dijous, 1 d’octubre de 2009

Maleïts pronoms


Odio els pronoms febles, com tothom que escriu en la nostra llengua. Són uns dimonis que no hi ha manera de controlar. Però són possiblement el tresor més bonic que tenim, i mereixerien que els féssim un munt de reverències i pregàries cada dia quan ens aixequem.

Ho dic perquè estic corregint a la vegada la versió catalana (original) i castellana del meu nou llibre i, tot i que la traductora, amb la qui repeteixo per segona vegada, ha fet una feina excel·lent, no hi ha manera d'omplir els forats que deixen els pronoms febles. I això que sóc dels qui els fa servir amb cura i mesura (em part perquè els temo). No t'adones de com enriqueixen el català fins que te'ls treuen del davant.

Així que penediu-vos de no usar-los més, pecadors! Tots a pronomejar com bojos! Usem-los amb gràcia i generositat! Que el món conegui la nostra abassegadora superioritat lingüística...

33 comentaris:

Josep ha dit...

Com t'atreveixes a criticar els pronoms febles?

Com t'hi atreveixes? A criticar-los? T'hi-los?

Arare ha dit...

Comenta'LS -HO als anglesos, a veure què EN pensen...

Ostres, confesso que he dubtat entre comenta'ls-ho o comenta'ls-hi!!!!

òscar ha dit...

a mi m'agrada que en sobrin molt més que en faltin.

perquè després diguin que els catalans som garrepes!

El Caminant ha dit...

Qui no ha dubtat mai quin pronom s'ha de posar i, quan van junts, a on collons va la cometa i a on collons va el guió?.

Per fer-nos-ho més amè, algun linguista hauria de publicar un "camasutra del pronom feble" o una cosa semblant.

Clidice ha dit...

Només sé que els emprava amb una soltesa alegre abans d'estudiar el nivell C i després em sento culpable cada vegada que n'he d'escriure dos de seguits, agh! pànic! ho faré bé? això es cura doctor? ;)

Assumpta ha dit...

Ostreees bloGuejat!! He clicat damunt la taula que poses, pensant "mira que bé, una taula amb els pronoms febles, podré imprimir-la i tenir-la per sempre!!

Doncs no! He clicat al damunt i segueix de mida petita!!

Entre la cometa i el guió, la cometa sempre la darrera :-)

garbi24 ha dit...

Estic amb l'assumpta.....que la veig petita i a mi almenys em faria falta, però si de cas la buscaré a can google, que segur que hi es

El Caminant ha dit...

senyors, aquí teniu una taula de pronoms febles: http://ca.wikipedia.org/wiki/Pronom_feble

rosa ha dit...

Molt bé, tot això dels pronoms.
Vull dir-te dues coses. Primer, m'emprenya entrar al teu blog, perquè sempre se m'obren finestres de publicitat. Segon, aquesta categoria de "l'escollit", té unes ressonàncies messiàniques terribles. Sembla que parli déu. Prova de dir-ho en veu alta: l'escollit.
Tota la resta m'agrada. Mira de treballar molt en això del càncer, que jo fumo massa. I has d'estar molt prim perquè diuen que la tele engreixa uns cinc quilos i a tu se't veia molt escanyolit. Ja menges bé a UK?
Una abraçada

Núr ha dit...

ADORO els pronoms febles! M'encanten!! Crec que és una de les coses de la llengua catalana que més m'agrada. El problema és que aquesta falera i aquest amor que els tinc massa sovint comporten mals d'estómag quan llegeixo textos on en falten o en sobren! I t'asseguro que n'hi falten o n'hi sobren massa sovint! ains...

Anònim ha dit...

Mira, fa vergonya sentir molts peridiodistes que se´n salten molts de pronoms febles. Es nota que pensen en castellà, i traducció literal i anar tirant, empobrint la llengua catalana.
Fa vergonya!
Ni TV3, ni Catalunya Ràdio.
Se´n salven alguns com en Mikimoto.
Imma

Júlia ha dit...

Ja fa molts anys que em sembla que s'han de ventilar i adaptar al present, aquest c... de pronoms. No sóc l'única que ho pensa. Fa anys també estava en contra de la geminada, ara encara hi estic, però sóc minoria, ara. Aquí passem del memfotisme al fonamentalisme amb gran facilitat (em refereixo a la llengua). Que consti que quan escric seriosament els faig servir, per pintar quadres abstractes s'ha de dominar l'estil figuratiu, altrament ets un fantasma.
Iconoclasta ressentida

SM ha dit...

Gràcies Caminant per solucionar el problema de l'Assumpta i el garbi24. Jo em pensava que la taula la tindríeu tots ampliada i penjada a la paret a la vostra habitació! Com es pot sobreviure sense ella???

