dimarts, 30 de juny de 2009

Les miquelades, els crítics estirats i vosaltres

En els comentaris a un post de fa uns dies, en Jaume proposava, en honor al meu criticaire anònim, anomenar miquelades les crítiques negatives que es fan sense cap mena de rigor ni raó. Ho sento pels Miquels, però en contra de la queixa de la kweilan, adopto amb molt de gust el terme.

Estic d'acord amb el que dèieu: la internet és una arma d'expressió poderosa que ens permet a tots recollir i enviar opinions. Cal usar-la amb respecte. Les miquelades s'escriuen ràpid i et desfogues de mala manera, per això són tan freqüents a la xarxa (només cal veure les planes dels diaris online, que fan feredat). A més, no cal ni fer servir mitja neurona: estan realment a l'abast de qualsevol amb dos minuts lliures. Però jo crec que tothom pot ser un bon crític si s'hi vol esforçar.

La prova és que a través de la catosfera he descobert crítics excel·lents, entre ells molts dels qui us passeu per aquestes planes. Doneu les vostres opinions però ho feu de forma ponderada i amb arguments per defensar-les. Us he fet cas més d'una vegada i m'he comprat un llibre després de llegir els vostres posts. Confesso que m'agrada més seguir aquestes ressenyes que les d'alguns crítics professionals amb tribuna fixa als mitjans. Són més reals, més properes.

Mentre espero que algun dia m'arribi una crítica negativa que no sigui una miquelada, avui he tingut la sorpresa d'ensopegar amb una de ben bona, gentilesa de la Carina. Sempre afalaga que algú s'ho passi bé amb el que escrius, però quan l'opinió te la dóna una d'aquestes persones a qui t'agrada escoltar, encara et sents més feliç. Moltes gràcies!

15 comentaris:

òscar ha dit...

he llegit (i comentat) la bona crítica de la carina i et dic (i comento) el mateix que a ella: vaig, aquesta tarda, de cap a l'abacus per comprar el teu llibre.

espero que el tinguin!!!

ps: si cal, es fa un grup del facebook aquest secundant que el mot "miquelada" s'inclogui a la propera edició dl diccionari de la llengua catalana.

kweilan ha dit...

Doncs jo sempre faig molt cas a la Carina i ja li he comentat que també el comprava. M'agraden les crítiques dels blocs perquè sempre són respectuoses.(La Kweilan)

anna g. ha dit...

Després de llegir la crítica que vas fer aquí del llibre "Economia corporal", me'l vaig comprar, el vaig devorar i vaig riure de gust. Excel·lent :)

Jaume Puig ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Clidice ha dit...

viiiingaaa ja l'he encomanat per Internet. Imagino que, com a mínim, això vol dir que rebrem un pernil cadascú per Nadal no? ;P

Teresa Amat ha dit...

Jo també tinc ganes de llegir El rei del món, o sigui que m'apunto a la roda, i més després de llegir la ressenya que et fa de la Carina (això del còctel Palaniuk-Tarantino promet). Ja et diré el què. Confesso que fa poc que t'he decobert en aquest blog, o sigui que ja em perdonaràs.

Lluís Bosch ha dit...

L'internet és tan perillós com qualsevol altra cosa. Jo alguna vegada he seguit les indicacions dels crítics "reconeguts" i em quedo amb les ganes de dir-los quatre coses. Quatre de fresques. Per no parlar de cinema: suposo que com que hi ha més cash, les mentides són proporcionals. Com tu, em refio més dels internautes, malgrat hi hagi uns quants miquels. Sempre et queda la possibilitat de respondre'ls.

Ignasi Revés ha dit...

Molt ben il·lustrat, aquest post. A la pel·lícula Ratatouille, en la versió en castellà, Anton Ego (crític gastronòmic que a la versió en anglès portava la veu del grandíssim Peter O'Toole) deia així:

"En muchos sentidos, el trabajo de un crítico es fácil. Arriesgamos poco, porque gozamos de una posición que está por encima de los que exponen su trabajo y a sí mismos a nuestro criterio. Nos regodeamos en las críticas negativas que son divertidas de escribir y de leer; pero el hecho más amargo que debemos afrontar los críticos es que, a la hora de la verdad, cualquier producto mediocre tiene probablemente más sentido que la crítica en la que lo tachamos de basura."

Marta Rieradevallink ha dit...

Qui no és capaç de dir les coses a cara descoberta menys encara en serà de defensar-les o sigui que tranquil de les miquelades ni cas.M'agrada molt el teu blog.

SM ha dit...

Gràcies a tots els qui penseu fer cas de la Carina i comprar el llibre. Si després no us agrada, no accepto responsabilitats: li doneu la culpa a ella. ;-)

Kwelian, perdona pel canvi de sexe. Els nicks a vegades tenen aquests problemes...

Anna, gràcies per escoltar-me una de les poques vegades que em decideixo a recomanar alguna cosa. Sort que la vaig encertar!

Jaume, gràcies un cop més per la teva fe en El rei del món. Espero haver aconseguit emprenyar tots els mandarins del ram! ;-)

Clidice, a pernil per llibre no em sortirien els números. A la Carina sí que li hauria de donar comissió de totes els vendes d'aquesta setmana, però com que crec en la crítica lliure d'influències, s'haura de contentar amb el meu agraïment!

Teresa, gràcies per passar-te per aquí i benvinguda. Més gràcies si et llegeixes el llibre i encara més si me'n dones l'opinió!

Lluís, la temptació de respondre les miquelades és molt alta, és cert, però em sembla que mereixen el silenci, com diu la Marta.

Ignasi, una cita molt encertada, gràcies. La imatge de Ratatouille és la ue millor m'ha semblat qeu representava la mena de crític oposat al que es troba per internet.

Marta, gràcies per les floretes! Sempre venen bé.

carina ha dit...

Salvador, et torno la visita i et dono les gràcies per haver-me inclòs al teu post, per a mi és un orgull. Ho he dit de cor i de veritat, i sobretot amb molt de respecte. Quan comento els llibres m'agrada fer-ho a cara descoberta i posant el meu nom de veritat. Els anònims em fan tremolar i no me'ls crec. Una abraçada

Allau ha dit...

Crec que les "miquelades" poden tenir futur. Recordeu la definició del IEC:

miquel

m. [LC] Refús, retret, menyspreu, desdeny, etc., inesperat, que deixa algú en mal lloc, que el mortifica, que l’humilia. Donar un miquel. Rebre un miquel.

SM ha dit...

Gràcies, Allau! Se m'havia passat per alt aquest significat, tot i que coneixia l'expressió "donar un miquel". Motiu (accidental) de més per acceptar miquelada!

Per cert, m'han agradat els teus blogs. M'hi apunto.

Allau ha dit...

Gràcies a tu! Ens llegim...

miLLoringlix ha dit...

m'encanta "miquelada"!
a veure si s'enganxa!

salut