racó sense que se'm veiés massa, mentre els nens ballaven i reien amb la música i els pares els vigilaven de prop. El concert va acabar amb tota la banda sortint del local, encara tocant, amb el públic darrera corejant, i fent el final de festa al mig del carrer, a ritme de la cançó Sidewalks of New York. Impressionant. Tot i la incomoditat que sentia per estar fora de lloc, va valer la pena. I a més no em va detenir la policia. He vist que va tocar a principis de mes a Barcelona. Si no hi vau anar (amb criatures o sense) us vau perdre un bon concert.

Aquesta cançó és del darrer disc, de l'any passat, en el qual canta (fatal) en castellà. Per començar la setmana batllant a ritme caribeny. Salteu-vos l'entrevista del principi, que és un pal. Dan Zanes and friends, Colás (Nueva York!)