L'ofici de traductor és sens dubte un dels més desagraïts del ram. El lector només es recorda d'ells quan ho fan malament: una bona tasca, per definició, ha de passar desapercebuda. Per desgràcia, les condicions de treball que les editorials imposen als traductors sovint fan pena, i això repercuteix en el producte que arriba a les llibreries.
Fa no gaire sentia explicar que un best-seller que acaba de sortir en la nostra llengua no ha estat traduït directament de l'original, sinó de la versió francesa. Això és el pitjor pecat que es pot cometre en el camp de la traducció i a l'editor responsable no semblava que li avergonyís gens. Per reblar el clau, la feina se l'han hagut de repartir dues persones (una pràctica cada cop més freqüent), i les possibilitats que algú s'hagi pres la molèstia de llimar les lògiques arestes del resultat final em temo que són baixes. És trist que les presses i els estalvis, fins i tot (o especialment) en productes que es vendran com xurros, dictaminin la qualitat del que podem llegir en català.
A les antípodes d'aquesta visió mercantilista de la literatura, sense cap respecte pel producte ni pel consumidor, es troba la feina esquisida que fan editorials petites. Projectes amb amor, que tenen temps de cuinar-se al punt i que amb prou feines si seran rentables. Ho deia l'Anna fa uns dies a Per a lectura i decoració: es estrany veure el traductor a la coberta d'un llibre, però quan passa, és senyal que darrera hi ha algú (un editor) a qui l'importa la feina que fa. He trobat un parell d'exemples més a part del que ella citava i, certament, la visibilitat del nom s'ha correspost amb la qualitat: en Miquel Cabal, traslladant el rus presidiari de Dovlàtov al català, i en Raül Garrigasait, enfrontant-se al grec dialectal de Papadiamandis. Abundants notes a peu de plana, epílegs explicatoris, diàlegs que sonen vius, frases que flueixen... no llegeixo ni rus ni grec, però tinc la impressió que aquests dos professionals han tractat els originals amb la reverència que es mereixen. Potser no tot està tot perdut.
[Per ser justs amb una editorial una mica més gran, Sergi Pàmies també es guanya un lloc a la coberta de la versió de Claus i Lucas (el mediatisme pot haver ajudat), però aquesta encara no l'he pogut tastar.]
[Actualització: llegiu una altra opinió sobre aquest tema aquí]
11 comentaris:
És una molt bona iniciativa que algú comenci a posar els traductors a la portada.
Si són traïdors o traductors el lector ho podrà veure més o menys i en altres edicions triar-los, o no.
Això de traduir de traduccions en altres llengües era força comú en temps pretèrits, quan el món era molt gran i l'aprenentatge de les llengües i els medis eren força escassos, ara, però, em sembla una autèntica barbaritat. Es poden consultar altres traduccions, és clar, és més si coneixes l'altra llengua potser és necessari, però traduir d'una traducció? Els malalts de la cosa, d'alguns llibres, en tenim diverses traduccions i t'asseguro que pot canviar com la nit al dia.
A la facultat de traducció sempre ens deien que una bona traducció és invisible. I és cert, el text ha de fluir com si estigués escrit en la teva llengua materna... tanmateix les presses i l'economia submergida que es deriva del món de la traducció fan que el producte final i els lectors en pateixin les consequències. Una altra figura que sembla que comença a ser prescindible, a ulls d'alguns editors, és la del corrector.
Per sort, sempre hi ha ediotrials curoses i que estimen la feina que fan i a la llarga es veuran recompensats, com a mínim jo a la meva llibreria ho provo!
Per molt ben escrit que estigui un llibre, si no hi ha una bona traducció i correcció al darrera, pot arribar a perdre molt.
Com en Galderich, considero una molt bona inicativa la del traductor a la portada. De fet, hauria de ser normal, perquè d'alguna manera qui hagi fet la traducció és una mica autor/a.
Si dues traduccions directes d'un mateix original ja difereixen, no vull imaginar què en pot sortir de la traducció d'una traducció (és com allò del "joc del telèfon" que feiem de petits).
I que no em vinguin que no hi ha cap traductor del suec al català, per posar un exemple (a l'atzar).
M'agraden els blogs en català, el meu també ho és, et recordo del Garbí Macip, Salutacions:
www.forestpics.blogspot.com
Esperant algun comentari, endavant.
La tasca del traductor és imprescindible perquè un llibre agradi al lector. Jo sempre llegeixo una mica abans de comprar-me el llibre si tinc dubtes d'una traducció curosa perquè em fa molta ràbia quan veig que no estic llegint realment el llibre que va escriure l'autor.
(Per cert al FNAC de l'illa em van dir que el rei del món estava esgotat. A veure si en demanen més.)
Per la part que em toca, gràcies senyor Bloguejat!
:-)
NO voldria deixar d'esmentar a l'editor de 1984, el senyor Cots, que ha tingut l valentia de publicar Txevengur (amb traducció de Miquel Cabal). Evidentement, el nom del traductor també surt a la coberta.
La feina del traductor és importantíssima pels que no sabem llegir en llengües estrangeres ja que ell és el qui t'ha de mostrar les paraules i els matisos de les paraules que l'autor ha imprés a l'obra quan l'ha escrita.
Espolsada, totalment d'acord amb això del corrector. És una figura imprescindible (i no ho dic perquè un membre proper de la família ho és). Aquests sí que estan totalment oblidats: no surten ni als crèdits interiors, i ho mereixerien en escreix. Vaig tenir sort de treballar amb un de molt bo a "Inmortales, sanos y perfectos" i es va notar en el resultat.
Allau, qui ha dit que era del suec??? ;-)
Forest, gràcies per passar-te per aquí! M'agraden les teves fotos, m'apunto al teu blog.
kweilan, he vist El rei del món en alguan llibreria encara (o si el demanes segur que te l'aconsegueixen) però potser el més ràpid és fer-ho online:
http://www.grec.cat/llivirt/vendcl.pgm?NUM=003148511&NOM=macip%2C+salvador&AE=1
http://www.grec.cat/llivirt/vendcl.pgm?NUM=003148511&NOM=macip%2C+salvador&AE=1
http://www.llibreriaona.com/llibres/R/REI-DEL-MON,-EL,978-84-664-0859-2.htm
Senyor Art, moltes gràcies pel seu afegitó. Sento no haver estat al cas. No voldria ofendre a cap editor suïcida perquè sense vostès es quedaria coixa aquesta estimada cultura nostra.
Traduir és complicadíssim! A mi em costa traduir-me a mi mateixa del català al castellà i del castellà al català. I això que jo sé què és el que vull dir! Però hi he de posar els cinc sentits perquè em quedi bé. Per tant, el meu homenatge als traductors :-)
Aquesta tarda estava llegint un llibre i, en un moment que dóna una descripció, diu que “vestía con unos tejanos...” i m’ha fet gràcia perquè em sembla que en castellà en diuen “vaqueros” d’allò que està tan clar que són “texans”... i he pensat que potser el traductor (traductora, en aquest cas) era catalana... o no jejeje...
Ja veus, pensant en traductors jo també...
Publica un comentari a l'entrada