Rosa, si algun dia algú descobreix com desactivar la punyetera publicitat que m'avisi!! No sé perquè passa (t'asseguro que jo no veig ni un duro).

Pel que fa a L'escollit... on està el teu sentit de l'humor? Vaig escollir el títol primer perquè era adequat (al cap i a la fi escullo on un post que m'agrada) i segona per les connotacions fantàstiques (més que divines, diria jo). Cap ganes de jugar a ser Déu, és clar.

I no, el menjar a UK no és cap meravella, però per sort la meva dona, que és qui sap cuinar a casa, s'encarrega de suplir les deficiències abastament. Dec ser un dels pocs casos que surt més prim a la tele del que és en realitat!

Júlia, molt d'acord amb tu. Part del problema que tenim amb els pronoms febles és que les normes no s'adapten a cap mena de realitat contemporània. No hi ha qui les recordi. Els pronoms febles són prou importants com per a què en facilitem l'ús. Ara, a mi m'agrada la geminada! ;-)

Josep ha dit...

Maleïts pronoms o maleïts prohoms??

Ho dic perquè els Grans Prohoms d'aquest país s'anomenen Millet, De la Rosa, etc.

Teresa Amat ha dit...

A veure, si em permets: no és que "enriqueixin el català": no l'enriqueixen, en són una part essencial, formen part de la sintaxi catalana (i la sintaxi és la part potser més "natural" de la llengua, per dir-ho a l'engròs). Per tant, no és cert que "part del problema que tenim amb els pronoms febles és que les normes no s'adapten a cap mena de realitat contemporània": per una banda "les normes" dels pronoms són de les menys arbitràries de la normativa, formen part del sistema "constitutiu" (allò que deia de "natural") de la llengua, com si diguéssim, previs a la normativització, vaja. Per altra banda, el que passa és que en general molta gent parla el català amb una sintaxi de fons castellana (i això no passa només amb els pronoms) i d'aquí deduïm massa alegrement que usar amb correcció (amb naturalitat, insisteixo) els pronoms "s'allunya" de la realitat actual (cosa que sí que es podria dir d'alguns altres aspectes de la llengua: por de l'ús d'alguns manlleus lèxics per pànic infundat als calcs del castellà, per exemple).

Bé, perdó pel rotllo...

I sí, és terrible comprovar com alguns traductors i correctors editorials no dominen els pronoms (entre altres coses) tot i dedicar-se a aquesta feina. Jo, que em dedico a la correcció (no editorial), ho vaig patir en carn pròpia (junt amb la meva primera correctora, que va fer una feina excel·lent) quan l'editora-correctora de proves posterior del meu llibre Castracions ens va esmenar la plana (després d'haver repassat jo les galerades i tot) i, entre altres canvis sense consultar-me per res (erronis, doncs) va perpetrar assassinats de pronoms febles que a la senyora li van semblar "pleonàstics" o coses per l'estil. ¡Fa una gràcia, quan obres amb il·lusió el llibre, comences a llegir i et trobes això...! (En fi, un dia o altre ho havia de dir públicament, mira!).

Ah, i una esmena, si me la permets: la teva dona en tot cas supleix les deficiències "a bastament" (de sobres) no "abastament" (que abastar ja deu abastar, però no és ben bé el mateix) :-).

pH ha dit...

No us sabria pas que dir-vos-ho-lo-hi-s'ha-do-ens-fem-un-bull....

Toni ha dit...

Uff, quants mal de caps m'han pogut donar els pronoms febles... Millor no pensar en ells, jaja.

PD: He tornat de nou al meu blog! :)

Assumpta ha dit...

Eeeei!! Moltes gràcies El Caminant!! ;-))

pere ha dit...

Ah, els pronoms...! Sempre m'he sentit molt proper als febles, potser perquè jo mateix tinc algunes febleses -la majoria confesables- que només els pronoms poden resoldre.

SM ha dit...

Josep, els prohoms del nostre país són també d'allò més feble...

pH, tu sí que en saps!

Toni, ben retornat a la catosfera!

Pere, molt bona. Potser la nostra relació amor-odi amb els pronoms ve del fet que compartim febleses...

Teresa, així m'agrada, que no me'n deixis passar ni una. :-) Ni quan m'oblido un espai pel fet de teclejar ràpid. No li busquis més faltes al bloGuejat, sisplau, que n'acabaràs trobant tantes que m'hauràs de passar factura. És el que té l'escriputra ràpida (poques vegades tinc temps de repassar un text, i encara molt menys les repostes als comentaris).

El que dius de la correctora a mi m'hauria posat negre. Em sembla d'una manca de rigor professional espectacular, i part del problema deu ser que els pronoms febles poden sonar artificiosos a certes persones.

