divendres, 19 de juny de 2009

Qualsevol pot ser un crític.

Seguint amb el que deia l'altre dia, un dels problemes que té la comèdia és que si no comparteixes els gustos de l'autor et pot caure com una pedra als peus, per molt ben feta que estigui. Potser és per això que als escriptors catalans ens fa por dedicar-nos-hi. Per entendre'ns: hi ha gent que riu amb els Monty Python i altres que ho fan amb l'Adam Sandler (alguns rars amb tots dos), i els fans d'un consideren l'altre una gran poca-soltada.

Agafem per exemple el meu primer recull de contes. Per un costat, a un jurat li va agradar suficient com per premiar-lo. Dintre de la mateixa línia, un temps després, un amic va valorar-lo positivament al seu blog tot dient (espero que de forma sincera):

"Macip té un sentit de l’humor esmolat i l’executa sense pietat. Practica l’absurd, el surrealisme, la ironía, el gust pel que és grotesc i a voltes el sarcasme. Tot sempre a la recerca d’un divertiment que assoleix plenament. (...) És un gran llibre per gaudir d’un sentit de l’humor intel.ligent i de la prosa palpitant i fulgurant que tan bé identifica l’estil de Macip."

Però l'altra dia, remenant remenant, vaig trobar a la xarxa l'opinió d'un tal Miquel:

"Increible [sic] que es publiquin bodrios [sic] com aquest. Me'l van deixar i després el propietari no el volia. Mal escrit, pedant, sense cap imaginació ni estil... es com les tonteries [sic] d'un amateur pagat de si mateix que es creu que sap escriure. Costa d'entendre que aixo [sic] s'hagi editat, tot i que siguin 30 exemplars, perque[sic] no sé qui ho pot comprar aixo [sic]. Aquest senyor, macip, que "en su casa lo conocerán", mes val que es dediqui a altre [sic] cosa."

Costa pensar que aquestes dues crítiques parlen del mateix llibre i del mateix autor. O un dels dos s'equivoca espectacularment amb les seves valoracions o simplement el problema és que no he aconseguit sintonitzar amb un d'ells. M'inclino a pensar que una mica d'això deu haver-hi: m'he topat probablement amb un fan de l'Adam Sandler. Si hagués escrit un drama, estic segur que aquestes divergències no serien tan dràstiques. Ho hauré de pensar millor el proper cop.

Consideració final. Em queixava fa un temps que als nostres crítics sembla no agradar-los deixar malament els seus compatriotes. Per sort l'anonimat i la internet ens permeten trobar voluntaris disposats a suplir aquests d[eficits amb grans dosis de vehemència. Quina alegria. Llàstima que en Miquel no llegirà aquest blog (ni segurament res més del que jo escrigui) i no li podré donar mai les gràcies.

14 comentaris:

Clidice ha dit...

Una de les primeres coses que cal aprendre és que no agradaràs mai a tothom. I, sobretot, que això no et condicioni. Com deia aquell: "a qui no li agradi, que no miri!" i es va quedar tan ample :D

Per cert, si necessites algun voluntari perquè et digui el nom del porc (o el de la truja, que ambdós estan ben batejats) m'ofereixo, només un cop al trimestre, sobre el dia 19-20, que és quan estic més "distreta" a la feina i amb la mala "milk" més alterada :D

Fina ha dit...

Qualsevol no pot ser un crític i dels crítics que no són un qualsevol val la pena desconfiar-hi sempre. Ni que sigui una mica. :-)

Posaria la mà al foc que les paraules d'en Jaume són més que sinceres.
Si no li hagués agradat t'ho hagués fet saber. Segur. :-)

Jaume Puig ha dit...

Et felicito novament. Ets com el sistema: has integrat en el teu divertiment un marginal cridaner. Ara el tal Miquel ja forma part de la broma. Proposo anomenar "miquelades" a les censures insultants i sense contingut. Respecto la teva ironía , ja saps que m'agrada molt, però si algú vol criticar negativament té que fer també algún esforç per exposar els seus arguments. Una "miquelada" resulta completament inutil per tothom.

