D'aquesta setmana plena de premis (felicitats, Jesús M!) voldria destacar l'IgNobel de Medicina per al pobre científic que s'ha passat 60 anys fent-se petar els artells d'una mà (però no de l'altra) per deduir si aquesta pràctica causava artritis. Aquest bon home es mereix qualsevol premi tan sols per la seva constància i per la valentia d'experimentar en ell mateix, digna de l'il·lustre Dr. Jeckyll. Em trec el barret. I això només és el preludi als premis grossos, que comencen dilluns amb un dels dos que espero cada any amb més ganes. A veure qui haurà encertat les travesses.
9 comentaris:
Això dels premis, si te'ls donen suposo que deu de fer gràcia, però dubto molt del seu valor com a mesura de l'excel·lència, Nobel inclòs.
Respecte als Ig en Max Aue dóna detalls sobre la cerimònia i la cosa promet ;)
http://maxaue.wordpress.com/2009/09/28/igs/
Felicitats als que heu rebut premis i als que n'espereu.
I sí, lo del Dr. Jekill modern és realment meritori. Això és vocació i lo altre són hòsties!
:D
Aquest és el premi a la constància i valentia...
Però els de química i salut pública són dels autèntics Ig Nobel!
impressionant! m'agradaria saber les seves conclusions, la meva dona es passa el dia fent-ho i jo li dono un calbòt de la ràbia que em fa...carinyosament es clar.
ja ho vaig llegir, n'hi ha de molts bons, però aquest com tu dius s'endú la palma. Aixó si que és un treball de camp, seixanta anys clascant-se els dits, ara! podia haver fet un estudi sobre la masturbació durant seixanta anys, hauria estat més distret i plaent.
Estic d'acord amb la darrera afirmació del Francesc. Així sabríem si produeix tuberculosi, ceguera... o un somriure d'orella a orella!
gràcies, Salvador, una de les moltes coses que vaig comentar duarnt el soper fred de després, són les ganes que tinc de conèixer-te personalment, i el blog tan magnífic que tens
Jesús, tot arribarà! Acabarem coincidint en un lloc o altre, ja veuràs.
Felicitats a tots els guanyadors.
Publica un comentari a l'entrada