Jo no crec que en aquest cas sigui un problema de la castellanització dels catalans i de baixar el nivell normatiu per adaptar-lo a com parlem de malament. Eliminar els pronoms sí que seria castellanitzar, però trobar combinacions que sonessim millor i fossin més fàcils de recordar aniria en benefici de tots. Jo proposava precisament potenciar l'ús dels pronoms a través de simplicar-ne el seu ús (no sé com, això és feina dels filòlegs).

Això és molt diferent de, per exemple, acceptar animalades com "digue'm" només perquè la gent ho diu, que fa un mal als ulls terrible i no té cap lògica sintàctica. I a això, si no m'equivoco, les autoritats li donen el vist-i-plau, si més no de manera oficiosa, malgrat la castellanització i degradació de la llengua que suposa.

Finalment, no crec que haguem de reservar el verb "enriquir" a les coses que s'afegeixen com si fossin cireretes del pastís. Els pronoms febles són part integral de la nostra llengua, és cert, però també és una de les coses que la fa més rica en comparació a altres llengües romàniques. D'aquí que trobo que l'enriqueixen, sense voler implicar que són decoracions supèrflues. Gràcies pel debat!!

Jordi Casanovas ha dit...

Com va dir aquell: val més un pronom feble que una paraula dura.

Júlia ha dit...

La llengua es al servei de la gent i no pas a l'inrevés, la parla és viva i és com és. Parlar de 'contaminacions', segons la meva opinió, és política -que està molt bé, per altra banda, res a dir sobre el tema-. Les llengües en contacte sempre es contaminen, així mateix els límits entre allò que és o no és llengua són molt fràgils. Al capdavall, tots parlem i escrivim llatí contaminat.La normativa també esmicola i ha esmicolat moltes formes riques i diverses.

En això de l'ortografia sempre hi ha hagut polèmica entre ortodoxos i liberals, en català, en castellà i a tot arreu. Per cert, jo també eliminaria els accents, en català i en castellà. I en francès.

Teresa Amat ha dit...

Ai, que ens hi farem mal...! :-).

Evidentment (o no tant, perquè no se m'ha entès del tot, em sembla), jo parlava del mal ús dels pronoms (allò d'eliminar-los o de posar-ne més del compte per calc estricte del castellà, que és el que ens passa). Jo no he parlat de contaminació, però sí que és això, si en vols dir així, Júlia. Una altra cosa és que l'ortografia dels pronoms sigui més o menys fàcil de dominar. I aquí potser sí que s'hi podria intervenir, però no és tan fàcil, no. Però... l'aprenentatge escrit de totes les llengües és difícil, com tot el que cal aprendre en aquest món. Així ens va per considerar, des de fa alguns anys, que els nens han d'aprendre amb facilitat i molta plastilina. (Perdoneu, ja baixo de les branques, un moment...).

Per altra banda, esclar que les llengües en contacte s'encomanen coses; és normal i segons quines coses s'encomanen són perfectament saludables: insisteixo en allò que deia ahir d'alguns manlleus lèxics que passen a enriquir (ara sí) la llengua que els adopta. Però les interferències malaltisses, que n'hi ha, les que fan que una llengua es vagi superposant a una altra, vénen sobretot de l'àmbit de la fonètica i la sintaxi.

No pretenc sostenir cap postura immobilista, al contrari, i la majoria de lingüistes no la tenim, però hi ha quatre coses fonamentals que cal tenir clares. I ja sabem que aquest país nostre (no saps la sort que tens de viure a la GB, Salvador, a banda del clima --que això sí que no t'ho envejo pas--), a part d'altres flagells, pateix el de tenir un poeta i un lingüista a cada casa, com a mínim :-).

Sobre la simplificació de l'ortografia, en totes les llengües, és una cosa complicada i quasi impossible, perquè els "experts" potser es podrien posar d'acord amb penes i treballs, però els parlants són els que al final accepten o no els canvis, i molta gent que diu que voldria "simplificació" al final és la que s'hi oposa més (a França, per exemple, en saben molt, d'això, amb els intents que n'han fet algun cop).

Ja has vist, Salvador, que escric "esclar" en contextos més o menys col·loquils com aquest. També escric el "digue'm" que a tu et posa nerviós. Precisament aquestes són mostres de les simplificacions que alguns proposeu, em sembla, i que no comprometen per res "la salut" de la llengua, com en canvi sí que ho fa dir "se m'ha caigut el llapis", "és ho que hi ha", "ha d'haver solucions", etc.

Sí, el llatí va desaparèixer a favor de les llengües romàniques i un dia desapareixerà el català. També les altres llengües romàniques. També totes les llengües del món tal com ara es parlen. I se'n parlaran de noves amb el susbtrats de les anteriors, etc. Serà així, tal com l'evolució és i serà imparable en tots els àmbits. Sortosament! (encara que la vida actual desaparegui i en comenci de nou altra, etcètera). (En el fons sóc una científica frustrada, i ho dic sense cap ironia; per això us envejo tant, als científics, Salvador.)

