L'altre dia vaig recordar no sé perquè un caset que em va gravar una amic deu fer uns vint anys, la manera lo-fi que teníem llavors els estudiants sense un duro de piratejar música. Hi havia un disc de Martin Stephenson and the Daintees a cada cara. No havia pensant més en aquesta gent, manufacturadors d'un pop anglès jazzero i amable que fora de les seves fronteres sembla que només coneixien quatre escollits. He tornat a escoltar Boat to Bolivia i m'ha semblat, encara ara, una peça mestra, plagat de temes impressionants, tot i no ser d'un gènere que a mi habitualment m'apassioni. Per això rescato avui un dels temes del disc, no el meu favorit però sí l'únic que he trobat un vídeo a una qualitat decent. Martin Stephenson and the Daintees, Crocodile cryer (Boat to Bolivia).
2 comentaris:
Sonen bé, malgrat el coixí de teclats típics dels 80'. Curiós el solo fet amb armònics. Que en sigui conscient, és el primer cop que els sento, encara que ja els coneixia. Tenia un exemplar del Rock de Lux de l'any 1988, on sortien els This Mortal Coil, la Suzanne Vega, els meus admirats Smitereens i en les darreres planes, un reportatge sobre la banda que ens presentes aquest dilluns. Salutacions gironines!
Recordo precisament un altre caset de la mateixa època amb els dos primers discs de la Suzanne Vega, un a cada cara...
Publica un comentari a l'entrada