Galderich ha dit...

Fa temps vaig conèixer una noia que feia quadrets d'esmalts.
Em va comentar que la "critica" més forta que havia rebut mai era la d'una visitant a una exposició que havia fet. Es va estar mirant els quadres en detenimnet i finalment li va preguntar:
"perdoni, on ha comprat els marcs?"

Joan Calsapeu ha dit...

No és el mateix un crític que un criticaire. Per a exercir d'això darrer no calen credencials ni coneixements: la paraulada criticaire surt gratis, i per això mateix no val res.

En canvi, per exercir de crític s'ha de ser molt llegit, solvent intel·lectuament i ponderat en els judicis. (I, bo i així, el millor crític s'equivoca.) Una crítica negativa pot fer molt de mal, i per això s'ha de mesurar molt bé i argumentar millor. No és el cas d'en Miquel, que fa part de la rabera dels criticaires. Fas bé de convertir-lo en matèria literària, d'incorporar-lo a la comèdia.

Ignasi Revés ha dit...

Valoro més una crítica que un elogi, perquè la crítica et permet millorar, si et diuen perquè no els ha agradat lo llibre. I l'elogi... Ai l'elogi! És un veritable perill, perquè pot fer caure en l'autocomplaença.

Rita ha dit...

Jo titularia aquest post Qualsevol pot ser un maleducat i s'adiria molt més amb el tal Miquel. Per cert, molt bona la idea del Jaume Puig amb això de "les miquelades".

No he llegit res teu, encara. M'hauré de donar pressa i dir-hi la meva també... :p
Bon capde!

Pere Llufa ha dit...

Compte! que 'amic' i 'forma sincera' és un oxímoron de ca l'ample!

Sadurní Vergés ha dit...

Només de veure les faltes ortogràfiques d'aquest tal Miquel, penso que ja es desautoritza ell solet.

Salut,
S.

kweilan ha dit...

Estic en contra d'això de les miquelades, que hi ha Miquels que no tenen res a veure. Molt bo el post. Tothom pot criticar però és difícil acceptar la crítica. No tothom ho sap fer. Bon cap de setmana!

carina ha dit...

Jo sí que t'he llegit -aviat sabràs què en penso-, però això no vol dir que tingui la veritat absoluta sobre la teva vàlua com a escriptor. Hi haurà crítica -o opinions- mentre els escriptors continueu escrivint llibres i depenent dels gustos seran positives o no. Crec sincerament que això de la crítica va molt relacionada amb el gust de cadascú i no té res a veure amb la qualitat literària. Que el Miquel t'hagi valorat així vol dir que probablement no hagi entrat en el teu joc i que tampoc entri en el d'altres autors -com Palaniuk- que tenen un estil semblant. A mi em va avorrir mortalment l'Ullyses de Joyce, i, ja veus, està considerat una obra mestra de la literatura contemporània. Per a gustos colors i per a crítiques lectors.

JRoca ha dit...

Jo crec que és bo que qualsevol persona sigui un crític a Internet; la xarxa dóna l'oportunitat d'escriure a qualsevol persona amb inquietuds i ho veig positiu.
És evident que n'hi ha que poden fer mal i el tema està en creure-te'n només uns quants. S'ha de veure quina influència pot tenir cada bloc i en el cas d'aquest Miquel dubto que hi hagi gaire gent que li faci cas. El tòpic diu que contra gustos no hi ha res escrit, i és ben cert.
Salut i endavant

pH ha dit...

Si arribo a saber que signar amb el pseudònim de Miquel, donava per tant ho hauria fet "havans".

P.D. - Ja sé que la "h" està malt posada, però és per fer una mica de broma.
Henorabona mAssip.

SM ha dit...

Clidice, que amable que ets. Potser algun dia demanaré els teus serveis.

Joan, el primer títol del post era precisament "criticaires". L'has encertada.

Els comentaris són tots molt interessants així que em sembla que aprofitaré el que em dieu per fer un altre post sobre el tema un dia d'aquests. Estigueu atents a les vostres pantalles.