divendres, 15 de maig de 2009

El premi Crexells

És (en part) per allò que us explicava l'altre dia que no acostumo a comentar llibres en aquest blog. L'altra raó és que vaig tan endarrerit, que quan aconsegueixo acabar una novel·la ja li han passat dues temporades al damunt i ningú ni la recorda. Aquest any em vaig proposar fer pujar uns quants llocs a la llista d'espera alguns llibres "d'actualitat". Ja posats, vaig escollir els finalistes del prestigiós Premi Crexells que dóna l'Ateneu.

Per una vegada que puc participar en un debat literari en temps real i no dos anys després, quan tothom ja ha dit la seva, com m'ho faig per expressar el que penso sense trencar la norma d'or dels escriptors catalans (aquella que deia que es pot resumir com "si no en pots parlar bé has de callar", amb permís del vell Ludwig)? Després d'escoltar els vostres comentaris, no em veia amb cor de deixar passar aquesta oportunitat de fer servir el meu dret a la llibertat d'expressió. Llavors se m'ocorre un truc: llegeixo només dos dels tres finalistes i les opinions les dono sense citar les obres. Així, si aquest post el veu mai algun dels tres autors implicats, sempre pot pensar que el llibre que no he llegit és el seu i que la meva crítica va pels altres. Enginyós, no? Allà vaig.

Un dels tres finalistes és un llibre que ha aconseguit creuar amb èxit, pit enfora, somrient per a la photo finish, la no tan fina línia que separa el sublim del ridícul.

Un dels tres finalistes és un llibre on el més interessant de la història que explica és el resum de la contraportada.

Un dels tres finalistes ha descobert que l'ombra de Jesús Moncada és allargada.

Un dels tres finalistes és un dels exercicis d'onanisme més reeixits que he vist en els darrers anys.

Un dels tres finalistes té un deus ex machina cap al final que xerrica més que un motor sense oli.

Un dels tres finalistes necessitava una bona rentada de cara guiada per un editor amb ganes de col·laborar.

Un dels tres finalistes es veu que ha rebut consells de totes bandes que han permés a l'autor aconseguir que el llibre sigui com finalment és. Millor no saber com era abans.

Un dels tres finalistes simplement no l'he pogut acabar.

Un dels tres finalistes l'he acabat i no m'ha deixat un mal sabor de boca. Però no m'ha semblat un llibre excel·lent.

Un dels tres finalistes és un llibre prou ben escrit.

Un dels tres finalistes és un llibre que es nota que l'autor creu que està ben escrit.

Caldrà esperar al 22 de juny per veure qui s'emporta el gat a l'aigua, però si això és el bo i millor de la collita d'aquest any, potser la literatrua catalana el que necessita és un desfibril·lador (el 2008 no vaig contribuir a la nostra cultura amb cap llibre de ficció, així que em lliuro de seure a la banqueta dels inculpats). Em queda la sensació que o mirem massa enrera (potser que anéssim pensant que hi ha vida més enllà de El cafè de la granota i Camí de sirga) o si mirem cap endavant és cap a un abisme. Em va passar el mateix la temporada passada, quan tothom es desfeia en elogis cap a un llibre amb molt bona voluntat però víctima d'unes limitacions evidentíssimes. En qualsevol altra lliga decent s'hagués perdut anònimament al mig de la classificació, com els dos que estic criticant ara, però en la nostra era el capdavanter per golejada. Potser és cert que no tenim res millor en joc de moment.

Sempre hi ha la possibilitat que el llibre que no he llegit encara del trio finalista sigui realment el que reuneix totes les condicions necessàries per alçar-se honrosament amb el Crexells. Si guanya, no me'l llegiré, així sempre em quedarà l'esperança que el panorama no està tan negre com em sembla a vegades.

12 comentaris:

Clidice ha dit...

Com a mínim ningú no et negarà l'intent "d'escapolir-te de l'escomesa". Et sembla, doncs, que la literatura catalana està morint d'èxit?

Jaume Puig ha dit...

Molt bo aquest apunt!! Tens tota la raó. Si la literatura catalana vol existir com a tal no n'hi ha prou amb mirar-nos el melic. L'any passat jo també vaig caure en el parany de considerar bo allò que només podia destacar dintre del nostre context. Però que en realitat no resisitia més enllà del nostre proteccionisme.

