dimarts, 27 d’octubre del 2009

Irresponsable (II)

La meva breu entrada anterior ha generat una sèrie de comentaris interessants que aprofitaré per explicar una mica millor la meva postura.

- És cert que els científics tenim un greu problema d'imatge. Parteix de la inherent por al desconegut del éssers humans, de la manipulació, sovint política, i d'una premsa que confón la llibertat d'expressió amb donar tribuna a qualsevol que alci prou la veu. La forma d'arreglar-ho, i no és gens fàcil, és aconseguir que el públic tingui tota la informació a l'abast, de forma objectiva i clara. Aquest és un dels motius pels quals faig de divulgador.

- La informació que ha arribat al públic és confusa, cert. Però és que es van sabent noves coses cada dia i cal anar modificant les decisions preses. Per exemple, quina població es vacunarà depèn molt de quantes dosis de vacuna hi haura disponibles, i aquesta és una xifra que encara ara no se sap. Les recomanacions canvien perquè els coneixements canvien. El que hem de fer és quedar-nos amb la darrera informació que ve d'una font fiable.

-Un metge no és una font fiable només per ser metge. Ho deia clar el Dr. Alonso a l'entrevista que he linkat. Si tens un problema de cor escoltaràs abans al cardiòleg que a l'otorrino. En aquest cas hauria de tenir més pes el que diu un expert en vacunes, l'OMS o fins i tot la ministra de sanitat que no un metge que penja un vídeo a internet o envia cartes als directors dels diaris.

- O fins i tot el que us digui jo. Si ara us recomano que correu tots a vacunar-vos espero que no em feu cas. En el meu article de l'Avui jo no defensava la vacunació, sinó escoltar els qui realment coneixen el tema a fons (que en aquest cas, és cert, consideren que certa part de la població s'ha de vacunar).

- En el meu article tampoc proposava que la vacunació havia de ser obligatòria. Això s'ha intentat entre el personal sanitari de Nova York aquests dies i ha estat un desastre. A menys que ens trobem en una crisi sanitària sense precedents, és un recurs a evitar. Jo deia, textualment: "[Vacunar-se] no és una decisió que s'hagi de deixar als individus, sinó que s'ha de prendre en nom de tota la població." Això vol dir que són els experts els qui han de decidir si la població s'ha de vacunar o no, perquè els individus no tenim coneixements suficients per prendre aquesta decisió. Ni tan sols els metges. Després que cadascú faci el que cregui convenient. No estem parlant d'obligar o prohibir res, almenys no mentre una decisió personal no afecti la salut d'altra gent.

- Totes les empreses van a fer diners. I moltes persones. Vosaltres desconfieu del vostre metge perquè porta un Mercedes? La salut és un servei però també un negoci, i no són coses incomaptibles. Pot funcionar un sistema sanitari sense metges? I sense farmacèutiques? S'ha de vigilar que les companyies no facin de les seves, és clar, i si llegiu els diaris veureu que les multes que els cauen quan les enganxen són exemplars. D'aquí a assumir que tot el que fan és estafar-nos hi ha un salt molt gran.

- La pregunta òbvia que se li ha de fer a una persona que pensa com jo és: "Tu et vacunaràs?". Com he dit, deixo que els experts prenguin aquesta decisió per mi. No sóc població de risc, per tant no em vacunaré, a menys que per algun motiu especial el govern del país on visc consideri que cal que ho faci quan arribi el moment. El meu fill petit, en canvi, probablement sí que estarà en un dels grups de risc. El vacunaré sense dubtar si això és el que es recomana al final.

8 comentaris:

Clidice ha dit...

Em sembla un plantejament molt seré i de sentit comú. El mal Salvador, en tota aquesta història, és la divisió entre els poders tradicionals i els alternatius. Ens hem acostumat tan als missatges d'algunes organitzacions, com les ONG's, que ens diuen, dia si, dia també, que el poder ens enganya, que és natural que ara mateix estem tothom amb la sospita a l'ànima. O sigui que, volent-nos guiar, només han aconseguit angoixar-nos més a tots, tan els uns, com els altres.

