Els escriptors també tenim malalties professionals. Com el colze del tenista, per entendre'ns. Ho he descobert dolorosament aquesta setmana. La feina d'investigador, a part dels moments de glamour amb bata blanca i tubs fumejant amb líquids de colors, té una bona part de simple tecleig a l'ordinador. I per algun motiu o un altre, porto unes setmanes que sembla que tot el que faig al laboratori és escriure. No passaria res si no fos que arribo a casa i, un cop poso la família a dormir, continuo la jornada laboral amb un altre parell o tres d'horetes de clic clic clic, aquest cop per a la meva segona feina, la dels llibres. A això afegiu-hi que no se m'ha ocorregut res més per integrar-me una mica a aquest país que començar a practicar un esport tan ridícul (i tan britànic) com el badminton, que es basa en flexionar el canyell amb força per imprimir tota la mala llet possible a una mena de bola amb plumes de plàstic que refusa seguir les lleis de la gravetat.
Què ha passat? Doncs que fa dos dies que tinc la mà dreta rígida i enrampada per culpa d'una mena de síndrome galopant de túnel carpià. El canyell de l'escriptor que juga a badminton. Un autèntic conyàs, amics. Sobretot perquè no em sé estar d'escriure, i aquí em teniu, fent ganyotes de dolor mentre intento acabar aquest post abans els dits no se'm rendeixin definitivament. Només un avançat sentit del deure m'impedeix abandonar.
Serà que no faig els escalfaments adequats (o que un ja no té vint anys). El cert és que ningú no m'havia avisat d'aquests riscs laborals. Hauré d'anar més en compte a partir d'ara, perquè no em puc permetre demanar la baixa per una cosa així. Però no patiu: el bloGuejat no descansarà. Ni que hagi de teclejar amb el nas (ho podria fer: el tinc prou gros), seguiré donant-vos la tabarra. Me'n vaig a posar la mà en gel...
(Nota: abans que les dones presents em salteu al coll, prometo que he posat "tennis" i "colze" al google i a la primera plana d'imatges m'ha sortit l'amable senyoreta que il·lustra aquest post. Era l'única foto en la qual el colze i la raqueta es veien bé, per això l'he triada.)
12 comentaris:
N'estic convençuda Salvador de les teves excuses. T'anava a dir que et veies prou bé d'ençà totes les operacions i malgrat el colze ;P
Cuida't :D
cuida't.
Diguis el que diguis, segur que hi ha una mica de picardia en la tria de la foto, lladre!
Va que et deixem prendre el cap de setmana de festa... :-)
Doncs jo ho vaig tenir per culpa de jugar a tennis i és bastant dolorós i t'ho has de cuidar si et vols curar. Ànims!
Salvador, això amb unes bones fregues al...colze,es cura.Comenta-ho a la teva fisioterapeuta particular,ja ho veuràs! ;-)
Que et recuperis ben aviat.
Estic amb Tibau. Picardia en la tria de la foto!! Picardia i una mica de màrqueting, vaja. Segur que més d'un ha ampliat la imatge...
dons el meu home tambe la patit..i força...(4 operacions, un any i pico de baixa, un pilot de tractaments i encara hi som...)
pero ostres...diu que a aquesta de la foto...no se l'he trovat mai...jejejejje
es que nosaltres anavem per la mutua, deu esser aixo...segur
cuida't, maco
Gràcies a tots per preocupar-vos tant per la meva salut.
Els qui m'esteu enviant emails demanant-me el telèfon de la rossa pareu ja, que no us el penso donar.
No escric més per si de cas...
I a mi que al google només em surten imatges de colzes... serà l’idioma?
Jo estic amb la Fina, fissió, tranquil•litat i bons aliments...
jejejeje, espero que et milloris del colze ben aviat. Lo de la foto, és d'un masclisme...
a mi també al google només em sortien colzes, tu que has posat al cercar?
:)
Mira que sou malpensats, eh? És que ho heu de provar amb el google uk i posar-ho en anglès! I de sexisme res: si m'hagués sortit un paio fornit abans, l'hagués posat. El problema és que tenia pressa...
Cuida't Salvador. Abans per escriure et surtien durícies als dits. Ara fent clic clic, ja veus. L'important són les neurones, que no fallin. La resta, tal com dius: a cops de nas si cal :-)
Anims !!
Publica un comentari a l'entrada