dimarts, 21 de juliol del 2009

Avui va pel Calders


Pere Calders (1912-1994)

Fa quinze anys de la seva mort. Calders em va marcar molt en la meva etapa d'escriptor adolescent. Un contista incomparable.

[Actualització: acabo de descobrir que avui se celebra una altra efemèride que caldria recordar.]

17 comentaris:

pepquímic ha dit...

Ostres, aquí en Calders em recorda a algú... l'Shrödinger!

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/26/Erwin_Schr%C3%B6dinger.jpg

Salvador Macip ha dit...

Haw haw!! Ben vist! Semblen germans bessons.

McAbeu ha dit...

Calders és un geni i un dels meus escriptors favorits.
Ja fa molts anys que en vaig comprar les obres completes (els 5 volums de Ed. 62) i de tant en tant acostumo a rellegir alguna de les seves novel·les i contes.
Calders, Pedrolo i alguns d'altres es mereixerien ser més coneguts i recordats.

Salvador Macip ha dit...

Pedrolo, exacte, un altre que cal reivindicar. Jo m'he format com a lector en català llegint Pedrolo i Calders i trobo que per un costat falta més reconeixement de els seves figures i per l'altra un successors (potser Monzó seria l'actualització de Calders, però no tenim cap Pedrolo).

Clidice ha dit...

teniu raó, a veure quan us hi poseu aquests escriptors eeeee :D

Minnie ha dit...

Com diu la Clidice potser el relleu del Pedrolo i el Calders està a les vostres mans!

Jo del Calders en tinc el record d'haver llegit alguns dels seus contes a l'escola i també que ens feien escriure'n a nosaltres inspirant-nos en el seu estil...

Òscar Roig i Carrera ha dit...

M'encanta l'escriptor i em queia molt bé la persona. Tota una pèrdua fa 15 anys, ben fet de commemorar-la.

Joana ha dit...

Hi podríem afegir en Josep Pla, que a mi personalment m'agrada llegir-lo.
Gràcies per la visita, tot un honor...
A sobre la tauleta de nit hi tinc "Mugrons de titani" :)

Salvador Macip ha dit...

Hola Joana, gràcies pel comentari. D'acord, acceptem Pla com animal de companyia, perdó, vull dir com a escriptor català de referència. Tampoc no tindria un equivalent a les noves generacions (potser l'Espinàs, però és més veterà).

Em sembla que el lloc on la literatura catalana més s'allunya de Pla és precisament Mugrons de titani ;-) Espero que et diverteixi, ja m'ho explicaràs...

carina ha dit...

M'agrada Calders, em fa morir de riure quan el llegeixo. Els seus contes són genials i els curts encara més. A mi Pedrolo no m'agrada massa, tret del Mecanoscrit que va marcar la meva infantesa. El que sí que reivindicaria com a escriptor català de referència (també mort massa aviat, tenia només 26 anys. És Joan Barceló i Culleres, més conegut per les seves novel·les juvenils (estimada gallina, ulls de gat mesquer...) i poc reconegfut per la resta de la seva obra adulta. Un escriptoràs.

Sadurní ha dit...

Coincideixo amb tu. En Calders va marcar l'adolescència literària de molts catalans. Un bon relatista.

Salut,
S.

Salvador Macip ha dit...

Ostres, Carina, m'has arribat al cor! Em pensava que ningú més no recordava en Barceló i Cullerés. Em sembla que va ser el primer escriptor del qual em vaig fer fan (jo deuria tenir set o vuit anys quan el vaig descobrir). He llegit tot el que va escriure, i ara de gran he intentat tornar a comprar els llibres (molts els llegia a la biblioteca de l'escola) i completar la col·lecció amb la seva poesia. És una llàstima que morís tan jove i que ningú ja no en parli.

Anònim ha dit...

Gràcies per recordar el gran contista PERE CALDERS.
Ara em fa mandra buscar algun llibre que tinc de Joan Barceló Culleres.En el seu moment va ser innovador en la literatura infantil- juvenil.

Marta ha dit...

A mi els contes de Pere Calders sempre m'han agradat molt, a través d'ells em vaig engrescar a començar a llegir les seves novel.les.

Anònim ha dit...

Gràcies pel teu comentari al meu blog. Veig que no donem a l'abast a recordar i homenatjar els nostres morts! Però quanta herència que ens han deixat!
A Blanes ja són focs (no calque t'ho recordi!) Una abraçada

Salvador Macip ha dit...

Esther, és cert, sembla que aquests dies anem d'una efemèride a una altra. Aquest any em perdré els focs... Espero que siguin espectaculats!

pep ha dit...

Calders va estar el primer contista que vaig admirar, tinc gairebé mig metre de prestatgeria amb els seus contes. Gracies per recordar l'efemèride.