Fina ha dit...

Feia dies que esperava que fessis un apunt com el d'avui.

Galderich ha dit...

Jo crec, sense ser metge i de manera intuïtiva, que estem sobrevacunats. Potser opino això perquè no tinc ni he tingut cap cas de malaltia greu...

Miquel Saumell ha dit...

Només per dir que llegint-ho molt en diagonal el que jo he entès és que el doctor Alonso es referia a les vacunes en general, i la doctora Forcadas només es referia a aquesta vacuna en particular. Tots dos poden tenir raó.

marta ha dit...

Molt bon apunt. S'exigeix que la comunitat científica tingui virtuts esotèriques i a l'inrevès.

A nivell de ciència, hi ha un volum tan gran d'opinions, fonts d'informació i nivells d'evidència que han de lligar amb un altre gran volum d'interpretacions, perspectives, experiències i intel·ligències... que és complicat. I és lògic que sigui així.

I a nivell de no-ciència, qui sap què!

A part, el vici de la desconfiança a vegades és un posat on sovint és fàcil caure-hi. Cosa també lògica perquè saber de tot ara és força més complicat que fa 600 anys. I ser humil (expressant opinions) és menys 'guai' que ser atrevit. Tinc un apunt a la nevera sobre això però no sé si el sabré fer!

En tot cas, salut per a tothom

Ma-Poc ha dit...

Estic del tot d'acord amb tu. Molt bon apunt, i molt necessari! Sovint es critiquen coses sense tenir-ne massa idea...

Núr ha dit...

Em van reenviar aquí quan vaig escriure sobre el tema, però fins avui no he trobat el moment de fer-ho. Tinc una amiga que és farmacèutica i vam parlar del tema. Em va explicar unes coses que em van deixar bocabadada sobre les empreses farmacèutiques i els interessos econòmics que hi ha darrere. Em va explicar la quantitat de vacunes que s'ha de posar una criatura en els primers anys de vida (vacunes que arriben a les tres dosis en poc temps).

Estic amb tu: jo no em vacunaré. Però si estigués embarassada tampoc no ho faria. I no vacunaria els meus fills. Irresponsable? Potser sí, però quanta gent ha passat la malaltia i no s'ha mort? Per què no en parlen, d'aquests?

Potser sí, que estem tots una mica paranoics i veiem l'engany arreu, fins i tot on no hi és. Però darrere hi ha massa persones i no sé si em refio de tanta gent...

Salvador Macip ha dit...

Núr, el que dius és cert: jo et puc explicar mil i una històries de les farmacèutiques. Però si les podem explicar és perquè s'han sabut. Això ja és un pas important. A més, això es pot aplicar a qualsevol empresa. Totes volen fer diners. Les farmacèutiques no són més corruptes per definició que una marca que fabrica sabatilles.

La irresponsabilitat a la que em referia no és la d'una decisió personal, que qualsevol és lliure de fer, sinó a la d'intentar manipular l'opinió pública cap a un costat o cap a un altre sense pensar en les conseqüències. Tu pots estar molt en contra de les vacunes, però en el moment que tens un poder mediàtic a les mans i intentes convèncer altra gent per a què faci com tu has de pensar què pot passar (exemples de desastres n'hi ha, alguns els explico en el meu proper llibre... perdó per la propaganda!). I cal pensar que la majoria de gent que està parlant aquests dies als diaris o a internet no tenen les credencials adequades per fer-ho. Jo tampoc. Per això no provo de convèncer ningú que s'ha de vacunar o deixar de vacunar. Jo recomano escoltar els qui en saben de veritat quan es tracta de prendre una decisió que pot afectar la teva salut (els epidemiòlegs, viròlegs, etc. que estudien la grip des de fa anys), no el primer metge que es posa davant una càmera o agafa un bolígraf.