dilluns, 31 d’agost de 2009

Dilluns musical: el retorn.

Havia promès reenganxar les seccions virtuals al setembre. Doncs comencem amb la de música. Vaig acabar amb un que torturava arbres i contraataco ara amb un que abusa del seu telèfon, que és del millor que m'he trobat per la xarxa aquest estiu. Els resultats són notables (em recorda a alguna peça de Peter Gabriel, no sé ben bé per què), cosa que demostra que avui en dia només cal imaginació i talent per fer bona música (com si fos poc!), no anys de conservatori i milers d'hores de pràctiques. Paul Higham, Hidan.

6 comentaris:

Galderich ha dit...

Ja saps que jo musicalment sóc un desastre però a mi m'ha recordat a Mike Oldfield i el seu Tubulars Bells.
Benretrobada aquesta secció imprescindible pels dilluns!

Clidice ha dit...

Tinc un amic, compositor de música electrònica, que és un comprador compulsiu d'aquests gadgets. És curios com la música electrònica ha afegit l'element plàstic a la matemàtica i el sentiment.

Marta ha dit...

Divertídissim el telèfon mòvil animat.

Jordi ha dit...

La peça de Peter Gabriel que et recorda és San Jacinto, ara l'estic escoltant a l'Spotify (la trobaràs en menys de mig minut)
Coneixes la Penguin Cafe Orchestra? abans que es morís Simon Jeffes jo era fan incondicional.
JdM

SM ha dit...

Galderich, tens raó: té alguna cosa de TB també. Gràcies per seguir la secció musical!

Clidice: ara ja pots dir que en tens dos, d'amics d'aquests (un dia t'ensenyo el meu estudi).

Jordi, és clar, San Jacinto! Se m'havia oblidat. Un gran tema. Gràcies per treure'm de dubtes. De la PCO només n'he sentit algunes coses però potser que me'ls posi a l'Spotify...

Clidice ha dit...

hahahahaha no fotis! quan vaig saber de la teva existència li vaig enviar el teu web i li vaig dir: "mira tio, tu clon sin pelo" (perquè és madrileny el tio) hahahahahaha si ej keeeee, ara ja fa una mica de iuiu i tot, doncs :P