divendres, 16 d’octubre del 2009

Eleccions

Quan feia la tesi, treballàvem amb galls. Per què un animal tan poc habitual en els laboratoris?, us preguntareu. Entre altres motius, pels seus testicles. Són gegants. Estudiàvem l'espermatogènesi, i amb les penjarolles (potser no és la paraula més correcta, ja que a aquestes bèsties no els penja res) d'un gall de la raça Hubbard White Mountain, que tenen gairebé mida d'àliga, hi havia prou material per fer mesos d'experiments.

Teníem un petit corral a l'estabulari de la Facultat. Hi vivien tres o quatre galls, amb una estructura social perfectament establerta: un era el líder, i els altres obeïen. El líder tenia tots els drets. Una vegada vam haver de posar una femella a la comuna perquè els nois estaven una mica inquiets, i no cal dir que el líder era el qui primer passava per caixa. Els altres s'havien de conformar amb les restes.

Per nosaltres era molt important saber qui manava al corral. Una vegada per error vam agafar per a un experiment el gall en cap. La colònia es va quedar de sobte sense president. El que va seguir va ser unes eleccions amb tots els ets i uts. Cadascú intentava convèncer a la resta (a cops de bec) que era el millor candidat. Per darrere miraven de pactar amb qui fos per poder estomacar conjuntament un tercer i així anar eliminant la competència. Quan va acabar la campanya, la majoria de galls estaven ferits o mutilats i en un racó hi havia un cadàver. Un d'ells estava en més bones condicions que els altres, i es passejava amb el cap ben alt, tot estarrufat. Estava claríssim qui havia estat escollit com a nou líder.

Avui llegint el diari he recordat aquesta història. M'ha fet pensar com s'assembla la política dels galls a la humana.

19 comentaris:

Júlia ha dit...

De fet, ja ho dic sempre, som molt més animals del que ens pensem.

Júlia ha dit...

Per cert, els pagesos antics amb corrals normals en sabien moltes d'històries d'aquestes, ara ens hem d'informar pels... laboratoris. Món de mones. O de galls i gallines.

Toni En Blanc ha dit...

Guau, què curiós! I pobres galls.... però clar, és la seua manera de viure i relacionar-se, encara que em dóna molta llàstima el que va haver de morir. M'agraden massa els animals u.u

Salut Salvador! :)

Marta Contreras ha dit...

Ara, quan al corral hi entra una guilla, els mata a tots, perquè no estan preparats per lluitar de debò :)

Борис Савинков ha dit...

Què has llegit al diari? les pàgines del futbol, segur...

òscar ha dit...

tant de bó els líders polítics diguessin quiquiriquí, molts cops, enlloc de dir el que diuen.

"tots els animals són iguals però alguns animals són menys iguals que altres" :)

Jordi Casanovas ha dit...

A mi m'agradaria veure alguns polítics a cops de bec ;) Seria més divertit que el wrestling.

Unknown ha dit...

Hi ha més similituds dels polítics amb els galls, per exemple, els testicles. En la majoria de casos també els tenen gegants.

Clidice ha dit...

si, al final tot es redueix a una qüestió de gònades :P

LEBLANSKY ha dit...

Interessant història aquesta dels galls; i jo que em pensava que el fet de ser científic i fer experiments implicava -exceptuant a l'avi Pavlov- haver de triar entre el cobaia i la drosophila melanognaster!

Garbí24 ha dit...

No sé com els diaris t'ha pogut fer pensar en aquest article....si ningú es baralla... es tot una bassa d'oli

Fina ha dit...

Leblansky, no vas mal encaminat em sembla... :-)

Núria Talavera ha dit...

I quines van ser les conclusions de l'experiment? disculpa la meva ignorància científica però no sóc capaç d'imaginar quina importància té l'espermatogènesi dels galls...

miq ha dit...

És sorprenent com quan treballes amb algun animal model al laboratori ,durant uns quants anys (en el meu cas els ratolins), comences a apreciar tots aquells aspectes conductuals que comparteixen amb nosaltres. Detectes pautes de comportament que, en una versió més elaborada (o no, tot depèn de l'individu), són les nostres.

x ha dit...

Marta ha dit :


Ara, quan al corral hi entra una guilla, els mata a tots, perquè no estan preparats per lluitar de debò :)



jaja que bo...

jomateixa ha dit...

Doncs tal com et mira el de la foto, no li devia agradar massa el que li fèieu...

Joan Calsapeu ha dit...

No fa gaires mesos que Puigcercós va decidir "marcar paquet" i ara s'ha vist contra qui anava aquella exhibició de potència testicular. Al carrer de Calàbria encara estant fregant el trespol tacat de sang. Catalunya és un país d'aus de corral.

Salvador Macip ha dit...

Gracies a tots pels vostres comentaris politico-animals!

Per la Núria: el problema de la investigació biomèdica és que els experiments no es poden fer directament en el subjecte d'estudi (nosaltres). Per això usem models animals i després extrapolem com podem. Sembla mentida, però tot el que sabem de com funciona el cos humà a nivell molecular ho hem après d'animals tan allunyats de nosaltres com els ratolins, les mosques, els cucs, els gripaus i un grapat més. Per explicar-te les conclusions dels treballs en el gall t'hauries de llegir la meva tesi! ;-)

Núria Talavera ha dit...

Ostres, Salvador, gràcies per l'aclariment...tot i que em porta a una altra pregunta: en què s'hi semblen els homes i els galls?

(és broma, crec que ja ho sé :-))