Un de més experimental, avui. Són els Beak, un projecte del Geoff Barrow de Portishead. Treuen disc d'aquí poc i això és el "single", per dir-ho d'alguna manera. Com assenyalen uns comentaris al youtube, recorda molt al krautrock de Neu!, als quals curiosament m'he tornat a enganxar fa unes setmanes. El ritme és motorik pur. Només per als més moderns (o més retros, els extrems es toquen). Beak, Iron acton.
9 comentaris:
Jo que sóc el més retro de tots musicalment parlant trobo que està força bé. No per sentir-ho cada dia ni com a música de fons però vist així no està malament!
ara no sé que sóc, si moderna o retro :S caxis :P
Molt, molt guapet. Barrow està en plena forma. El "Third" de Portishead, de 2008, és una meravella. I com a productor ha fet miracles amb una banda pràcticament desnonada, The Horrors. Açò promet, gràcies.
M'ha agradat tant que fins i tot, per uns moments, m'ha semblat que estava escoltant una nova versió de l'Autobahn.
Xavier, el Third té moments gloriosos. Un bon retorn a l'actualitat. No coneixia els Horrors. M'ho miraré, gràcies.
Leblansky, sabia que almenys tu em comprendries! Estic enganxat a Neu! per culpa teva...
SM, una anècdota: el primer elapé que em vaig comprar dels Neu! em va agradar tant que vaig convidar als meus amics a escoltar-lo a ma casa. Al cap d'uns minuts de sonar la música al tocadiscs, es van emprenyar amb mi, dient-me que ja estava bé de conya, i que fes el favor de posar el plat a les 33 rpm de rigor!
Aquests tipus de ritme motorik m'està bé per un moment, massa enrevessat pel meu gust, m’adono que soc més tradicional...
De The Horrors has d'escoltar Primary Colors, el disc produït per Barrow. La resta és fluix.
Leblansky, els Neu! són la prova del cotó fluix. Comentaris com el que et van fer t'obliguen a esborrar aquests individus de la teva llista d'amistats. ;-)
Publica un comentari a l'entrada