Ahir era també un altre aniversari: el de la meva closca. Fa exactament una decada vaig afaitar-me el cap per primer cop. I encara no he deixat de fer-ho. En aquests deu anys sense cabell he tingut un fill, m'he mudat a un altre continent, he aconseguit dirigir un grup d'investigació, he obert uns quants blogs i he començat a publicar llibres (vuit en total, si comptem el que surt d'aquí un parell de setmanes). A veure què més canviarà en els propers deu anys. Descarto que em torni a sortir cabell.
13 comentaris:
Deus ser l'antítesi de Samsó: la teva força rau en l'absència de cabell.
Però no és una llauna això d'haver-se d'afaitar el cap? Si a mi ja em fa mandra retallar-me la barba!
I, per una vegada i sense que serveixi de precedent, podem preguntar d'on va sortir la idea de pelar-se la closca?
Jo no m'ho he de fer; s'ho fa ella sola :-)
esteu més guapos pelats :) si més no, no feu el pena intentant evitar l'inevitable :)
Doncs a mi, un cap pelat expressament em fa una mica d'angúnia. Deu ser que em fa pensar en els "skin heads", tot i que conec alguns caps pelats que són l'antítesi del que t'imagines que és un "skin head". Per altra banda, penso que quan fa unes temperatures tan baixes com aquest dies, un cap pelat, sense la protecció del cabell, deu estar més exposat a patir fred. (I a l'estiu, a torrar-se.)
Doncs jo també vaig tgenir una època d'akin head forçat! Felicitats!
Quan he intentat versions "light" de tallats dràstics, qui més que menys m'ha vingut a retreure certs aspectes lombrossians del meu aspecte (un crani azeppelinat). Per tant amb el que encara em queda (d'un color que tot i que natural, en res s'assembla al original) vaig passant.
Allau, un com comences a afaitar-te la barba només cal seguir una mica més cap amunt i zas!, en un tres i no res enllesteixes.
Ferran, no ho sé massa bé, la veritat. Per provar, suposo, i com que em va agradar, aquí estem. Era això o un combover ;-)
Clídice, la meva dona pensa igual, per sort!
Lectora, com que vaig començar la meva carrera de cap pelat als Estats Units, on el fenòmen skinhead no és tan popular com a Europa, ni em vaig plantejar les similituds. L'inconvenient de les torrades a la closca ja els tenia abans (els quatre cabells no eren prou per parar el sol) i el fred es cura amb una bona gorra...
Pratinsky, jo tinc l'avantage que tinc un crani ben rodonet ;-)
Home de poca fe!
El proper pas cap al minimalisme facial: les celles.
però comencem per aquí: tu vols que te'n surtin, de cabells o no?
Felicitats per l'aniversari!
per cert... no vaig trobar-me cap llibre teu, snif, snif... i és que amb la crossa poc que podia fer grans distàncies...
si continua fent aquest fred hauràs de venir a casa amb una bona gorra!!!
Digués que sí! té molta més personalitat una closca afeitada que una closca mig pelada. Jo sí fos home i estés en les teves circumstàncies faria el mateix que tú. A més, la calva us dona un toc!
Digués que sí! té molta més personalitat una closca afeitada que una closca mig pelada. Jo sí fos home i estés en les teves circumstàncies faria el mateix que tú. A més, la calva us dona un toc!
Jo per si de cas ja he passat el dècim per la pantalla... a veure si avui tinc sort...
Publica un comentari a l'entrada