Salut!

SM ha dit...

Ui, no volia jo crear una polèmica filològica amb aquest post, però el que dieu és molt interessant. Jo també crec que la llengua ha de ser viva i adaptar-se als qui la parlen, però no cedir a les pressions de les llengües més fortes que té al voltant. Agafar-ne coses és lògic i inevitable, i de fet enriqueix. Però canviar normes pròpies vàlides per les del veí només perquè aquest és més gros ho trobo absurd.

L'aprenentatge de les llengües és sempre difícil és cert, però n'hi ha de pitjors que altres. Ho estic veient a casa: el meu fill està (de moment) més hores exposat al català que a l'anglès i, malgrat tot, està començant a construir les frases i triar les paraules angleses, suposo jo perquè li són més fàcils (prova de dir "car" enlloc de "cotxe"). Si ens ha tocat una llebngua ja per si més complexa que altres, no estaria malament desbrossar-la una mica, sempre i quan no perdem res important pel camí.

Jo tendeixo a evitar al màxim els col·loquialismes quan escric (no quan parlo), perquè després acaben contaminant-ho tot. S'ha de predicar amb l'exemple. Ni tan sols en un blog em veureu posar "digue'm"!! Brrr!. ;-)

marta ha dit...

Potser me'ls hauria de mirar amb una mica més de cariny-ho. No m'esperava que en fessis una defensa.

Ferran ha dit...

Jo també demano un fort aplaudiment pels pronoms, dels quals anem força sobrats en català! No són fàcils d'utilitzar, certament, però a mesura que t'hi vas acostumant (jo no vaig estudiar en català, a l'escola) se't fan més i més necessaris.

EL.GAT.TELEPATA ha dit...

el que pasa és que es pensa en castellà i es va traduïnt ...

i com que les majories van determinant..doncs...



van dir a cat.radio fa 1 temps un anunci mural a BCN clínica estètica - ¿ Vols aprimar ?

sense comentaris...

Puigmalet ha dit...

Un dels tresors més ultratjats de la nostra llengua, i tant!

Aprofito l'avinentesa per a recomanar un molt divertit relat on els pronoms febles tenen un paper protagonista enmig de l'acte sexual: "Eixoriviu-vos-la-hi" del recull T'han enganyat, Immaculada d'Enric Larreula (Barcelona: La Campana, 1989).

Júlia ha dit...

No crec que tot sigui 'culpa' del castellà, ja tinc uns quants anyets i voldria fer constar que en zones rurals on la gent no era, fa anys, 'lletrada', ja no es feien servir de forma 'ortodoxa' ni de bon tros. El mateix amb moltes formes que es creuen castellanismes i són ben vives a la Catalunya del sud... per exemple. En tot plegat hi ha molt de prejudicis i estranys purismes, la normalització ha anat bé però també s'han perdut molts llençols a les bugades normatives. El tema de la llengua sempre és espinós i cantellut i cadascú es pensa que ell ho fa bé o ho fa malament (l'autoflagelació també funciona), en el fons el que cal veure és el context.

A zones castellanes rurals hi ha formes vives antigues semblants -no podia ser altrament- a moltes de catalanes (o gallegues), ara resulta que als d'allà, quan les fan servir en altres indrets espanyols, els diuen que parlen 'català'.

Hi ha formes dialectals a Itàlia o Alemanya més diferents entre elles que no pas el català i el castellà.

Crec que en el tema de la diversitat lingüística, dels límits dialectals, de la normativa ortodoxa i de l'arbitrarietat ortogràfica tenim, tots plegats, un gran desconeixement pel fet que les coses no s'expliquen de forma desacomplexada, sinó en clau política. Voler fixar qüestions lingüístiques és com agafar aigua amb un cistell. La llengua viva té una tendència a l'economia i a la comoditat, l'academicisme normatiu intenta frenar la cosa i quan més por té una llengua de 'contaminar-se' més li costa acceptar la realitat del carrer. De vegades és més fàcil que mori una llengua momificada que no pas una llengua barrija-barreja.

EL.GAT.TELEPATA ha dit...

completament d acord Júlia...la llengua és una cosa viva que va evolucionant...

amb això els ianquis en són els amos ,no ?

elur ha dit...

Jo els estimo, els adoro! i els enyoro molt, moltíssim.
Cada vegada hi ha més gent que se'ls menja directament, sense cap mena d'escrúpol.

Salut!

Josep Lluís ha dit...

En castellà solen utilitzar possessius on nosaltres usaríem febles. O simplement no n'utilitzen.

Hope it helps!

M'agrada el teu blog

SM ha dit...

Hola Josep Lluís! Gràcies per passar-te per aquí. Ens llegim!