Salvador t'he vist prou llençat en aquest apunt :-) Felicitats!

kweilan ha dit...

M'has fet tenir curiositat per veure qui s'emportarà aquest premi...estaré pendent si ho anuncies al teu bloc o si més no, a la llibreria.

Allau ha dit...

Enginyós, sí, però poc informatiu, no? Al menys podries fer un concurs amb premis per qui encertés a quin llibre correspon cada frase.

Doc Moriarty ha dit...

Crec que els llibres són el del Ramon Erra i el de L'Anna Carreras.
No n'he llegit cap, però el Ramon és un paio que em cau extraordinàriament bé. I pel que tinc entés, no escriu gens malament.

joan ha dit...

Crec recordar que l'últim llibre català que m'ha atrapat és "L'home manuscrit" de Manuel Baixauli.

Tot i que sóc d'aquells lectors que no fan gaire cas de l'actualitat perquè tot plegat és massa estressant.

Un dels premiats té una traducció de la "Divina Comèdia" de Dante que és absolutament recomanable. És un llibre més actual que molts que teòricament són d'actualitat.

Luluji ha dit...

que trist, jo tinc tres llibres començats fa dos anys :( i no aconsegueixo acabar-los, i no és per avorrits, soporífers...és per que al dia li falten hores, haig de prioritzar, i sempre guanya fer altres coses,un peto maco

carina ha dit...

Fa molt temps que no llegeixo literatura catalana, vaig estudiar filologia catalana i me'n vaig fer un fart, ara necessito un kit kat, a més a més, no hi ha res que em cridi l'atenció m'interessi. Bé, només llegeixo els amics: l'Emili Bayo, el Xavier Macià, el Ramon Rubinat i algun altre i com que són amics no en faig comentari públic. M'ha agradat el teu post, hauria de fer reflexionar molta gent

SM ha dit...

Ei, no s'hi val endevinar, Doc, que encara em fareu quedar malament!! ;-) Però va, al primer que em digui(per email privat!) correctament a quin llibre correspont cadascun dels meus comentaris li faig un regal!

Un dels problemes que tenim, com diu el Jaume, és que valorem les nostres obres dins el context en el qual pertanyen, enlloc de comparar-les a la resta que es fan al món.

Per altra banda, un llibre qeu agrada a una part del públic, per les raons que sigui, com assenyala en Joan, té un cert mèrit, que tampoc se li ha de negar.

Luluji, creu-me: t'entenc perfectament!

Carina, benvinguda. Posa'm a la llista d'amics teus, així també podràs llegir els meus llibres! :-)Jo sóc dels qui sap apreciar també una crítica negativa ben feta...

zel ha dit...

A mi em passa un xic com a luluji, sense Filologia, en certes temporades en vaig quedar ben saturada i ara em criden l'atenció d'altres autors, ja em sap greu, molts foranis...

Allau ha dit...

Em costa entendre el que diu la Carina, com es pot deixar de llegir literatura catalana, així en bloc? Crec que, si entens la llengua, no et pots tancar a cap mena de literatura, perquè sempre hi ha coses interessants.

A menys que pensis que tot el que està escrit en català és per principi un nyap, que també hi ha qui ho pensa...

Anònim ha dit...

Hola,
he passat poc per aquest blog, però em sembla un post carregat d´una visió tancada i poc dinàmica.
Cada un dels 3 llibres s´ha de valorar en ell mateix.
L´Anna Carreras comença i la seva novel.la és molt arriscada i interessant.
En Ramon Erra porta un bon recorregut, i tant la crítica amb el Premi Salambó, com els mateixos lectors en reconeixen l´obra.
L´altre autor és un gran escriptor, consolidat. I la seva novel.la és per guanyar.
No cal llegir-ho tot d´aquí o de fora, qui vol pot estar a l´aguait de tot.
P.e. pots llegir Bassani i Montserrat Abelló, paral.lelament.
Ser finalista d´un premi com el Creixells és una manera de donar veu a diferents literatures, dins la mateixa literatura catalana.
On la veieu la protecció de la nostra literatura, us heu passejat per les llibreries, heu vist i escoltat els nostres mitjans de comunicació? No la hi trobo.
Imma C.