dijous, 6 d’agost de 2009

Sir Alexander Fleming, 128 anys


Avui és el meu sant i m'adono que també l'aniversari de sir Alexander Fleming. Curiós, porto uns dies escrivint sobre ell i no havia lligat caps amb les dates.

Hi ha molt de mite al voltant del descobriment de la penicil·lina. Fleming va jugar un paper important, però no va ser ni el primer ni l'únic responsable de l'arribada de l'era dels antibiòtics. De fet, la penicil·lina tampoc no va ser el primer antibiòtic descobert, ni tan sols comercialitzat. Més detalls quan es publiqui el llibre que estic preparant.

[No oblidem l'altre aniversari d'avui.]

11 comentaris:

òscar ha dit...

estàs desmitificant una de les primeres preguntes del trivial amb les que no en tenia cap dubta :)

Júlia ha dit...

Aquests descobriments sovint no són obra d'una persona sola, el geni solitari no és massa freqüent en els nostres temps. De tota manera va tenir molt de ressò i recordo de petita que, crec, va venir a Barcelona i li van fer un monument a prop de l'antic Hospital de la Santa Creu, de vegades hi ha gent que li porta flors, suposo que li agraeix la feina.

Toni ha dit...

Estic amb el que diu Òscar, jaja.

Interessant el que ens contes, però és la veritat, moltes vegades no es cosa d'una persona sola, o eixa sola persona no ha sigut la primera a descobrir-ho, però al final es queda a la història qui més repercussió ha tingut.

Salut! :)

La lectora corrent ha dit...

Per molts anys! Pel que fa a Fleming, suposo que ell va ser qui millor va saber vendre la imatge de la penicil·lina, un cop el medicament va difondre's pel món. Però sort va tenir del grup d'Oxford que van aconseguir aillar-la. I, després de mort, va tenir sort de la seva hagiografia --més que biografia--, que va escriure André Maurois per encàrrec de la vídua.

En canvi, qui recorda Florey, Chain o Heatley? (aquest últim, encara menys, perquè en ser el "quart", va quedar exclòs del premi Nobel) I qui recorda René Dubos, que va aïllar el primer antibiòtic que es va posar al mercat?

I qui recorda els investigadors que el segle XIX ja havien observat l'efecte inhibitori que el mateix /Penicillium/ exercia en el creixement bacterià?

La història de la ciència de vegades magnifica alguns esdeveniments i n'oblida d'altres que han contribuït al seu progrés.

Josep ha dit...

Fleming, Tesla, Graham Bell.... hi ha moltes coses per aclarir, reivindicar i desmitificar a la història de la ciència i la tècnica.

P-CFACSBC2V ha dit...

Per molts anys, doncs! Em temo, però, que no podré felicitar en persona sir Alexander Fleming…

A tots els descobriments se'ls demana un nom (si pot ser un de sol, millor, que després costa massa memoritzar-los tots) i no gaires vegades es fa justícia.

garbi24 ha dit...

Segurament que el que es va emportar la fama , l'hauria d'haver compartit , doncs ell sol no va fer la feina.
Vaja com moltes vegades

SM ha dit...

Doncs no, Òscar, la cosa és una mica més complicada que una resposta del trivial!

Júlia, el descobriment de la Penicil·lina va ser clau, sens dubte, però com diuen en Toni i en P-CFACSBC2V, és més fàcil assignar una cara a una història que no recordar els altres quatre o cincs que van participar.

Lectora corrent, que m'estàs explicant tota la història! Ara ningú no voldrà comprar el meu llibre per saber tota la veritat, dona! He de dir que estàs molt ben informada sobre el tema...

Josep, com molt bé dius, moltes vegades han passat a la història personatges que potser no s'ho mereixien del tot (o s'ho mereixien amb matisos).

Mercè ha dit...

No és pas nou d'ara que hi hagi equips d'investigadors -i alguna que altra investigadora- treballant tots en la mateixa línia i la nostra ment simplista ens porta a associar un sol nom a una cosa puntera...

Felicitats, Salvador... com diu en P-CFACSBC2V no tenim, ara per ara, ocasió de felicitar el senyor Fleming... o sigui que tu hi surts guanyant!!!

Marta ha dit...

Felicitats! La història del descobriment de la penicilina era inocentona però tenia el seu encant. Ara amb el teu llibre passarà a l'estatus de llegenda que també li escau. Ja ens diràs quan el publiques que hi ha ganes de llegir-lo.

La lectora corrent ha dit...

bloGuejat diu: "He de dir que estàs molt ben informada sobre el tema..."

És que vaig dedicar un capítol d'un llibre ("Cròniques de l'altra veritat", Rubes ed. 2004) a René Dubos i calia mostrar-lo en el context de la història dels antibiòtics, especialment en relació al descobriment de la penicil·lina. I fa deu dies vaig fer una classe sobre René Dubos en un curs d'estiu i vaig refrescar el que havia llegit quan vaig escriure el llibre.

Val la pena recordar de tant a la societat que les coses no són sempre com la història "oficial" ens les presenta.