Irresponsable (II)

La meva breu entrada anterior ha generat una sèrie de comentaris interessants que aprofitaré per explicar una mica millor la meva postura.

- És cert que els científics tenim un greu problema d'imatge. Parteix de la inherent por al desconegut del éssers humans, de la manipulació, sovint política, i d'una premsa que confón la llibertat d'expressió amb donar tribuna a qualsevol que alci prou la veu. La forma d'arreglar-ho, i no és gens fàcil, és aconseguir que el públic tingui tota la informació a l'abast, de forma objectiva i clara. Aquest és un dels motius pels quals faig de divulgador.

- La informació que ha arribat al públic és confusa, cert. Però és que es van sabent noves coses cada dia i cal anar modificant les decisions preses. Per exemple, quina població es vacunarà depèn molt de quantes dosis de vacuna hi haura disponibles, i aquesta és una xifra que encara ara no se sap. Les recomanacions canvien perquè els coneixements canvien. El que hem de fer és quedar-nos amb la darrera informació que ve d'una font fiable.

-Un metge no és una font fiable només per ser metge. Ho deia clar el Dr. Alonso a l'entrevista que he linkat. Si tens un problema de cor escoltaràs abans al cardiòleg que a l'otorrino. En aquest cas hauria de tenir més pes el que diu un expert en vacunes, l'OMS o fins i tot la ministra de sanitat que no un metge que penja un vídeo a internet o envia cartes als directors dels diaris.

- O fins i tot el que us digui jo. Si ara us recomano que correu tots a vacunar-vos espero que no em feu cas. En el meu article de l'Avui jo no defensava la vacunació, sinó escoltar els qui realment coneixen el tema a fons (que en aquest cas, és cert, consideren que certa part de la població s'ha de vacunar).

- En el meu article tampoc proposava que la vacunació havia de ser obligatòria. Això s'ha intentat entre el personal sanitari de Nova York aquests dies i ha estat un desastre. A menys que ens trobem en una crisi sanitària sense precedents, és un recurs a evitar. Jo deia, textualment: "[Vacunar-se] no és una decisió que s'hagi de deixar als individus, sinó que s'ha de prendre en nom de tota la població." Això vol dir que són els experts els qui han de decidir si la població s'ha de vacunar o no, perquè els individus no tenim coneixements suficients per prendre aquesta decisió. Ni tan sols els metges. Després que cadascú faci el que cregui convenient. No estem parlant d'obligar o prohibir res, almenys no mentre una decisió personal no afecti la salut d'altra gent.

- Totes les empreses van a fer diners. I moltes persones. Vosaltres desconfieu del vostre metge perquè porta un Mercedes? La salut és un servei però també un negoci, i no són coses incomaptibles. Pot funcionar un sistema sanitari sense metges? I sense farmacèutiques? S'ha de vigilar que les companyies no facin de les seves, és clar, i si llegiu els diaris veureu que les multes que els cauen quan les enganxen són exemplars. D'aquí a assumir que tot el que fan és estafar-nos hi ha un salt molt gran.

- La pregunta òbvia que se li ha de fer a una persona que pensa com jo és: "Tu et vacunaràs?". Com he dit, deixo que els experts prenguin aquesta decisió per mi. No sóc població de risc, per tant no em vacunaré, a menys que per algun motiu especial el govern del país on visc consideri que cal que ho faci quan arribi el moment. El meu fill petit, en canvi, probablement sí que estarà en un dels grups de risc. El vacunaré sense dubtar si això és el que es recomana al final.