Avui no selecciono un post sinó tot un blog. No és nou, i potser a molts us sonarà, perquè ha donat lloc a uns quants llibres i fins i tot a una sèrie de televisió. Es diu Belle de Jour i, com el títol suggereix, narra les aventures d'una noia (la de la foto) que decideix dedicar-se professionalment a això del sexe com a activitat complementària a la seva feina habitual.El misteri de l'autoria i la veracitat de tot aquest material ha durat una temporada (es va arribar a especular que el responsable era un escriptor masculí i famós). De sobte, aquest cap de setmana l'ex-meuca titular del blog ha decidit sortir de l'armari amb l'ajut d'una interessant entrevista al Sunday Times. Rebombori. I per això crec que val la pena parlar-ne aquí. Perquè la senyoreta resulta que és del ram (del meu). No era més que una pobra (?) estudiant de doctorat que en veure que no li arribaven les garrofes a final de mes va decidir complementar-se el sou amb unes quantes sessions de 300 lliures l'hora al servei d'homes necessitats. Bé, ara no s'ha de preocupar més per això, primera perquè ja ha acabat els estudis i té feina fent epidemiologia oncològica (si no la van fer fora ahir) i segona perquè ha obtingut més diners dels que es pot gastar, amb tots els productes paral·lels que van rajant del seu blog.
Quines conclusions podem treure de tot això? Una, que els científics cobrem uns sous ridículs. Que si badem, acabarem tots oferint els nostres serveis a la cantonada per poder mantenir un nivell de vida mig raonable. Dues, que això del mercadeig sexual és una sortida professional digna i glamurosa per temps de crisi com els que corren (per aquest motiu l'autora ha estat durament criticada en diversos mitjans). Tres, que el nivell intel·lectual de les qui es dediquen a la prostitució (ni que sigui a temps parcial) està pujant de forma espectacular. Ara ja pots fer un clau i passar a fumar-te un cigarret mentre discuteixes la rellevància de la 2-Naftilamina en la inducció de càncers de bufeta a Escòcia entre 1950 i 1990 . Hi ha coses que els diners no poden pagar.
12 comentaris:
quina vida tan puta, la dels científics.
És realment patètic veure com el "cutrerío" triomfa i fa milionàries a les persones, mentre que el talent i l'esforç han de subsistir amb penes i treballs. No obstant això, què si li pot retreure a aquesta noia? El sistema és així i ella n'ha sabut treure rendiment econòmic en un moment difícil. També caldria conèixer amb profunditat el preu emocional que n'ha pagat de tot plegat. Segur que no li ha sortit "gratis" tot aquest suposat glamur...
Pos "què fuerte"...
Tinc la impressió (gens fundada, tot s'ha de dir) que periòdicament els mitjans de comunicació els hi agrada donar cabuda a notícies d'aquest rerafons, potser perquè els lectors encara arroseguem la idea preconcebuda que rera la prostitució només hi ha històries de persones amb greus problemes econòmics, drames, etc-etc.
Sembla que aquesta idea està, cada cop, adquirint més matissos.
Aquí, fa temps, ja existeix el blog d'una prostituta real de Barcelona i que estudia ciències politiques. Va, faré veure que no sabies que existia i et passaré l'enllaç. És per documentar-se per crear algun personatge ... si.
Ah! però si jo em pensava que els científics éreu uns privilegiats que cobràveu sous de 600.000 euros en amunt i que havíeu de fugir d’Espanya “només” perquè se us limitaven els avantatges fiscals!! -CIU dixit, no?-
I ara veig que no sou sinó unes prostitutes –com qualsevol de nosaltres-... alguns en sentit literal....
home! també podia haver-se fet futbolista no? però cadascú se sap lo seu ... en tot cas haurem d'investigar més això de treure's garrofes substancioses amb el blog ^^
caram... com sempre, jo ja arribo tard, és clar que sempre puc fer de Madame!
ÔÔ
El tema de la prostitució és un tema punyent en molts sentits, sobretots en societats que encara tenen tabus sexuals al subconscient. Jo crec que s'hauria de legalitzar la prostitució, la dona és lliure de fer amb el seu cos el que vol i si voluntàriment si vol dedicar hi té tot el dret. El que m'indigna és que s'hi hagin de dedicar perquè han caigut en mans de màfies o perquè no poden arribar a final de mes i el sistema de benestar social no funciona.
Matilde, tens raó! La nostra feina és una putada ;-)
Clara, totalment d'acord. Tot té un preu...
Òscar, és l'efecte Pretty Woman. De tant en tant cal rescatar-lo.
Jaume, coneixia l'enllaç (no em preguntis perquè, potser degut a alguna investigació per documentar personatges). S'ha de dir que l'homòloga anglesa se n'ha sortit amb més estil (i calers).
Eulàlia, és un món de putes, aquest nostre!
Clidice, em sembla que els futbolistes suen més. I per fer diners del blog ja ho saps: a cobrar 300 l'hora!
Marta, aquí n'estem parlant a la lleugera, però tens raó que és un tema complex que s'hauria de resoldre.
Bé, en el tema hi ha categories, habilitats i de tot, a prop tenim el cas de la senyora Tasso que ha explotat de forma fina la seva experiència. També crec que al volt del tema hi ha molt paternalisme i que tot el que es relaciona amb el sexe encara va embolcallat amb mitologia, prejudicis, paternalisme, redemptorisme i moltes coses més, una altra cosa és la delinqüencia, les xarxes d'explotació, que, per cert, es poden dedicar al sexe o a la confecció.
En el cas dels infants també passa el mateix, desvetlla molt més interès i condemnes el tema quan hi ha tema sexual ni que sigui sense massa violència que quan hi ha pallisses, abandonament i fins i tot tortures. I, és clar, quan passa a prop, perquè quan passa lluny, que passa, i molt, la cosa sembla que ni existeixi.
Tens raó, Júlia: explotació és explotació, no importa el tipus.
Publica un comentari a l'entrada