dimarts, 13 d’octubre del 2009

Un, dos, tres...


Permeteu-me que avui us faci una pregunta. Els qui sou pares, quan els vostres nanos van aprendre a comptar no van començar pel clàssic "un, do', tre'...", com manen els cànons?

Llavors perquè el meu hereu sap comptar fins a tres però començant pel nou? "No', deu, on'a", diu ell, i torna a començar. M'he de preocupar per aquest menyspreu seu als números més petits? Té algun significat que se m'escapa?

13 comentaris:

Unknown ha dit...

potser és que mostra ja un petit científic dins seu... o potser no.

Josep ha dit...

Sap comptar, és a dir sap seguir la correlació de dígits.

Un, dos, tres és el mateix que quatre, cinc, sis. El mateix, però una mica més difícil.

El noi apunta bé, sembla intel·ligent. Estimula'l!!

Clidice ha dit...

Ei! m'ha fet gràcia, perquè el nou, 'eu, on'a eren els preferits dels meus. Jo posava l'un, dos, tres i ells seguien amb el nou, 'eu, on'a. No me n'havia recordat fins ara :) ves a saber! potser té a veure amb què "quatre" no és pas fàcil de dir, més aviat sona antipàtic, "cinc" i "sis" s'assemblen massa i "set" es pot confondre amb tenir set. El vuit també és difícil per a una criatura. Caxis! vaig corrents a patentar-ho i a publicar un llibre! ;)

Ferran Porta ha dit...

Jo més aviat aniria per la línia de l'Eulàlia, Anava a dir que segurament porta la cosa de l'experimentació científica als gens. Al nano li agrada investigar i provar coses noves!

Galderich ha dit...

Jo crec que tens un petit Millet que va a l'engròs i no s'entreté en minúcies... que tinguis sort i et retiri!

kweilan ha dit...

No et preocupis i gaudeix del nen que és una edat que passa de pressa.

captaire ha dit...

Deu ser normal. El meu compta 1,2,3,4,10,11... i fins a 16 la mar de bé.

assumpta ha dit...

No m'hi preocuparia massa, em suposo que deu ser d'aquelles coses que després recordes amb un somriure. En époques d'inflaccions i desacceleracions potser hi veig un futur economista.

pep ha dit...

Com que l'has portat a un país on tot va a l'inrevés (conduir per l'esquerra, la cervesa tèbia, les lliures esterlines, per no parlar de la corona ni d'altres menudències), segur que el teu fill deu començar a llegir els números del nou en amunt, els altres es deu pensar que son una mostra, o xavalla. Estic d'acord amb en Galderich en aixó del mini Millet....:-)

Toni En Blanc ha dit...

Jo amb això crec que el teu fill aspira a alguna cosa important, què serà molt intel·ligent de major, i que li avorrira tot allò elemental, perquè ja ho sabrà... Eixa és la meua explicació a obviar els números menuts, jajaja.

Una abraçada SM ;)

Puigmalet ha dit...

Jo crec que té una concepció messiànica de la matemàtica aplicada al temps : 2009, 2010, 2011... El temps comença a partir que ell en té consciència. Coses de nens.

Salvador Macip ha dit...

Com a pare m'he de quedar amb les vostres explciacions: aquest nen està destinat a grans coses, per això no s'entreté amb els números petits. Ara només cal esperar que no es faci comptable ni prohom mereixedor de la Creu de Sant Jordi...

Els del PiT ha dit...

El menut apunta maneres, hi hi hi...
Jo no em preocuparia gaire, pitjor seria que comencés pel tre coma catorze setze...